Peleu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -Orígen +Origen
m →‎Aventures: enllaç
Línia 10:
Durant la [[cacera]] del [[senglar de Calidó]] va matar accidentalment el seu [[sogre]] i aleshores anà a [[Iolcos]] perquè [[Acast]], el fill de [[Pèlias]], el purifiqués; però [[Astidamia]], l'esposa d'[[Acast]], es va enamorar d'ell. Li va demanar una trobada, però ell no va accedir al seu desig. Aleshores, per venjar-se, Astidamia va enviar a Antígona, la dona de Peleu, un missatge on li deia que Peleu estava a punt de casar-se amb Estèrope, la filla d'Acast, cosa que era falsa. Desesperada, Antígona es penjà. Tot seguit, Astidamia acusà Peleu davant del seu marit d'haver-la volgut violar. Acast, que no gosà matar el seu hoste a qui havia purificat d'un crim de sang, i amb el que estava unit per això amb lligams religiosos, va portar Peleu de cacera al mont [[Pèlion]]. Durant la cacera Peleu s'acontentava en tallar la llengua de les peces que caçava, i els altres caçadors recollien les preses. Després es reien de Peleu com si no hagués caçat res. Però l'heroi va ensenyar les llengües i els demostrà la seva habilitat. Però al vespre, Peleu, esgotat, es quedà adormit i Acast li amagà l'espasa i l'abandonà a mercè de les feres, però l'[[heroi]], amb l'ajut del [[Centaure (mitologia)|centaure]] [[Quiró]], aconseguí salvar-se i tornà per venjar-se d'Acast i d'Astidamia. Amb ajuda de [[Jàson]] i els [[Dioscurs]] va prendre la ciutat de Iolcos, matà Acast i esquarterà el cos d'Astidamia, escampant els trossos per la ciutat mentre hi feia la seva entrada.
 
Per consell de [[Zeus]], prengué com a esposa la [[Nereides|nereida]] [[Tetis (mare d'Aquil·les)|Tetis]]. L'origen d'aquesta unió va ser el següent: [[Zeus]] i [[Posidó]] es disputaven la mà de Tetis, però [[Temis]] (o potser [[Prometeu (mitologia)|Prometeu]]) els va predir que el fill de Tetis seria més poderós que el seu pare. Les dues divinitats van abandonar la seva discussió i van buscar la manera de casar-la amb un mortal, per al qual, el fet que aquesta profecia s'acomplís, no representés cap inconvenient. Una versió una mica diferent diu que va ser Prometeu qui va dir a Zeus que si Tetis li donava un fill, aquest el destronaria i seria l'amo del cel, o també que Tetis va refusar unir-se a Zeus per respecte a [[Hera]], que l'havia criat. Ple de còlera i per castigar-la, Zeus l'hauria obligat a casar-se amb un mortal. Els déus van resoldre donar-li Peleu com a espòs, però ella no va voler. Com a deessa marina posseïa el do de transformar-se en el que volgués, i per escapar-se de la persecució de Peleu es transformà successivament en vent, en arbre, en ocell, en tigre, en lleó, en serp i finalment en sípia. Peleu, aconsellat pel [[Centaure (mitologia)|centaure]] [[Quiró]], la va retenir amb força i al final ella es va convertir en divinitat i en dona. Les noces van tenir lloc al mont [[Pelió]] amb l'assistència dels déus. Les [[Muses]] van cantar l'epitalami, i tothom va oferir regals als nuvis. Entre els regals més remarcables destaca una llança de freixe, regal de Quiró i dos cavalls immortals, [[Bali (cavall)|Bali]] i [[Xantos (cavall)|Xantos]], regals de Posidó. Aquests cavalls seran junyits més endavant al carro d'[[Aquil·les]], l'heroi fill de la unió de Peleu i Tetis.
 
En la seva vellesa, mentre Aquil·les era a [[Troia]], Peleu va ser atacat pels fills d'[[Acastos]] Arcandre i Arquíletes, en el moment en què acabava la [[guerra de Troia]]. Expulsat de Ftia, es refugià a l'illa de [[Kos|Cos]], on va trobar el seu nét [[Neoptòlem]]. Allà va ser acollit per un descendent d'Abant anomenat Moló, i hi va morir. Una altra versió que ens explica l'''[[Andròmaca (Eurípides)|Andròmaca]]'' d'[[Eurípides]], el fa sobreviure a Neoptòlem i intervenir a favor d'[[Andròmaca]] en contra dels plans d'[[Hermione (mitologia)|Hermíone]]. D'aquesta mateixa tradició sembla que en deriva la versió de [[Dictis de Creta]] que diu que Neoptòlem va alliberar Peleu, presoner dels fills d'Acast, i li va retornar el seu reialme, abans de morir a mans d'[[Orestes (mitologia)|Orestes]] a [[Delfos (ciutat)|Delfos]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=423|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>