Batalla d'Albelda: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 5:
Segons [[Ibn Hayyan]], el 237 [[Calendari musulmà|Un.H.]] (851/2 AD), el mateix any que morí [[Ènnec Aritza]], Mussa II derrotà els [[Gascunya|gascons]] (''Glaskiyyun'') a la batalla davant els murs de la muralla d'Albelda. En el primer dia de batalla Mussa patí pèrdues serioses i ell mateix rebé trenta-cinc cops de llança. En el segon dia Mussa contraatacà i forçà la retirada dels gascons. La ''Crònica d'Alfons III'' enregistrà que Mussa dirigí les seves forces contra els "francs i gals", matant-ne molts i arrasant molts llocs. La presència gascona a Albelda el [[851]] pot ser explicada com un intent de represàlia per un atac de Mussa al nord dels Pirineus, del temps que Mussa havia estat aliat del Regne de Pamplona, el veí del sud de Gascunya.
 
El [[851]], l'any després que succeí al tron, Ordoni I d'Astúries suprimí una revolta dels bascos del seu territori. Això féu que ell anés a l'altre costat del [[Ebre|riu Ebre]] i, "amb l'ajuda de Déu" segons la ''Crònica d'Alfons III'', forçà els musulmans a fugir. Després d'això, la ''Crònica'' afegeix que els bascos es sotmeteren. Aquest encontre amb els musulmans pot ser el mateix que fou enregistrat per Ibn Hayyan i per [[Ibn al-Athir]] pel mateix any. Pot haver esdevingutestat un encontre proper a Albelda,; Mussa pot haver estat manant els musulmans, i és possible que els gascons d'Ordoni, cridats per ajudar a aixafar la insurrecció basca, haguessin estat posats a lluitar pelsper musulmans,Ordoni quicontra alels seu torn haguessin estat posats per lluitar per Ordonimusulmans. És possible que, en aquell temps, hi hagués llaços propers entre Astúries i Gascunya en aquesta temps: el parent d'Ordoni, [[Alfons II d'Astúries|Alfons II]], havia estat alliat de [[Balaixk al-Jalaixqí|Velasc el Gascó]], i elels gascons en els temps de rebel·lió podien haver buscat ajut fora d'Astúries, fins i tot fora de la sobiraniazona d'influència asturiana, finscom isembla totindicar-ho una carta [[Comtat d'Aragó|aragonesa]] del [[867]] sembla indicar-ho.<ref>La carta, una donació de [[Galí I Asnar]] a l'església de [[Monestir de San Pedro de Siresa]], utilitza la fórmula 'Facta carta era DCCCCV, regnante Carolo rege in Francia, Aldefonso, filio Ordonii, in Gallia Comata, Garsea Enneconis in Pampilona'' ( "Aquesta carta es va fer al [[Era Hispànica|Era 905]] [AD 867], amb [[Carles el Calb]] regnant a França, [[Alfons III d'Astúries|Alfonso Ordóñez]] a ''[[Gals|Gallia Comata]]'', i [[Garcia I de Pamplona|García Íñiguez]] a Pamplona". La regió exacta que implica l'ús ibèric de ''Gallia Comata'' ha estat objecte de debat, cf. opinió en Jesús María Alday Otxoa de Olano, "¿Un santo alavés desconocido? San Sancho mártir", Sancho el sabio: Revista de cultura e investigación vasca, 19:189–218. Es pot haver indicat [[Gascunya]] o en el seu lloc han abastat una àrea més gran que inclou els dominis asturianes de l'oest del [[País Basc]]) la carta té algunes característiques sospitoses, però no és un muntatge completament.</ref>
 
La ''Crònica'' registre que, després de la batalla d'Albelda del [[851]], i en part mitjançant guerra, en part per traïció, Mussa capturà dos caps francs, Sans II Sancion i Emeno, que tirà a una masmorra.<ref>A la Crònica, s'hi llegeix "Emenonem" per "Epulonem".</ref> La data de la captura no és donada, però Sans II Sancion desapareix de cop de Gascunya el [[855]], quan el seu nebot, Arnau de Vasconia, un fill de Emeno, apareix com a duc. És sabut que Mussa havia fet una expedició contra la [[Marca Hispànica|Marca Hispanica]] el 855–6, com enregistrà Ibn al-Athir, [[Ibn Idhari]] i [[Ibn Khaldun]]. És possible, d'altra banda, que Sans II Sancion i Emenon haguessin estat capturats a aquest encontre d'Albelda de 851, on és sabut que els gascons havien estat presents, o el [[852]], durant una campanya dels francs per rescatar el [[comtat de Barcelona]] (recentment capturat) enregistrada als ''[[Annales regni Francorum]]''. Els "regals" del rei dels francs, [[Carles II el Calb]], que soldats d'Ordoni haurien trobat en el campament de Mussa a Monte Laturce, pot haver estat el rescat pagat per Sans II Sancion i Emeno, en aquest cas la seva captura hauria esdevingut prèvia al [[859]].