Domènec Francesc Joan Aragó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 126:
Inicialment Aragó era partidari de la teoria corpuscular de la llum. El 1811 va presentar dues memòries a l'Acadèmia, la primera sobre el color de les làmines primes i la segona sobre la polarització dels colors. Aquest treballs el portaren a dubtar sobre "el sistema d'emissió"
Aragó, conjuntament amb [[Jean-Augustin Fresnel]]
El [[1818]], [[Siméon Denis Poisson]], a partir d'aquesta teoria ondulatòria de la llum, va deduir que si la teoria fos certa, al centre de l'ombra d'un objecte circular opac hi hauria d'aparèixer un punt brillant, cosa que no succeïx en la teoria corpuscular. Amb aquest resultat contrari a la intuïció, Poisson creia que demostrava la falsedat de la teoria ondulatòria de la llum. Però Aragó en comptes de confiar en la intuïció va realitzar els experiments pertinents i va observar el que avui s'anomena el ''[[punt d'Aragó]]''. Amb això la natura ondulatòria de la llum va guanyar una evidència important.
Aragó i Fresnel van experimentar sobre la [[Polarització òptica|polarització]] de la [[llum]] i dels resultats de les seves experimentacions, inferiren que la vibració de l'[[èter lluminós]] eren transversals a la direcció del moviment i que la polarització consistia en una resolució d'un moviment rectilini en els components a angles rectes l'un de l'altre.
| |||