Revolució de 1848: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
redtue |
m Revertides les edicions de Peneman. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 1:
La '''revolució de 1848''', o '''revolucions de 1848''', conegudes en alguns països com la '''''primavera de les nacions''''', la '''''primavera dels pobles''''' o '''l'<nowiki/>''any de les'' ''revolucions''''' fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de [[1848]] a [[França]], aviat es va estendre per la resta d'[[Europa]] i fins i tot fora, com al [[Brasil]]. Les revoltes tingueren lloc principalment durant el primer trimestre de l'any [[1848]] i anaren dirigides contra l'[[absolutisme]] i els [[imperi]]s. Aquestes revolucions eren conseqüències violentes d'una varietat tan àmplia de causes que, per aquest motiu, és difícil de veure-les com a resultat de qualsevol tipus de moviment o fenomen social.[[Fitxer:Revolutions of 1848 in Europe (pasopt eng).svg|thumb|550px|Mapa de les revolucions de 1848]]Els canvis havien tingut lloc a [[Europa]] durant la primera part del [[segle XIX]]. En política, tant els reformistes burgesos com els polítics radicals estaven buscant un canvi per als governs de les seves nacions. En la societat, el canvi tecnològic estava creant noves formes de vida per a les classes obreres; a part, una premsa popular estenia consciència política, i els valors nous i les idees com el [[liberalisme]], el [[nacionalisme]] i el [[socialisme]] començaven a aparèixer de sobte.
== Causes ==
[[Fitxer:Maerz1848 berlin.jpg|thumb|275px|Revolució de març de [[1848]] a [[Berlín]]]]
Les causes de les revolucions del 1848 són molt diverses, a més a més que a cada estat va haver-hi característiques diferents.
Alguns llocs que van viure aquestes onades van ser [[París]], [[Berlín]], [[Viena]], [[Praga]], [[Budapest]] o [[Roma]], i mentre en alguns països la revolta va tenir només caràcter social, en d'altres s'hi van ajuntar reivindicacions nacionals, ja sigui reivindicant la unitat de nacions dividides (sobretot a Alemanya, però també a Itàlia), com la independència o autonomia d'altres (a [[Polònia]] i als territoris de l'[[Imperi austríac]]).
=== Econòmiques ===
L'any [[1847]] es va produir una crisi econòmica, que va afectar el [[agricultura|sector agrari]] justament després d'una temporada de males collites, especialment de [[patates]], aliment bàsic per a les classes populars. La mala situació de la gent al camp va influir en els sectors industrial i financer, provocant l'[[atur]] de molts obrers.
=== Polítiques ===
La negació de drets i [[llibertat]]s a grans sectors de la societat francesa: la [[monarquia]] de [[Lluís Felip I de França|Lluís Felip d'Orleans]] només satisfeia els interessos de l'[[burgesia|alta burgesia]]; per tant, deixant així la [[petita burgesia]] i el proletariat políticament i econòmicament de banda.
== Conseqüències ==
Tot i que les revolucions de [[1848]] van fracassar, les seves reivindicacions van influir poderosament en la ideologia [[liberal]] del [[segle XIX]]. A curt termini, només van produir el canvi durador d'un règim autoritari a un de més democràtic a [[Dinamarca]] i al [[Piemont]].
=== Socials ===
Els diferents grups que es van unir als inicis de la revolució es van separar més tard a l'hora de defensar diferents objectius:
* Gran part de la [[petita burgesia]], amb por que esclatés una revolució social, es va unir a la [[burgesia|gran burgesia]], encara que durant tot el [[segle XIX]] les seves diferències van encarnar-se en les lluites polítiques entre moderats i radicals.
* El [[proletariat]] va començar a adquirir consciència de classe i, si bé va actuar amb desorganització, es va constituir com un moviment autònom.
* Els camperols, un cop aconseguida la seva alliberació del règim senyorial, es van conduir de manera molt moderada i el seu objectiu en el futur fou preservar les conquestes aconseguides.
=== Polítiques ===
A l'''Europa occidental'' la revolució de l'any [[1848]] va comportar el sorgiment dels ideals democràtics: [[sufragi universal]], [[sobirania popular]], [[igualtat social]]: va significar l'aparició de la [[classe treballadora]] com a força política. Com en altres ocasions, la revolució va començar a [[França]]. Pel febrer, un alçament popular va posar fi a la monarquia de [[Lluís Felip I de França|Lluís Felip d'Orleans]] i es va proclamar la república social (drets per als treballadors) i el sufragi universal.
A l'''Europa oriental'' la lluita va ser essencialment antiabsolutista i contra la dominació imperial austríaca. Així, la revolta va tenir un caire liberal a Viena, on la revolució va obligar el canceller [[Metternich]] a dimitir, i nacionalista, perquè nombrosos pobles es van alçar contra la dominació imperial ([[Hongria]], [[Bohèmia]], el nord d'[[Itàlia]], i la [[Confederació Germànica|Confederació germànica]]).
Tot i que la majoria de les revolucions van ser sufocades, les reformes liberals i el processos d'independència nacional es van consolidar a la segona meitat del [[segle XIX]].
== Vegeu també ==
* [[Cinc dies de Milà]].
* [[Revolució de 1820|Revolucions de 1820]].
| |||