Revisió del 20:07, 22 ago 2016 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.420 edits m Robot posa sintaxi correcta al tag br, center, span, div o small ← Edició anterior		Revisió del 00:18, 23 set 2016 modifica desfés Joutbis (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Verificadors de comptes d'usuari 71.080 edits m tag br Edició següent →
Línia 212: Més enllà de certes característiques bàsiques de la naturalesa, en la bellesa de les quals coincideixen força filòsofs, hi ha una gran diversitat d'opinions.<ref name="wilderness"/> Molts científics, que estudien la naturalesa de forma més específica i organitzada, també comparteixen la idea que la naturalesa és bonica. El [[matemàtic]] francès [[Henri Poincaré]] (1854-1912) va dir: :"''El científic no estudia la naturalesa perquè és útil, sinó perquè s'hi delecta, i s'hi delecta perquè és bella.</br.>Si la natura no fos bonica, no valdria la pena conèixer-la, i si no valgués la pena conèixer-la, tampoc no valdria la pena viure. Sens dubte, no em refereixo aquí a la bellesa que estimula els sentits, la de les qualitats i les aparences; no és que la infravalori, en absolut, sinó que aquesta no té res a fer amb la ciència. Em refereixo a la bellesa més profunda, la que procedeix de l'ordre harmoniós de les parts i que una intel·ligència pura pot captar.''"<ref>{{ref-llibre \|cognom=Poincaré \|nom=Jules Henri \|any=1913 \| títol= The foundations of science; Science and hypothesis, The value of science, Science and method \|editorial=The Science Press \|lloc=New York \|oclc=2569829 \|pàgines=p. 366-7}}</ref> Una idea clàssica de la bellesa en l'art involucra la paraula "[[mimesi]]", és a dir, la imitació de la natura. En el domini de les idees sobre la bellesa de la natura, el que és perfecte evoca la [[simetria]], la divisió exacta i altres fórmules i nocions [[matemàtiques]] perfectes. L'artista s'inspira, doncs, en la perfecció natural i intenta reproduir-la en les seves obres (almenys en l'art figuratiu).

Natura: diferència entre les revisions