Batalla d'Albelda: diferència entre les revisions

El [[851]], l'any després que succeí al tron, Ordoni I d'Astúries suprimí una revolta dels bascos del seu territori. Això féu que ell anés a l'altre costat del [[Ebre|riu Ebre]] i, "amb l'ajuda de Déu" segons la ''Crònica d'Alfons III'', forçà els musulmans a fugir. Després d'aquesta feta, la ''Crònica'' afegeix, els bascos es sotmeteren. Aquest encontre amb els musulmans pot ser que sigui el mateix que fou enregistrat per Ibn Hayyan i per [[Ibn al-Athir]] pel mateix any. Pot haver estat un encontre proper a Albelda; Mussa pot haver estat manant els musulmans i és possible que els gascons, cridats per ajudar a aixafar la insurrecció basca, haguessin estat posats per Ordoni a lluitar contra els musulmans. És possible que, en aquell temps, hi hagués llaços propers entre Astúries i Gascunya: el parent d'Ordoni, [[Alfons II d'Astúries|Alfons II]], havia estat alliat de [[Balaixk al-Jalaixqí|Velasc el Gascó]] i els gascons en els temps de rebel·lió podien haver buscat ajut fora d'Astúries, fins i tot fora de la zona d'influència asturiana, com sembla indicar-ho una carta [[Comtat d'Aragó|aragonesa]] del [[867]].<ref>La carta, una donació de [[Galí I Asnar]] a l'església del [[Monestir de San Pedro de Siresa]], utilitza la fórmula ''Facta carta era DCCCCV, regnante Carolo rege in Francia, Aldefonso, filio Ordonii, in Gallia Comata, Garsea Enneconis in Pampilona'' ( "Aquesta carta es vafou ferfeta l'any de l'[[Era Hispànica|Era 905]] [AD 867], amb [[Carles el Calb]] regnant a França, [[Alfons III d'Astúries|Alfonso Ordóñez]] a ''[[Gals|Gallia Comata]]'', i [[Garcia I de Pamplona|Garcia Ènnec]] a Pamplona". La regió exacta que implica l'ús ibèric de ''Gallia Comata'' ha estat objecte de debat, cf. opinió en Jesús María Alday Otxoa de Olano, "¿Un santo alavés desconocido? San Sancho mártir", Sancho el sabio: Revista de cultura e investigación vasca, 19:189–218. Es pot haver indicat [[Gascunya]] o, en el seu lloc, abastat una àrea més gran que inclou els dominis asturianesasturians de l'oest del [[País Basc]]). La carta té algunes característiques sospitoses, però no és un muntatge completament.</ref>

La ''Crònica'' registre que, després de la batalla d'Albelda del [[851]] i en part mitjançant guerra, en part per traïció, Mussa capturà dos caps francs, Sans II Sancion i Emeno, que tirà a una masmorra.<ref>A la Crònica, llegiu "Emenonem" per "Epulonem".</ref> La data de la captura no és donada, però Sans II Sancion desapareix de cop de Gascunya el [[855]], quan el seu nebot, Arnau de Vasconia, un fill de Emeno, apareix com a duc. És sabut que Mussa havia fet una expedició contra la [[Marca Hispànica|Marca Hispanica]] el 855–6, com enregistrà Ibn al-Athir, [[Ibn Idhari]] i [[Ibn Khaldun]]. És possible, d'altra banda, que Sans II Sancion i Emenon haguessin estat capturats a aquest encontre d'Albelda de 851, on és sabut que els gascons havien estat presents, o el [[852]], durant una campanya dels francs per rescatar el [[comtat de Barcelona]] (recentment capturat) enregistrada als ''[[Annales regni Francorum]]''. Els "regals" del rei dels francs, [[Carles II el Calb]], que soldats d'Ordoni haurien trobat en el campament de Mussa a Monte Laturce, pot haver estat el rescat pagat per Sans II Sancion i Emeno, en aquest cas la seva captura hauria esdevingut prèvia al [[859]].