Viquipèdia:Llibre d'estil/Composts químics: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 200:
Els noms dels lligants aniònics, tant els inorgànics com els orgànics, reben la terminació ''-o''. Així els noms dels anions acabats en ''-ur'', ''-it'' o ''-at'' es converteixen en ''-uro'', ''-ito'', ''-ato'', respectivament. Així els anions hidrur, sulfit i nitrat quan actuen com a lligants reben el nom d'hidruro, sulfito i nitrato.
 
Si el complex és aniònic s'afegeix la terminació ''-at'' al nom de l'àtom central.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Sales i Cabré|nom=J.|cognom2=Vilarrasa i Llorens|nom2=J|títol=Introducció a la nomenclatura química. Inorgànica i orgànica|url=https://books.google.cat/books?id=l4m2uk6toYsC&dq=nomenclatura+compostos+de+coordinaci%C3%B3+iec&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició=4a|llengua=|data=2003|editorial=Reverte|lloc=|pàgines=|isbn=9788429175516}}</ref>
Si el complex és aniònic s'afegeix la terminació ''-at'' al nom de l'àtom central.
 
{| class="wikitable"
Línia 217:
| [Pt(NH<sub>3</sub>)<sub>4</sub>][PtCl<sub>6</sub>] || {{xt|hexacloroplatinat(IV) de tetraaminaplatí(II)}}|| {{!xt|hexacloroplatinat(2-) de tetraaminaplata(2+)}} ||
|}
Nomenclatura dels composts d'addició
 
Els composts d'addició, o adductes, són formats per la combinació de dues o més substàncies estables amb una proporció estequiomètrica fixa, però amb una estructura sovint incerta. Hi trobam els solvats, clatrats i els composts d'intercalació. S'anomenen mitjançant els noms dels seus components separats per un guió, i indicant la proporció de cada espècie després del nom per números aràbics, entre parèntesis, separats per barres inclinades. Els noms dels components s'escriuen segons el número creixent, si n'hi ha el mateix nombre s'ordenen alfabèticament segons els primers símbols. Si contenen algun compost de bor o aigua, aquests se citen sempre en últim lloc.
 
== Referències ==