Frederic Marès i Deulovol: diferència entre les revisions

 

===Escultura aplicada a l'arquitectura/ escultura decorativa urbana===

A banda d'aquestes obres de caràcter commemoratiu, una part de les produccions més destacades de Marès se situa dins l'àmbit de l'escultura decorativa urbana, com les escultures ''Barcelona'' i ''Emporion'', que ornamenten la [[Plaça de Catalunya (Barcelona)|plaça de Catalunya]], o de l'escultura aplicada a l'arquitectura com la façana de l'edifici de La Unión y el Fénix del [[Passeig de Gràcia]] o com la decoració, interior i exterior, del Banco de Vizcaya de la plaça de Catalunya, tots ells a Barcelona. Un dels darrers encàrrecs abans de la Guerra Civil fou la imatge del Sagrat Cor de Jesús que coronava el Temple del Tibidabo.

De la dècada dels anys quaranta i cinquanta destaquen algunes decoracions d'entitats bancàries com la del Banco Español de Crédito a la Plaça de Catalunya i les del Banco Hispano Americano i el Banco de Vizcaya, ambdues al Passeig de Gràcia. A Madrid realitzà el fris per a la façana de l'edifici del Banco Zaragozano.

 

===Restauració/ reconstrucció de monuments===

Després de la [[Guerra Civil]], l'àmplia i nombrosa producció de [[postguerra]] de Marès se centrà en tres àmbits: la restauració de monuments, les obres commemoratives oficials i l'escultura religiosa. Dins l'àmbit de la restauració de monuments, sobresurt la recreació de les tombes reials de l'església del monestir de Poblet, iniciada el 1944, però també realitzà altres restauracions d'estàtues commemoratives, com les dedicades al pintor Viladomat i a l'almirall Roger de Llúria, al Passeig de Lluís Companys, o l'eqüestre de Ramon Berenguer el Gran a la plaça del mateix nom de Barcelona. Reproduí així mateix les estàtues destruïdes durant la guerra del monument [[A Joan Güell i Ferrer]] (1945) i de la [[Font de Santa Eulàlia]] de la Plaça del Pedró (1951). Una de les principals conseqüències artístiques de la intervenció de Marès en la reconstrucció dels panteons reials de Poblet és l'aparició d'una nova tipologia dins la seva producció: la dedicada a les estàtues jacents dels reis, com els encàrrecs posteriors de la tomba del rei Martí, també per a Poblet, les estàtues jacents de Jaume II i Jaume III de la Catedral de Palma, l'estàtua jacent de Jaume I per a Montpeller i la de Sanç de Mallorca de la Catedral de Perpinyà.