Expedició del diputat militar: diferència entre les revisions

== El darrer any de guerra. L'Exèrcit Català de l'interior ==

El [[30 de novembre]] de [[1713]], diada de [[Sant Andreu apòstol|Sant Andreu]], els 5 magistrats del [[Consell de Cent]] de Barcelona finalitzaren el seu mandat anual i foren escollits els nous consellers. [[Rafael Casanova]] fou escollit nou [[Conseller en Cap]] de Barcelona, màxima autoritat de la ciutat. El càrrec duia aparellat el grau de coronel de la [[Coronela de Barcelona]], la base més nombrosa de la guarnició, i el de cap militar de la plaça, i es convertí en l'ànima de la resistència.<ref>Ferran Valls i Taberner i Ferran Soldevila, ''[http://books.google.cat/books?id=sYhPzJ24_lkC&pg=PA477&dq=casanova+1714&hl=ca&ei=wTiLTLX9Cs7-OdnG8YgL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFgQ6AEwCTgK#v=onepage&q=casanova%201714&f=false Història de Catalunya]'', p.477</ref> El nou govern de la ciutat canvià l'estratègia defensiva duta a terme fins llavors per Villarroel, coman, a l'espera d'ajuda exterior, per una ofensiva, en la que se sortiria a l'acat dels assetjants i organitzar un aixecament a l'interior amb per desgastar les línies d'aprovisionament i desviar efectius, mitjançant [[Antoni Desvalls i de Vergós]], el marquès de Poal<ref>{{Ref-llibre |cognom=Galisteo |nom=Roger |títol=Entre Castilla y Cataluña |url=http://books.google.cat/books?id=Lzx9g09G3T4C&pg=PA629&dq=villarroel+thoar+montjuic&hl=ca&sa=X&ei=jrjQUc2xFMS1Pf7tgfAK&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=tohar&f=false |llengua=castellà |editorial=Bubok |data=2013 |pàgines=629 |isbn=8468633666}}</ref> amb el finançament del comerciant [[Amador Dalmau i Colom]].{{sfn|Sanpere i Miquel|2001 (1905)|230-231}}

 

L'entrada a fons de França significà l'arribada de més soldats i armament per ampliar el bloqueig marítim i terrestre de la ciutat i reforçar també les guarnicions de ciutats com [[Vic]], [[Manresa]], [[Martorell]], [[Mataró]], [[Ripoll]], [[Lleida]], [[Hostalric]] o [[Vilafranca del Penedès|Vilafranca]].