Siurana (Priorat): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 53:
 
El punt més elevat d'aquesta part del terme és la Gritella, i el més baix, el Pantà de Siurana, a 470 metres.
[[Fitxer:Ciurana.jpg|thumb|700px|center|Vista panoràmica Siurana]]
 
== Història ==
 
===Orígens de Siurana===
Els orígens de '''Siurana''' es remunten a èpoques prehistòriques. Tot i que no es coneixen restes de construccions prehistòriques, a la zona de Siurana s'hi han trobat nombroses pedres de [[sílex]] brunyides, les primeres l'any [[1909]]. Segons el prestigiós doctor Vilaseca, Siurana va ésser un taller de fulles, entenent-se amb aquest nom el que els prehistoriadors coneixen com a làmines llargues i estretes, de secció triangular o poligonal, amb una cara inferior més o menys plana. Pel que fa a la cronologia del jaciment, sembla que es pot fixar cap al [[Mil·lenni II aC|segon mil·lenni aC]], potser amb orígens una mica anteriors, però el ple desenvolupament d'aquesta indústria arriba fins a l'[[època del bronze]].
 
[[Fitxer:Prades - Siurana - 1.jpg|thumb|esquerra|Vista de la situació estratègica de Siurana]]
 
 
===El regne musulmà de Siurana===
Linha 78 ⟶ 83:
 
=== La llegenda de la Reina Mora ===
 
Explica una llegenda recopilada per l'escriptor Joan Amades que Siurana era el domini de la reina Abd-el-Azia, de gran bellesa. Els cristians, liderats pel senyor de Tarragona Amat de Claramunt, incapaços de conquistar la població, es van servir de les estratagemes d'un traïdor jueu, que els va oferir l'entrada al castell. Els cristians van penetrar i van matar gairebé tota la població, però Abd-el-Azia, segura de la seva fortificació, celebrava mentrestant una festa en una de les sales del palau amb la noblesa del lloc. De sobte, una fletxa va entrar per la finestra, i es va clavar a la taula. La reina, plena de pànic i veient-se derrotada, va pujar al seu cavall blanc i es va dirigir al precipici proper. Perseguida pels cristians i per evitar que el cavall per instint s'aturés davant l'abisme li va tapar els ulls, però l'animal, en adonar-se del perill, va voler parar i va clavar les potes a terra, de manera que va quedar l'empremta de la seva ferradura a la roca. Altres diuen que les marques de ferradura són l'impuls que va prendre abans del salt. Sigui com sigui, la tragèdia va ser inevitable i avui en dia es pot veure clavada a la roca l'empremta del cavall en el lloc que s'anomena el Salt de la Reina Mora.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Orensanz| nom = Toni| article = Abdelàzia i el cavall volador | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 74| data = desembre 2008 | pàgines = p. 62 |issn = 1695-2014}}</ref>
 
Linha 85 ⟶ 91:
 
Conquerits terme i castell, s'integren al patrimoni reial i es posa al capdavant de la castlania a Bertran de Castellet i més endavant a Albert de Castellvell, ambdós partícips en la conquesta del territori. Amb la major part del terme islàmic de Siurana, exclosos Montblanc i Escornalbou que se separaren, es formà, en el regnat d'Alfons I, la batllia reial de les Muntanyes de Siurana, dita més endavant de les Muntanyes de Prades, governada per un batlle general que residí al castell. A partir de 1174, la batllia pertangué a la reina Sança, esposa d'Alfons I i, posteriorment, a les reines Leonor de Castella, Violant d'Hongria i Constança de Sicília. En alguns moments la senyoria fou cedida com a garantia de pactes o d'un emprèstit com en el cas de l'orde de l'Hospital l'any 1246. La batllia fou la base de la creació del comtat de Prades l'any 1324 per part de Jaume II.
 
[[Fitxer:Village de Siurana (Tarragone).jpg|thumb|300px|center|Vista de Siurana]]
 
 
Durant els primers temps cristians, la vila assolí un notable veïnat; fins i tot fou refugi del catarisme. La seva situació encimbellada, i un cop passat el perill sarraí, li féu perdre la capitalitat del territori davant Prades, amb millors condicions d'habitabilitat i comunicacions. Al segle XIII el castell de Siurana, ja lluny de la frontera, havia perdut valor com a plaça militar i es transformà en presó de l'alta aristocràcia. Per exemple, Roger Bernat de Foix, detingut en el setge de Balaguer el 1280. El pres més notable fou Carles el Coix (Carles II d'Anjou), príncep de Salern i després rei de Nàpols, clos a Siurana entre els anys 1286 i el 1288 i que fou alliberat després de lliurar tres fills en qualitat d'ostatges i una gran quantitat d'argent. Carles, Lluís i Robert d'Anjou van romandre a Siurana fins al 1295. Es diu que, per influència dels franciscans a Siurana, Lluís d'Anjou es va fer religiós i va arribar a ser bisbe de Tolosa i sant.
Linha 98 ⟶ 107:
===El Castell de Siurana===
{{Principal|Castell de Siurana}}
 
[[Fitxer:Castell de Siurana.JPG|thumb|300px|center|Vista del castell de Siurana]]
 
 
Linha 103 ⟶ 114:
 
L’església parroquial (Santa Maria) és un edifici romànic (s. XII-XIII); s’hi venera la imatge de la Mare de Déu de l’Aigua, també romànica, de gran devoció a la comarca (jubileu del 9 de maig).
 
[[Fitxer:Siurana PM 090538 E.jpg|thumb|300px|center|Esglèsia Santa Maria de Siurana]]
 
 
Fundada poc després de la conquesta feudal del castell, la primera referència de la parròquia data del 1154, quan s’esmenta en la butlla del papa Anastasi IV concedida a l’església de Tarragona. La parroquia va arribar a ser molt extens, consta que al final del s. XII tenia nombroses esglésies sufragànies que es van anar separant, excepte la de Sant Andreu d’Arbolí, que es va mantenir sota la seva dependència fins a l’època moderna.
 
[[Fitxer:Siurana3.jpg|thumb|300px|center|Esglèsia Santa Maria de Siurana. Portal]]
 
 
L’església és un notable edifici romànic molt ben restaurat, format per una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i capçada a l’est per un absis semicircular. La capçalera es completa amb dues absidioles també semicirculars que, obertes a manera de nínxols dins el gruix dels murs, no són visibles exteriorment. La façana sud presenta dues finestres de doble esqueixada, i una altra obertura de les mateixes característiques se situa al mur nord. La finestra més destacable, de doble esqueixada, se situa al centre de l’absis, i la corona una arquivolta motllurada suportada per dues columnes amb capitells esculpits de motius vegetals. L’element més remarcable és la porta principal, emplaçada a la façana nord, on es concentra el conjunt escultòric més interessant. Consta de tres arquivoltes en gradació suportades per tres parelles de columnes amb capitells esculpits, i un timpà central amb la representació escultòrica de la crucifixió de Crist flanquejada d’un grup d’apòstols; es tracta d’un tema força innovador dins la iconografia, ja que no es representa sovint en els timpans catalans. Els capitells s’han decorat amb motius vegetals i figurats i, damunt seu, la línia d’impostes mostra una ornamentació molt original en forma de petxines. Al sud-est de l’edifici hi ha un campanar de torre de base quadrada i coberta piramidal. A l’interior del temple, al presbiteri, destaca un retaule barroc i un cambril rococó amb la imatge de la Mare de Déu de l’Aigua, reproducció fidel d’una notable talla romànica robada l’any 1979. A l’exterior de l’edifici, al costat nord-est tocant a l’absis, hi ha un sarcòfag monolític de pedra que descansa sobre tres grans mènsules i conserva part de la seva coberta de doble vessant; aquesta peça, de datació incerta, s’anomena tradicionalment "''Tomba de la Reina Mora''".
 
== Escalada a Siurana ==
 
Les muntanyes de Siurana són un punt de trobada nacional i internacional per a la practica de l'escalda.
 
[[Fitxer:Escalada en siurana-2012.JPG|thumb|300px|center|Any 2012, escalada a Siurana]]
 
 
== Asteroide Siurana ==
Linha 124 ⟶ 148:
* Ezequiel Gort Juanpere, ''[http://www.cornudellaweb.com/siurana/llegendes.htm La reconquesta de Siurana segons la llegenda]''
 
 
[[Fitxer:Ciurana.jpg|thumb|700px|center|Vista panoràmica Siurana]]
{{Autoritat}}