Comèdia musical: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 1:
[[Fitxer:Coviello_Zeichnung_von_Maurice_Sand.jpg|thumb|''Coviello'', per [[Maurice Sand]].]]
La '''comèdia musical''' és una producció musical representativa d'arguments senzills en els quals canvien molts i diversos components instrumentals i números de [[Comèdia|comèdia.]].<ref>{{ref-llibre|autor=Cecil Michener Smith, Glenn Litton|títol=Musical Comedy in America|any=1981|editorial=Routledge}}</ref>
La comèdia musical és una variant del [[teatre musical]], que s'enfoca principalment a la comèdia, i té els seus orígens establerts principalment en la [[Commedia dell'arte|Commedia dell'art]] del segle XVI.
 
Línia 15:
L'aparició de noves variants de l'òpera de comèdia va presentar el sorgiments d'elaborats espectacles que contenien un gran nombre d'actors, vestuaris extravagants, complexes peces musicals interpretades per [[Orquestra|orquestres]] i escenografia vistosa i complexa; aquests elements s'incloïen en la ''[[grand opéra]]'' i l'''[[Burlesque|extravaganza.]]''<ref>[http://www.scribd.com/full/26059665?access_key=key-1p6sgfz51oay1y5l4ic1 Las Voces del Romanticismo Olvidado: La Gran Ópera Francesa (1830-1849)]</ref> Entre el segle XIX sorgeixen diverses varients teatrals que incloïen música com l''<nowiki/>'Opérette'' (forma francesa del teatre musical) i el [[music hall]] (format de la comèdia musical tradicional a la Gran Bretanya). El segle XIX va representar un dels majors auges del mercat enfocat a l'entreteniment popular, el ''show business'' del segle XIX es va conformar de diversos espectacles populars, còmics i de vegades viatgers com: el [[vodevil]], el [[Minstrel show|minstrel]], el [[burlesque]], el [[cabaret]], les pantomimes, els circs, els ''dime museums'', els ''nickelodeons'', els ''freak shows'', el music hall i els ''music saloons.'' Els entreteniments populars del segle XIX es caracteritzaven per incloure actes impressionants o còmics, normalment acompanyats de nombres musicals o rutines de dansa.<ref>{{ref-llibre|autor=Nick Tosches|títol=Where dead voices gather|any=2001|editorial=Little, Brown and Co}}</ref>
 
El vodevil va ser un tipus d'espectacle de varietat popular dels Estats Units que combinava diverses formes d'entreteniment com: música, ball, arts del circ, [[malabarisme]], [[acrobàcia]], rutines amb animals entrenats, pantomimes, demostracions atlètiques, ''medicine shows'', mostres cinematogràfiques ([[cinema mut]]), xous de comèdia i espectacles de màgia. El burlesque és un tipus de treball dramàtic o literari que s'enfoca a la ridiculizació d'un tema dignificat. En la seva adaptació dramàtica del període victorià, el burlesque presentava obres clàssiques que eren deformades per incloure un aspecte còmic que provoqués la hilaritat de l'espectador.<ref>{{ref-llibre|autor=Richard W. Schoch|títol=Victorian theatrical burlesques|any=1993|editorial=Ashgate Publishing}}</ref> Els burlesques normalment ridiculitzaven aspectes socials com el codi social d'etiqueta i el comportament de l'aristocràcia; incloent-hi temes [[tabú]], temes sexuals i elements moderns a obres clàssiques com ''[[Macbeth]]'' de [[William Shakespeare|William Shakespeare.]].<ref>{{ref-llibre|autor=Andrew L. Erdman|títol=Blue vaudeville: sex, morals and the mass marketing of amusement, 1895-1915|any=2004|editorial=McFarland}}</ref> En la seva [[Burlesque|versió nord-americana]] pren elements del cabaret i el vodevil, adoptant un to més eròtic.<ref>{{ref-llibre|autor=Robert Clyde Allen|títol=Horrible prettiness: burlesque and American culture|any=1991|editorial=Univ of North Carolina Press}}</ref>
[[Fitxer:Dudley_Hardy-A_Gaiety_Girl.jpg|thumb|Litografia d'''A Gaiety Girl'' (1893).]]
La pantomima britànica va ser un tipus d'espectacle musical de la comèdia que se centrava en la representació d'obres i relats clàssics del folklore tradicional que eren acompanyats de música i que, com a auxiliar còmic, es recorria al [[Drag queen|drag]] i al ''[[Transvestisme|cross-dressing]]''.<ref>{{ref-llibre|autor=Millie Taylor|títol=British Pantomime Performance|any=2007|editorial=Intellect Books}}</ref> El burlesque, la pantomima britànica i el [[Burlesque|''travesty'']] tenien la peculiaritat de recórrer al [[transvestisme]] com un auxiliar còmic.<ref>{{ref-llibre|autor=Laurie A. Wilkie|títol=The lost boys of Zeta Psi: a historical archaeology of masculinity in a university fraternity|any=2010|editorial=University of California Press}}</ref> El gènere del [[Revista (gènere teatral)|''revue'']] es basa en la comèdia musical, l'extravaganza i el [[Burlesque|burlesque victorià]], però s'enfoca principalment a la representació dramàtica d'un argument simple amb to eròtic, acompanyat de diversos números musicals i protaginitzats normalment per una dona de faccions belles (anomenada, [[vedet]]).<ref>[http://www.vam.ac.uk/content/articles/t/theatrical-revue/ Theatrical Revue] Artículo del [[Victoria and Albert Museum|Museo de Victoria y Alberto]] ''(Victoria and Albert Museum; V&A)''; consultado 12 de febrero de 2012</ref><ref>[http://www.theatrehistory.com/american/cohan001.html Musica Comedy is Born] Artículo por David Ewen en ''Theatre History''; consultado 6 de mayo de 2012</ref> Durant els últims anys del segle XIX apareixen produccions teatrals com ''The Gay Parisienne'' (1896), ''The Circus Girl'' (1896), ''A Gaiety Girl'' (1893), ''The Geisha'' (1896) i ''Florodora'' (1899).
Línia 35:
* ''Indiscreet'' (1931).
* ''Delicious'' (1931).
* ''[[Barret de copa|]]''Barret de copa'']] (1935).
* ''Pot o' Gold'' (1941).
* ''You Were Never Lovelier'' (1942).
Línia 51:
* ''Blue Hawaii'' (1961).
* ''Girls! Girls! Girls!'' (1962).
* ''[[Viva Las Vegas|]]''Viva Las Vegas'']] (1964).
* ''[[The Rocky Horror Picture Show]]'' (1975).
* ''Rock 'n' Roll High School'' (1979).