Dígraf: diferència entre les revisions

A més a més, existeix una controvèrsia a l'hora de considerar certs grafemes com a dígrafs: és el cas dels conjunts que es llisten a continuació. Certs lingüístes, com Ruaix,<ref name=Ruaix>{{ref-llibre|cognom=Ruaix i Vinyet|nom=Josep|títol=Català complet 1. Curs superior de llengua catalana|pàgines=41|lloc=Moià|editorial=J. Ruaix|any=1997|isbn=84-89812-09-8}}</ref> Alarcos Llorach,<ref name=Alarcos>{{ref-llibre|cognom=Alarcos Llorach|nom=Emilio|títol=Estudis de lingüística catalana|lloc=Barcelona|editorial=Ariel|any=1983|isbn=8434475030}}</ref> Wheeler,<ref>{{ref-publicació|cognom=Wheeler|nom=Max W.|publicació="Els Marges"|data=gener 1977|pàgines=15-17|volum=9}}</ref> Mariner,<ref>{{ref-llibre|cognom=Mariner|nom=S|títol=Estudis de llengua i literatura catalanes|pàgines=109-132|volum=XIV}}</ref> Mascaró,<ref>{{ref-llibre|cognom=Mascaró|nom=J.|títol=Estudis gramaticals,1|pàgines=211}}</ref> s'inclinen per tractar aquests conjunts no com a dígrafs, sinó com a grups bofonemàticsbifonemàtics: és a dir, consideren que són dos sons diferents. Eines com l'[[Optimot]], per contra, inclouen aquests grafemes dins els dígrafs del català.