Montenegro: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - país es troba situada + país està situada |
m Polisèmia |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Dunia Montenegro}}
{{Taula d'estat
| preposicio_pais = de
| gentilici = Montenegrí, montenegrina
| nom_comu = Montenegro
| nom_original = Црна Гора<br />Crna Gora
| imatge_bandera = Flag of Montenegro.svg
| imatge_escut = Coat of arms of Montenegro.svg
Linha 9 ⟶ 10:
| imatge_mapa = LocationMontenegro.png
| idiomes_oficials = [[Serbocroat|Montenegrí]]<ref>[http://www.skupstina.me/cms/site_data/ustav/Ustav%20Crne%20Gore.pdf Constitució Montenegrina]</ref><br />{{mida|1=serbi, [[bosnià]], [[albanès]] i [[croat (llengua)|croat]]}}
| himne_nacional = [[Oj, svijetla majska zoro]] <br /> (Oh, alba brillant de maig)
| capital = [[Podgorica]]
| coordenades_capital = {{coord|42|28|N|19|17|E|type:country(13812)|display=inline,title}}
| tipus_govern = [[República
| titols_liders = [[President de Montenegro|President]]<br />[[Primer ministre de Montenegro|Primer ministre]]
| noms_liders = [[Filip Vujanović]]<br />[[Milo Đukanović]]
Linha 44 ⟶ 45:
El territori fou poblat per les tribus d'[[il·liris]] i concretament la tribu dels [[docleates]]. La regió va passar als romans l'any [[9]]. Al segle VI era domini bizantí quan va ser colonitzada massivament per emigrats [[eslaus]] que van formar un principat semi independent anomenat [[Duklja]], que va tenir relacions amb les potències de l'època especialment amb [[Raška|Ràscia]], [[Bizanci]] i [[Bulgària]].
El [[1042]] Duklja es va fer independent i va estendre el seu territori a costa de les veïnes Ràscia i [[Bòsnia]] i fou reconeguda com a regne. Al final del [[segle XI]] va entrar en decadència i el [[1186]] fou conquerida per Esteve Nemanja i unit a l'estat serbi sent anomenada [[Principat de Zeta]].
Quan l'imperi serbi es van enfonsar al segle XIV la família dels [[Balsha]] va estendre el seu poder per la regió fins al [[1421]] quan fou annexionat al [[despotat de Sèrbia]] però el [[1455]] la família noble del [[Crnojevic]] va prendre el poder. El [[1481]] els Crnojevic van esdevenir tributaris dels otomans i van governar fins al [[1496]] sent la darrera monarquia a caure en mans dels otomans als Balcans. La major part de la costa va restar en mans dels venecians. El [[1499]] fou inclòs en el sandjak d'İşkodra (Skadar, Scutari) el [[1499]] i en endavant fou coneguda com a Karadagh (o Kara Dagh) que vol dir Monte Negro (el seu nom venecià) i es va establir un sistema tribal com passava a altres llocs dels [[Balcans]], i que va donar origen a una costa democràtica-militar. El [[1513]] es va formar el sandjak separat organitzat el [[1514]] i del que fou nomenat governador [[Staniša]] ([[Iskender Beg]]), fill musulmà del sobirà Ivan Crnojević (1465-1490) fins al [[1528]]. Després d'aquest governant, al cap de sis anys, els Crnojevic van desaparèixer de la història local (va reaparèixer més tard a Sèrbia). Sota el govern de Iskender Beg el poder mai va estar ni en mans seves ni dels otomans, ja que les tribus havien assolit el control; els otomans van eximir als habitants de l'impost de la ''djizya'' i el ''ulur'', i altres impostos havent de pagar només una peça d'or (''filuri'') per cada casa i camp. El [[1528]] el sandjak fou incorporat al de [[Shkodër]] dins del qual la població va conservar part dels seus privilegis (el sandjak va tornar a existir del [[1597]] al [[1614]])
Linha 59 ⟶ 60:
Iugoslàvia fou envaïda el [[1941]] per les forces l'Eix que van establir un estat independent titella que va romandre ocupat pels alemanys (una part fou transferida a Itàlia o a l'Albània italiana) fins al [[1944]] quan els partisans van alliberar el país.
Va esdevenir una de les repúbliques constituents de la República Federal Socialista de Iugoslàvia i la capital fou rebatejada [[Titograd]] en honor al mariscal Josip Broz [[Josip Broz Tito|
Iugoslàvia es va dissoldre el [[1992]] i Montenegro va romandre part de la més reduïda república federal de Iugoslàvia que en va resultar, formada per Sèrbia, Kosovo, Voivodina i la mateixa Montenegro. El referèndum de [[1992]] va donar el 95,96% dels vots a favor de romandre dins la federació, si bé els musulmans, albanesos i minories catòliques hi van fer boicot igual que els partidaris de la independència. Aquests sectors es van queixar que el referèndum havia estat organitzat sota condicions no democràtiques i que el govern central s'havia encarregat de controlar la campanya electoral.
El govern va dur a terme una sèrie de mesures per a frenar qualsevol tipus de moviment proindependentista. Algunes de les
El [[1996]], va arribar al poder per escàs marge [[Milo Ðukanovic]], i les relacions entre les dues repúbliques van empitjorar (tot i els canvis polítics que es duien a terme a [[Sèrbia]]). I a conseqüència d'això la cúpula política montenegrina va prendre la decisió d'establir una política [[economia|econòmica]] pròpia, que contemplava, entre altres mesures, la instauració del [[marc alemany]] com a moneda oficial (divisa que seria substituïda més tard per l'[[euro]] tot i no formar part de l'eurozona). Alguns objectius al país foren bombardejats el [[1999]] per l'OTAN durant la seva campanya contra Sèrbia, però molt limitadament. Durant la [[guerra de
El [[2002]] els dos governs que formaven la federació van arribar a un nou acord amb el propòsit de millorar la cooperació entre ambdues. Així, la [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Federació de Iugoslàvia]] deixaria pas a la denominada federació de [[Sèrbia i Montenegro]] que es va proclamar el 2003; es va arribar a un acord per a posposar la celebració d'un referèndum el [[30 d'abril]] de [[2006]], posposat després al [[22 de maig]]. Els sentiments independentistes havien crescut molt mentre però Europa no veia de bon ull aquest exemple de decisió democràtica; finalment la Unió Europea i l'OTAN van autoritzar un referèndum d'independència però imposant l'antidemocràtica norma de què calia el 55% per obtenir majoria (els partidaris de la unió guanyaven si obtenien el 45%).
Linha 71 ⟶ 72:
El referèndum es va fer el [[21 de maig]] de [[2006]] i hi va participar el 86,5% de l'electorat; a favor de la independència va estar el 55,5% (230.661 vots) i per la unió el 44,5% (185.002 vots). El parlament de Montenegro va proclamar la independència el [[3 de juny]] i aquesta fou reconeguda per la [[Unió Europea]], Sèrbia i els altres països de l'[[ONU]].
==
El
▲El Parlament nacional va adoptar el [[12 de juliol]] de [[2004]] una nova bandera, dia nacional i himne, com a part del procés per a aconseguir la independència de l'antiga federació.
L'actual bandera de la república s'assembla a la utilitzada per la tradicional [[monarquia]] del país: es tracta de l'escut daurat del rei ''Nikola'' sobre un fons roig, brodat en daurat (les inicials del monarca no s'han inclòs).
El dia nacional es va traslladar al [[13 de juliol]] celebrant les efemèrides de [[1878]] quan Montenegro va ser reconeguda com el país independent número 27 en el món, i també com a record de l'alçament popular contra els països de l'[[Eix]] el [[13 de juliol]] de [[1941]].
Com a himne nacional, es va seleccionar una de les cançons més conegudes del [[folklore]] nacional, ''"Oj, Svijetla Majska Zoro"''(títol de la qual en [[català]] seria "Oh, La Resplendent Alba de Maig"). La dita decisió va tenir l'oposició dels grups [[Sèrbia|serbis]] al parlament nacional, així com l'[[Església ortodoxa grega|Església Ortodoxa]] de [[Belgrad]], ja que dos versos de tal tema havien sigut realitzats originàriament per ''Sekule Drljevic'' a principis del [[segle XX]] (''Drljevic'' va ser un independentista de ''Montenegro'', considerat per molts un col·laboracionista [[nazisme|nazi]]).
Línia 119:
'''Nota''': És important aclarir que les identitats [[sèrbia]] i montenegrina varien amb cada cens, a causa dels continus canvis polítics succeïts a la regió. Per exemple, un ''montenegrí'' pot veure's a si mateix com un [[Sèrbia|serbi]] i, viceversa. Naturalment, en ambdós grups hi ha individus que es consideren exclusivament membres d'un grup ètnic. No obstant això, s'observa que des del primer cens realitzat en [[1948]] pel govern [[comunisme|comunista]], el nombre d'habitants autòctons ha anat perdent pes.
En el text constitutiu adoptat en [[1992]], l'idioma oficial va ser rebatejat com [[Serbocroat|serbi]], deixant-se arrere la nomenclatura de [[serbocroat]]. En [[2003]], el 63,5% de la població s'inscrivien en l'apartat de la població que tenia el
El 74% dels habitants de la república s'inscriuen com [[Església Ortodoxa|ortodoxos]] pertanyents a la diòcesi de [[Metròpoli de Montenegro i el Litoral|Montenegro i el Litoral]] de l'[[Església Ortodoxa Sèrbia|Església sèrbia]]. L'[[Església Ortodoxa de Montenegro]] va ser oficialment establida en [[1993]], encara que els seus seguidors són escassos i no ha sigut reconeguda per cap altra Església del mateix credo.
Un altre grup religiós d'importància és el compost pels [[Islam|musulmans]], que arriba al 17,74% de la població actual. En aquest grup hi ha tres subgrups: els [[
:''Article principal: [[Economia de Montenegro]].''▼
==Vegeu també==
*[[Llista de peixos de Montenegro]]
Linha 147 ⟶ 144:
}}
* [http://www.gov.me/ Pàgina Oficial de Montenegro] {{en}} {{sh}}
{{Patrimoni de la Humanitat a Montenegro}}
{{Europa}}
| |||