Batalla d'Albelda: diferència entre les revisions

La primera '''Batalla d'Albelda''' tingué lloc a la vora d'[[Albelda]] el [[851]] entre les forces [[musulmanes]] de [[Mussa ibn Mussa ibn Fortun|Mussa II el Gran]], cap dels [[Banu Qassi]] i governador de [[Tudela]], en nom de l'[[Emirat de Qúrtuba]], i un exèrcit de [[francs]] i [[Ducat de Gascunya|gascons]] de [[França Occidental]], probablement aliats amb [[Regne d'Astúries]]. Els musulmans, que eren probablement els agressors, en sortiren victoriosos. La batalla és relacionada normalment amb una campanya que féu [[Ordoni I d'Astúries]] per suprimir una revolta [[Bascos|basca]] i pot estar també relacionada amb la captura de certs dirigents francs i gascons. Molts historiadors havien fusionat dades d'aquesta batalla amb la [[Batalla del Monte Laturce]] que també esdevingué propera a Albelda però uns poc anys més tard, el [[859]] o [[860]].

 

 

El [[851]], l'any després que succeí al tron, Ordoni I d'Astúries suprimí una revolta dels bascos del seu territori. Això féu que ell anés a l'altre costat del [[Ebre|riu Ebre]] i, "amb l'ajuda de Déu" segons la ''Crònica d'Alfons III'', forçà els musulmans a fugir. Després d'això, la ''Crònica'' afegeix que els bascos es sotmeteren. Aquest encontre amb els musulmans pot ser el mateix que fou enregistrat per Ibn Hayyan i per Ibn al-Athir pel mateix any. Pot haver esdevingut proper a Albelda, Mussa pot haver estat manant els musulmans, i és possible que els gascons d'Ordoni, cridats per ajudar a aixafar la insurrecció basca, haguessin estat posats a lluitar pels musulmans, qui al seu torn haguessin estat posats per lluitar per Ordoni. És possible que hi hagués llaços propers entre Astúries i Gascunya en aquesta temps: el parent d'Ordoni, [[Alfons II d'Astúries|Alfons II]], havia estat alliat de [[Balaixk al-Jalaixqí|Velasc el Gascó]], i el gascons en els temps de rebel·lió podien haver buscat ajut fora d'Astúries, fins i tot la sobirania asturiana, fins i tot una carta [[Comtat d'Aragó|aragonesa]] del [[867]] sembla indicar-ho.<ref>La carta, una donació de [[Galí I Asnar]] a l'església de [[Monestir de San Pedro de Siresa]], utilitza la fórmula 'Facta carta era DCCCCV, regnante Carolo rege in Francia, Aldefonso, filio Ordonii, in Gallia Comata, Garsea Enneconis in Pampilona'' ( "Aquesta carta es va fer al [[Era Hispànica|Era 905]] [AD 867], amb [[Carles el Calb]] regnant a França, [[Alfons III d'Astúries|Alfonso Ordóñez]] a ''[[Gals|Gallia Comata]]'', i [[Garcia I de Pamplona|García Íñiguez]] a Pamplona". La regió exacta que implica l'ús ibèric de ''Gallia Comata'' ha estat objecte de debat, cf. opinió en Jesús María Alday Otxoa de Olano, "¿Un santo alavés desconocido? San Sancho mártir", Sancho el sabio: Revista de cultura e investigación vasca, 19:189–218. Es pot haver indicat [[Gascunya]] o en el seu lloc han abastat una àrea més gran que inclou els dominis asturianes de l'oest del [[País Basc]]) la carta té algunes característiques sospitoses, però no és un muntatge completament.</ref>