A banda dels seus propis treballs Aragó va ser un impulsor i divulgador de la ciència i la tècnica. Mots científics del seu temps es van beneficarbeneficiar del suport i de les idees d'Aragó, animant a [[AmpereAmpère]] a interessar-se pels fenòmens electromagnèticelectromagnètics, suggerint a [[Le Verrier]] (alumne seu) la forma d'analitzar les anomalies de l'òrbita d'[[Urà (planeta)|Urà]], i a partir d'aquí va deduir que hi havia d'haver un planeta nou desconegut fins aleshores, idel qual va calcular la posició exacta. Llavors els astrònomastrònoms van observar el lloc predit per Leverrier i van poder observar [[Neptú (planeta)|Neptú]]. Aragó va defensar aferrissadament, sense èxit, que el nou planeta es digués Le Verrier en honor aldel seu alumne, va presentar el pèndol de [[Léon Foucault]] a l'observatori i va empènyer a [[Hippolyte Fizeau]] a interessar-se per la velocitat de la llum.
L'any 1812 Aragó reprebé l'encàrrec d'impartir un curs públic d'astronomia. Inicialment el curs estava destinat a navegants i astrònoms., Peròperò les seves qualitats de pedagog i la seva eloqüència van atreure aviat un públic molt més ample a l'Observatori de París, i després al Col·legi de França. Calia tanmateix un lloc d'acollida de la mida d'aquest èxit. A l'ala Oest de l'Observatori es va construir un amfiteatre que es va acabar al febrer dedel 1841. Aquest amfiteatre, "d'un luxe escandalós" segons deia amb humor Aragó, podia acollir 800 oients. Aragó hi va fer cursos fins al 1846.
Conjuntament amb [[Gay-Lussac]] editaedità els ''[[Annales de chimie et de physique]]''.
Aragó va fer profundes reformes a l'Acadèmia de les Ciències, imposant-li la missió de divulgació de la ciència. El 23 de març dedel 1835, va proposar que publiqués cada setmana un informe fidel de les seves sessions. La decisió va ser presa el 13 de juliol dedel 1835 i el primer fascicle setmanal de les sessions de l'Acadèmia de les ciències va aparèixer el 3 d'agost. Gràcies a Aragó, les sessions de l'Acadèmia es van fer accessibles al públic i als representants de la premsa, elcosa que va suscitar violentes reaccions, sobretot la de [[Guglielmo Libri]], el seu principal enemic a l'Acadèmia.
