Ainu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: anys 1980s. Hi > anys 1980. Hi |
petita correcció |
||
Línia 15:
Fins al segle XX, les llengües ainu es parlaven a la meitat sud de l'illa de [[Sakhalín]] (ara tota ella pertanyent a Rússia) i també per petits grups de gent a les [[illes Kurils]]. Sols la variant de [[Hokkaido|Hokkaidō]] sobreviu. L'últim parlant d'ainu a [[Sakhalín]] va morir el 1994 i l'ainu de [[Hokkaido|Hokkaidō]] és ara mateix una llengua moribunda que ha estat en perill durant com a mínim les passades poques dècades. La major part dels 25,000 - 200,000 ainus ètnics del Japó parlen sols [[japonès]] en l'actualitat. En la ciutat de Nibutani (part de Biratori, a Hokkaidō) on viuen molts dels parlants nadius que queden, hi ha 100 parlants, dels quals sols 15 usaven la llengua diàriament a finals dels anys 1980.
Hi ha actualment un moviment actiu que tracta de fer reviscolar el llenguatge, principalment a [[Hokkaido|Hokkaidō]] però també en altres llocs, amb la intenció de revertir un descens de segles en el nombre de parlants. Açò ha conduït a un augment en la quantitat de persones que l'aprenen com a segona llengua, especialment a la regió de [[Hokkaido|Hokkaidō]]. Tot açò es deu en gran part als esforços pioners d'un folklorista ainu dels últims temps, de nom [[Shigeru Kayano]], que
Tradicionalment, l'ainu no s'escrivia. Les històries passaven oralment d'unes persones a altres. El relat més conegut d'aquesta cultura és el de ''[[Yukar]]'', que explica la vida d'un heroi que fa servir els seus poders màgics. A causa de la poca quantitat de persones que encara parlen la llengua, s'han començat a recollir per escrit els contes i històries.
| |||