Còmic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Sense majúscules
Modifico i afegeixo encapçalament
Línia 78:
Encara que el còmic es desenvolupà en altres àmbits, com el món àrab [31,] i es van continuar produint obres molt populars, com les del guionista [[Jean Van Hamme]] (''[[Thorgal]]'', 1977 i [[XIII (còmic)|''XIII'']], 1983), a poc a poc va deixar de ser un mitjà massiu en la majoria dels països, creant-se formats més cars, com ara àlbums o revistes de luxe. Al Japó, en canvi, l'editora [[Kodansha]] va canviar amb la seva revista [[Shonen Magazine]] la pauta de periodicitat mensual a setmanal, multiplicant la producció i reduint costs, amb l'objectiu d'atreure un públic femení amb obres com ''[[La Rosa de Versalles]]'' (1972) de [[Riyoko Ikeda]] o ''[[Candy Candy]]'' (1975-79) de [[Kyoko Mizuki]] i [[Yumiko Igarashi]].
 
=== L'expansió del manga (1988 -)Manga ===
 
[[Fitxer: Tagosaku to Mokube no Tokyo Kenbutsu.jpg|thumb|''[[Tagoku to Mokube no Tokyo Kenbutsu|Viatge a Tokio de Tagosaku i Mokube]]'' (1902), considerat el primer [[manga]], de [[Rakuten Kitazawa|Kitazawa]].]]
Línia 85:
 
D'altra banda, són moltes les editorials d'Europa i dels Estats Units dedicades al mercat del manga, si bé les revistes i el [[comic book]] han anat perdent força a favor de l'àlbum monogràfic i la [[novel·la gràfica]]. Així, el cas de [[Pilote]], que va acabar tancant el 1989.
 
== Underground ==
[[Fitxer:Daniel Clowes at APExpo 2010 7709.jpg|thumb|230px|left|[[Daniel Clowes]] al 2010.]]
Les experiències d'edició underground dels 70 i 80 es transformen en un sòlid sector del mercat, afermant editorials com [[Freon]] a [[Bèlgica]], [[Cockroach]] a la [[Xina]], [[Fantagraphics Books]] i [[Drawn and Quarterly]] als Estats Units, [[L'Association]] o [[Cornelius]] a França, [[Atrabile]] en Suïssa, etc. Els autors que publiquen, i que sovint s'autoediten, tendeixen sovint cap al costumisme (fins i tot autobiogràfic) i la historieta experimental, com és el cas dels nord-americans [[Peter Bagge]], [[Daniel Clowes]] i [[Charles Burns]], els francesos [[David B.]], [[Philipe Dupuy]] i [[Charles Berbería]] o la iraniana [[Marjane Satrapi]]. [[Maus]] d'[[Art Spiegelman]] arriba fins i tot a rebre el [[premi Pulitzer]] el 1992.