Infantesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - cap abaix del + cap a baix del |
mCap resum de modificació Etiqueta: nova fusió |
||
Línia 1:
{{fusió des de|Desprotecció infantil}}
[[Fitxer:Palestinian children in Jenin.jpg|thumb|333px|Grup d'infants palestins a Jenín
La '''infantesa''' és el primer període de la [[vida]] humana i acaba amb l'[[adolescència]], tot i que els hàbits culturals moderns, que allarguen la joventut, han fet sorgir una
És una etapa on la persona ha de gaudir d'especial protecció, com es reflecteix a la [[Convenció sobre els drets de l'infant]]. Tot i això, aquesta concepció no és universal ni ha existit sempre a la història, com prova el fet del treball infantil, la manca de referències al desenvolupament i especificitat dels nens i nenes a l'antiguitat. De fet, la paraula "infant" (el que no parla) és una prova evident del caràcter que se li atribuïa, una persona que no era adulta, que estava a mig fer.
Linha 6 ⟶ 7:
A la infantesa la persona forja les bases de la seva personalitat i desenvolupa les capacitats intel·lectuals bàsiques, per això és fonamental que l'infant compti amb un entorn que li garanteixi [[afecte]], cura física i una bona [[educació]] (al sistema formal aquesta és proporcionada pel preescolar i l'[[educació primària]]).
== Desenvolupament de la
[[Fitxer:HumanNewborn.JPG|thumb|El nounat
El desenvolupament de la infantesa és l'estudi dels processos i els mecanismes que acompanyen el desenvolupament físic i mental d'un infant mentre arriba a la seva [[maduresa]].
Linha 24 ⟶ 25:
* [[Adolescència]] i [[pubertat]] (12-19).
=== Etapes de
==== Naixement i primers mesos ====
Una vegada han passat nou mesos de [[gestació]], i si
En aquest moment, el [[nounat]] s'independitza de la seva [[mare]] i aquest ha de ser capaç de dur a terme una gran adaptació al nou entorn ràpidament. Les funcions que exercia la mare per a ell (respiratòria, circulatòria, digestiva i de regulació de la temperatura) les ha de fer el nadó.
Als primers segons de néixer el nadó ja ha de respirar pel seu compte, fet que provoca un canvi fonamental en
===== Estats de
En els primers dies de vida el [[nadó]] sol restar en els següents 6 estats:<ref>{{format ref}} http://perezcastello.typepad.com/modul_2/2003/12/b_els_estats_de.html</ref>
# Son irregular: estat en el qual el nadó dorm, però no és un son profund, ja que a vegades té els ulls mig oberts.
# Son regular, en aquest cas el nadó dorm profundament.
# Estat de somnolència, en el qual el nin està mig despert, mig adormit.
# Estat
# Estat
# Els plors: és sens dubte l'eina de comunicació del nadó amb l'entorn, aquest plora quan té algun problema o necessitat (té gana,
===== El creixement
El creixement de l'embrió durant el tercer trimestre de gestació (quan es prepara per al naixement) s'accelera de forma molt notable. Aquest creixement continua a una gran velocitat durant els primers anys de vida, però especialment en el primer. Aquest creixement físic permetrà al nadó desenvolupar la [[motricitat]] i per tant,
Aquest creixement físic està preprogramat [[Gen|genèticament]], i en els gens
El creixement i el desenvolupament psicomotor dels nadons ve determinat per dues lleis fonamentals:
* Llei proximodistal, el creixement i el control del cos
* Llei cefalocaudal, el domini psicomotor i del creixement té lloc des del cap fins als peus, de tal forma que el nin serà capaç de controlar i dominar el cap abans de poder mantenir el tronc adreçat o de poder manipular objectes amb les mans. Des del punt de vista del creixement, aquesta és la causa per la qual el cap del nadó és molt més gros que la resta del cos (proporcionalment).
===== El desenvolupament del cervell =====
El creixement del [[cervell]] està totalment relacionat amb
Temporalment, la primera àrea del cervell que madura és
▲El creixement del [[cervell]] està totalment relacionat amb l’evolució del nadó, essent especialment ràpid i complex durant els dos primers anys de vida. En el moment de néixer el cervell té aproximadament un 25% de la mida i del pes del d’un adult, cap al primer any ja té, aproximadament, el 50 per cent, i als dos anys ja té el 75 per cent.
A partir dels dos anys, el desenvolupament cerebral continua tot centrant-se en
▲Temporalment, la primera àrea del cervell que madura és l’àrea motriu, seguida per les sensorials (tot seguint el següent ordre): tacte, visió, oïda; posteriorment la maduració avança cap a àrees més específiques que permeten l’aparició de moltes funcions psicològiques més concretes, com per exemple, el llenguatge. La maduració del cervell s'inicia en les capes més internes anant-se expandint cap a les capes més externes ([[còrtex]]); durant els dos primers anys de vida, el còrtex es desenvolupa ràpidament, provocant que les conductes del nadó es comencin a tornar voluntàries a partir dels tres o quatre mesos de vida. Aquesta maduració i creixement permet que entre el primer i segon any de vida es comenci a dominar el llenguatge i les funcions simbòliques. Si bé, cal dir que tots aquests també estan relacionats amb l’experiència de l'infant.
▲A partir dels dos anys, el desenvolupament cerebral continua tot centrant-se en l’establiment de connexions entre neurones i l’augment de la velocitat dels impulsos elèctrics, així com en integració de l’activitat cortical. Aquesta maduració permet que puguin aparèixer processos nous i conductes més complexes com, per exemple, l’atenció i un millor llenguatge i domini del cos. Tota aquesta maduració continua durant la [[infància]] i alguns aspectes fins a l’[[adolescència]].<ref>{{format ref}} http://perezcastello.typepad.com/modul_2/2003/12/5_el_desenvolup.html</ref>
==== Desenvolupament físic i psicomotor fins als dos anys ====
Després del naixement, el creixement continua de forma ràpida durant els dos o tres primers anys de vida. Com a mitjana, un nadó fa uns 49
La consecució del desenvolupament psicomotor permet el desenvolupament físic i psicològic posterior. Moltes de les fites del desenvolupament intel·lectual tenen lloc amb més dificultat, algunes fins i tot no
;Desenvolupament motor<ref name="ioc48">[http://ioc.xtec.cat/intranet/documents/web/creativecommons/EDI/C3/EDI_C3UD1.pdf Creixement i desenvolupament dels infants de 0 a 6 anys], pag. 48 </ref>
Línia 87:
==== Desenvolupament físic i psicomotor dels dos als sis anys ====
En el nen i nena majors de dos anys el creixement del cos continua a una velocitat gran, continuant l'augment de pes i de mida, si bé que d'una manera menor que en l'etapa anterior. Com ja hem indicat anteriorment, el desenvolupament del cervell en aquesta etapa se centra en
Seguint la llei cefalocaudal, l'infant traspassa el bon domini que ja té dels braços a les cames, amb les quals cada vegada podrà fer moviments més precisos, especialment aquells grans moviments relacionats amb aspectes complexos de la marxa, per exemple, el nin serà capaç
▲En el nen i nena majors de dos anys el creixement del cos continua a una velocitat gran, continuant l'augment de pes i de mida, si bé que d'una manera menor que en l'etapa anterior. Com ja hem indicat anteriorment, el desenvolupament del cervell en aquesta etapa se centra en l’establiment de connexions entre neurones i l’augment de la velocitat dels impulsos elèctrics i la integració de l’activitat cortical, fent possible l'aparició conductes motrius més complexes. L'infant domina cada vegada amb més facilitat el cos, i ho fa a través d’un autocontrol cada cop major. Tot i que la velocitat d'adquisició d'aquests nous aspectes del domini psicomotor és més lenta que en l'etapa anterior, però els canvis són molt importants. Els moviments del nen s’afinen cada cop més, i les seves accions són molt més precises a causa de l'autocontrol que ha aparegut.
▲Seguint la llei cefalocaudal, l'infant traspassa el bon domini que ja té dels braços a les cames, amb les quals cada vegada podrà fer moviments més precisos, especialment aquells grans moviments relacionats amb aspectes complexos de la marxa, per exemple, el nin serà capaç d’aprendre a córrer més coordinadament i amb més equilibri, accelerar, frenar, botar, pujar i baixar escales sense dificultat, etc.
Seguint la llei proximodistal, també millora d'una forma molt important en l'infant el control sobre els moviments fins i precisos de la mà (canell i dits); per exemple, el nin comença a dominar els moviments necessaris per agafar un llapis i començar a dibuixar, i una mica més tard, a escriure, retallar paper amb tisores, etc.
En aquesta època té lloc també la lateralització de la mà, el peu, i
Aquesta millora del domini psicomotor no té tan sols a veure amb el que és físic, sinó també amb el que és psicològic. És a partir dels dos o tres anys quan comença, gràcies a
L'infant des de petit manipula constantment
Aquesta construcció del jo corporal està ja molt reeixida als cinc anys, quan el nin comença a entendre conceptes com dalt, baix, davant, darrere, dreta, esquerra, etc. Però, fins als dotze anys no culmina del tot el domini de
Aquest conjunt de processos -autocontrol, lateralitat i aparició de
Un altre dels aspectes que cal destacar és
Un altre procés important és el de coordinació, que és
Per una altra banda, l'infant aprèn a controlar la respiració, amb la qual cosa guanya en resistència.
Linha 112 ⟶ 111:
==== El desenvolupament més enllà dels sis anys ====
Totes aquestes capacitats psicomotores continuen desenvolupant-se i millorant-se fins després de
==
=== La maduració òssia i muscular ===
La maduració òssia dels infants es basa en dos aspectes:
*
:Els ossos del nounat sorgeixen després de la mineralització i enduriment del [[cartílag|teixit cartilaginós]] iniciat durant la gestació, contínua en la infància i fins a arribar a
* El canvi que es produeix en la curvatura espinal:
: El canvi de la curvatura espinal permetrà a
El desenvolupament muscular durant el primer any segueix la llei proximodistal: primer es desenvoluparà la musculatura del centre del cos i després la musculatura
==== Desenvolupament de la dentició ====
En el desenvolupament de la dentició és una de les primeres manifestacions externes que produeix la maduració òssia. El nounat quan neix no presenta cap dent. La dentadura de
* Primera dentició (dents de llet).<ref name="ioc42">[http://ioc.xtec.cat/intranet/documents/web/creativecommons/EDI/C3/EDI_C3UD1.pdf Creixement i desenvolupament dels infants de 0 a 6 anys], pag. 42 </ref>
** Entre els 6 a 12 mesos: apareixen les 8 peces incisives (núm. peces total: 8).
Linha 136 ⟶ 135:
El desenvolupament de la dentició permet a l'infant ampliar la varietat dels aliments, ja que gràcies a l'aparició d'aquesta l'infant és capaç de mastegar gairebé qualsevol aliment.
===
La freqüència cardíaca del nadó es troba al voltant de 140 a 150 pulsacions per minut. A mesura que
També apareixen modificacions a la sang. El nombre de glòbuls vermells disminueix en els primers mesos de vida. Inicialment és més elevat per la menor quantitat
Un tret freqüent en el moment del naixement és que el nadó presenti un buf al cor, degut al fet que durant el període fetal alguns conductes i orificis no es van tancar correctament. Aquesta petita alteració normalment es resol espontàniament i no sol donar problemes al llarg de la vida de
En un infant, la freqüència respiratòria és més elevada que la
▲=== L’aparell respiratori ===
▲En un infant, la freqüència respiratòria és més elevada que la d’un adult, aquesta se situa entre unes 40 a 50 respiracions per minut. Dita freqüència va disminuint progressivament i cap a dos anys sol ser de 20 a 30 respiracions per minut.<ref name="ioc44">[http://ioc.xtec.cat/intranet/documents/web/creativecommons/EDI/C3/EDI_C3UD1.pdf Creixement i desenvolupament dels infants de 0 a 6 anys], pag. 44 </ref> En un principi la respiració és abdominal, atès que la part dels [[pulmons]] inicialment es troba més madura. A mesura que va madurant la resta de l’aparell respiratori, la respiració es tornarà toràcico-abdominal. Els [[alvèols]] pulmonars quedaran formats aproximadament cap als tres mesos.
=== El sistema immunològic ===
El sistema immunològic del nadó, durant els cinc primers mesos, depèn fortament del de la [[mare]], ja que encara no té la capacitat per si sol de fabricar anticossos i funciona amb els antígens que li ha transmès la mare. El sistema immunològic de l'infant no desenvolupa la capacitat de generar antígens fins al voltant dels 8 mesos de vida.
=== L’aparell digestiu ===▼
Inicialment l’aparell digestiu està preparat per a la ingestió de la llet.▼
L’[[estómac]] va creixent progressivament. En el naixement la capacitat d'aquest és inferior a 100 cc, però en finalitzar el primer any és quasi de 300 cc.<ref name="ioc44"/>▼
La immaduresa funcional de l’aparell digestiu que presenta l’infant després de néixer li pot provocar durant els primers mesos de vida dolors i molèsties com per exemple els còlics, les regurgitacions, el singlot i les deposicions freqüents.▼
▲
▲La immaduresa funcional de
També durant el primer any de vida el [[fetge]] assolirà la seva funcionalitat.
=== El sistema renal i excretor ===
El sistema renal i excretor funciona des del moment de néixer, però no serà fins als dos anys que la seva funcionalitat plena. A mesura que
===
Durant la infància, els òrgans genitals estan formats però molt poc desenvolupats. Serà quan
=== El sistema nerviós motor ===
Linha 166 ⟶ 167:
** El reflex dels punts cardinals: si estimulem suaument els voltants dels llavis amb algun objecte, el nadó realitzarà un moviment amb el cap seguint la direcció del punt estimulat.
** El reflex de Grasping o prensió palmar i plantar: si estimulem el palmell de la mà o del peu amb un dit o un objecte, la reacció que tindrà el nadó serà la de flexionar i prémer els peus o els dits.
** El reflex de redreçament del cap:
** El reflex de redreçament estàtic: si apliquem una pressió a la planta dels peus, el nadó respon estirant les extremitats inferiors.
** El reflex de marxa automàtica: es produeix quan subjectem
** El reflex de Babinski: és un moviment del peu cap a dins, obrint els dits, produït quan toquem la planta del peu del nadó.
** El reflex de Moro: el nadó separarà bruscament els braços i els tornarà a col·locar en la posició que estava si es canvia bruscament la seva posició o sent un cop fort.
Linha 174 ⟶ 175:
== La interacció amb l'entorn ==
Durant el primer mes de vida, el nadó reacciona a la parla de la [[mare]] tot mirant-la. Cap als dos mesos amplia el seu camp de visió i segueix el moviment de les persones que són a prop. Augmenta la seva interacció amb l'entorn tot somrient quan alguna persona
Al voltant del primer any el nen o nena ja pot demostrar sentiments de por, afecte, còlera, gelosia i simpatia. Durant el segon any l'infant desenvolupa una gran curiositat per tot el que
=== El llenguatge ===
Durant el primer mes de vida, el llenguatge que presenta el nadó és el plor, tot i que pot emetre algun so gutural. Posteriorment i fins als 4 mesos, somriu i emet sons anomenats balboteig que no tenen en un principi cap significat i que són l'avantsala al llenguatge normal.
Al voltant dels set o vuit mesos comença a articular alguns sons, monosíl·labs que escolta del món que
Pel que fa al vocabulari, durant el segon any passa
;Etapes del Llenguatge
* Balboteig.
* Període holofràstic: en els últims mesos del primer any,
* Etapa del "què és això?": cap a
El vocabulari de
=== El dibuix: Estadis gràfics ===
Linha 213 ⟶ 214:
Al voltant dels quatre anys l'infant aconsegueix moure el canell i el polze amb força autonomia. Això li permetrà fer dibuixos que esdevindran formes gràfiques que representaran figures reals o de ficció. En aquesta fase nens i nenes dibuixen formes relacionades amb l'entorn i les seves representacions comencen a ser identificades per l'adult. Els primers dibuixos evolucionen al llarg dels quatre, cinc i sis anys, edats que impliquen aquesta etapa pre-esquemàtica on el tret més important és l'aparició de la figura. Les figures neixen d'un perfeccionament de les formes i d'un millor sentit estètic. És una etapa en què es poden observar grans salts qualitatius pel que fa a la figura humana i els objectes. Un dels temes preferits és la figura humana, anomenada també capgrossos, atesa a la grandària del cap. Arriba un moment que l'infant intenta representar el [[moviment]]. És evident que un infant de quatre anys sap més del seu cos d'allò que manifesta en el [[dibuix]]. Això vol dir que els dibuixos són essencialment un llenguatge icònic amb més dificultats d'adquisició i evolució que el llenguatge verbal. En aquesta etapa l'infant comença a distribuir l'espai en funció de la importància que doni als objectes representats. I un tret que es repeteix és que tant les persones com els objectes floten. Els colors escollits no es corresponen amb la realitat, sinó que els tria en funció del gust personal o simplement dels que tingui més a mà.
;
En aquest moment el nen o nena arriba a un coneixement bastant important sobre ell mateix i sobre el seu cos. Acostumen a agafar un model, és a dir, dibuixen tots els homes iguals i totes les dones iguals, l'únic que canvia és la mida d'aquests. Comencen a dibuixar les noies amb faldilla amb forma de triangle. Exageren en el dibuix allò que veuen més important, en la majoria de casos vivències momentànies. Per tant, podem dir que '''dibuixen amb proporcions emocionals'''. Per això és important no corregir les proporcions. Ja relacionen els colors amb la realitat. Com que s'adonden que formen part d'un ambient deixen de veure's com a centre del seu món i ja no es dibuixen al centre del full. Per tant, ja comencen a organitzar l'espai fent línia de terra i de cel. Però entre el cel i el terra no pinten, perquè és espai buit, aire i això no té color. Fan els dibuixos com si tinguessin una visió de '''raigs X''', per exemple, fan les cases sense parets, destacant el de dins. Dibuixen tot el que saben. També dibuixen amb '''abatiment''', és a dir, dibuixen tots dos costats perquè els coneixen però sense perspectiva. Per entendre el dibuix hauríem de doblegar el full pel mig. Un altre recurs que utilitzen és el '''pla d'elevació''': en el seu dibuix barregen dos punts de vista perquè volen dibuixar tot el que ells saben però encara no dominen la tècnica de la perspectiva. En aquesta etapa l'adult és més important que els amics. No és fins al final d'aquesta etapa que comença a descobrir els amics. Per motivar l'infant a dibuixar hem de donar-li
;Etapa de la colla( 9-12 anys)
Durant aquesta etapa l'infant descobreix que és
Pel que fa al dibuix destaquen les següents característiques:
Linha 233 ⟶ 234:
El desenvolupament artístic del dibuix continuarà en la mida en la qual el nen estigui interessat en ell però, aprendran més si se'ls estimula.
== Desenvolupament
Segons [[Jean Piaget]], en el desenvolupament cognitiu trobem quetre etapes: la primera comprèn el període de zero a dos anys i es caracteritza per la intel·ligència sensoriomotriu; la segona etapa, dels dos als sis-set anys, es caracteritza per la intel·ligència preoperativa; la tercera és l'operativa concreta; i la darrera és l'operativa formal.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rathus |nom=Spencer A. |títol=Childhood and Adolescence: Voyages in Development |url=http://books.google.cat/books?id=avk-1IU2vccC&pg=PA176&dq=Jean+Piaget+cognitive+development+stages&hl=ca&sa=X&ei=DmTSUdmcOsuh7AaL6IEI&ved=0CDcQ6AEwAQ#v=onepage&q=Jean%20Piaget%20cognitive%20development%20stages&f=false |llengua=anglès |editorial=Cengage Learning |data=2010 |pàgines=176 |isbn=0495904082}}</ref>
* Període sensoriomotriu:
Linha 253 ⟶ 254:
En funció de la seva evolució [[psicoafectivitat|psicoafectiva]], [[psicomotriu]] i cognitiva, als [[nounat]]s durant la primera etapa de la seva [[vida]] se'ls denomina comunament [[nadó|nado]]ns per a distingir-los dels que han arribat a una certa autonomia. En termes generals —o [[jurídic]]s— un nen o nena és tota persona [[menor d'edat]].
La [[Convenció sobre els drets de
El [[Dia de l'infant]] se celebra anualment el [[20 de novembre]].
Linha 259 ⟶ 260:
== Definició legal d'infant ==
La [[Convenció sobre els drets de
La idea d'infant, com el concepte d'[[infància]], varia considerablement al llarg de la [[història]] i en les diverses [[societat]]s i [[cultura|cultures]].
== Vegeu també ==
{{Div col|cols=
* [[Criança
* [[Drets de l'infant]].
* [[Família]].
Linha 288 ⟶ 289:
* [http://ioc.xtec.cat/intranet/documents/web/creativecommons/EDI/C3/EDI_C3UD1.pdf Creixement i desenvolupament dels infants de 0 a 6 anys]
* Diferents Gràfiques de Corbes de Creixement (any 2009), Departament de Salut, Generalitat de catalunya:
** [http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2141/dn2141/corbeshc1.pdf Gràfica de la corba de creixement en nens (0-20
** [http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2141/dn2141/corbeshc2.pdf Gràfiques de la corba i velocitat de creixement en nens maduradors tardans]
** [http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2141/dn2141/corbeshc3.pdf Gràfica de la corba de creixement en nenes (0-20
** [http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2141/dn2141/corbeshc4.pdf Gràfiques de la corba i velocitat de creixement en nenes maduradores tardanes.]
** [http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2141/dn2141/corbeshc5.pdf Gràfiques longitud-pes en nounats: nens]
** [http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2141/dn2141/corbeshc6.pdf Gràfiques longitud-pes en nounats: nenes]
** [http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2141/dn2141/corbeshc7.pdf Gràfiques de
** [http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2141/dn2141/corbeshc8.pdf Gràfiques de l'índex de massa corporal en nenes (0-18 anys).]
|