Diferència entre revisions de la pàgina «Doctrina Social de l'Església»

Canvis menors, neteja, replaced: segle XIX → {{segle|XIX}} (2), influenciat → influït AWB
m (Corregit: inflingir)
(Canvis menors, neteja, replaced: segle XIX → {{segle|XIX}} (2), influenciat → influït AWB)
D'acord al Papa [[Benet XVI]], el seu propòsit és "''simplement ajudar a purificar la raó i a contribuir, ací i ara, al reconeixement i a l'assoliment del que és just... [L'Església] ha d'interpretar el seu paper mitjançant arguments racional i ha de despertar les energies espirituals, sense les quals la justícia... no pot afirmar-se ni prosperar''".<ref>Papa [[Benet XVI]], [http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/encyclicals/documents/hf_ben-xvi_enc_20051225_deus-caritas-est_sp.html Deus Caritas Est], 28.</ref> D'acord a [[Joan Pau II]], la seva fundació "''descansa sobre el triple pilar de la dignitat humana, la solidaritat i la subsidiarietat''".<ref>Joan Pau II, [http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/apost_exhortations/documents/hf_jp-ii_exh_22011999_ecclesia-in-america_sp.html Exhortació Apostòlica ''Ecclesia in America'', 55].</ref> Aquestes preocupacions es fan ressò d'elements de la [[llei jueva]] i dels [[llibres profètics]] de l'[[Antic Testament]], i recorda les ensenyances de [[Jesucrist]] recollides al [[Nou Testament]], com la declaració que "''tot el que feu pels meus germans, m'ho esteu fent a Mi''".<ref name="ReferenceA">{{Citar Bíblia|Mt|25:40}}</ref>
 
La doctrina social de l'Església es distingeix en les seves crítiques consistents vers les idees socials i polítiques [[modernitat|modernes]], tant de l'[[esquerra (política)|esquerra]] com de la [[dreta (política)|dreta]]: el [[liberalisme]], el [[comunisme]], el [[feminisme]],<ref name="Feminism">{{ref-llibre|url = http://books.google.com/books?id=uuoTaLkWsxwC&pg=PA155&dq=feminist+catholic+church&hl=ca&ei=mVPCTY-8I4SEtgfirvCMCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEcQ6AEwBg#v=onepage&q=feminist%20catholic%20church&f=false|títol =Feminist Activism in Academia: Essays on Personal, Political and Professional Change| editorial = [[McFarland]] |autor=Ellen C. Mayock, Domnica Radulescu|citació=Catholic institutions are often dependent upon the generosity of benefactors who are politically and religiously conservative, wary of or outright disapproving of feminism. Catholic traditions and current official church stands arae at odds with many feminist positions. | consulta=2011–04-08}}</ref><ref name="Feminist">{{ref-llibre|url = http://books.google.com/books?id=IclrAAAAMAAJ&q=catholic+church+feminism&dq=catholic+church+feminism&hl=ca&ei=gVfCTfe-DtCltwe1haTDBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CFAQ6AEwBzigAQ|títol =A Handbook of Feminist Therapy: Women's Issues in Psychotherapy| editorial = Wiley-Blackwell|autor=Lynne Bravo Rosewater, Lenore E. Walker |citació=Other feminist concerns, such as changes in sexist language, have been an issue for almost a decade in the Roman Catholic Church and most other churches as well.| consulta=2011–04-08}}</ref> l'[[ateisme]],<ref name="Atheism">{{ref-llibre|url = http://books.google.com/books?id=cymM4xEM76wC&pg=PA462&dq=atheism+catholic+church&hl=ca&ei=ylTCTbejJoqatwe3xojTBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CE0Q6AEwBQ#v=onepage&q&f=false|títol =Catechism of the Catholic Church| editorial = [[Burns & Oates]] |citació=2123 'Many... of our contemporaries either do not at all perceive, or explicitly reject, this intimate and vital bond of man to God. Atheism must therefore be regarded as one of the most serious problems of our time.'| consulta=2011–04-08}}</ref> el [[socialisme]], el [[liberalisme llibertari|liberalisme]], el [[capitalisme]],<ref>[[Quadragesimo Anno]] § 99 ff</ref> el [[feixisme]] i el [[nazisme]] han estat condemnades, almenys en les seves formes pures, per diversos papes des del {{segle |XIX}}.
 
== Història ==
|}
 
Els principis de la doctrina social de l'Església, tot i que en molts casos tenen un origen molt antic, començaren a combinar-se conjuntament a finals del {{segle |XIX}}. Des de llavors, diversos papes han afegit i desenvolupat el tema dins del cos del magisteri social de l'Església, principalment mitjançant [[encíclica|encícliques]].
 
=== Rerum Novarum ===
 
=== El Concili Vaticà II ===
El document principal del [[Concili Vaticà II]] relatiu al magisteri social és la ''[[Gaudium et Spes]]'', la "Constitució Pastoral sobre l'Església i el Món Modern", que es considera una de les fites capitals del Concili. A diferència de documents anteriors, aquesta és una manifestació de tots els bisbes, i cobreix un ampli radi de temes sobre la relació de preocupacions socials i l'acció cristiana. Com a nucli, el document afirma la dignitat fonamental de cada ésser humà, i declara la solidaritat de l'Església amb aquells que pateixen, i amb aquells que conforten els quequals pateixen:
 
:''La joia i l'alegria, la tristesa i l'angoixa del nostre temps, especialment d'aquells que són pobres o afligits, són el goig i l'alegria, la tristesa i l'angoixa dels seguidors del Crist també.''<ref>[[Gaudium et Spes]] § 1.</ref>
Als darrers anys, alguns catòlics han defensat la no aplicació de la [[pena de mort]],<ref>[[Evangelium Vitae]] § 56.</ref> encara que fins i tot els més oposats reconeixen que ''el magisteri tradicional de l'Església no exclou el recurs de la pena de mort, si aquest és l'únic mode practicable de defensar les vides dels éssers humans contra el seu agressor''.<ref name="ReferenceB">[[Catecisme de l'Església Catòlica]] § 2267.</ref> El [[Catecisme Romà]] diu que la pena capital és una
 
{{cita|mena d'assassinat legal que correspon a les autoritats civils, a les que se'ls dóna el poder sobre la vida i la mort, mitjançant l'exercici legal i judicios de castigar els culpables i protegir els innocents. L'ús just d'aquest poder, lluny d'implicar el crim de l'assassinat, és un acte d'obediència suprema a aquest [[Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments# Pena de mort|Manament que prohibeix l'assassinat]]. La finalitat d'aquest Manament és la preservació i la seguretat de la vida humana. Ara els càstigs infligits per l'autoritat civil, que són els venjadors legítims del crim, naturalment tendeixen a aquest fi, car donen seguretat a la vida mitjançant la repressió de l'ultratge i la violència. D'ací venen les paraules de [[David]]: ''Al matí he mort a tots els impius de la terra, que podria matar tots els que fan inquina de la ciutat del Senyor''.<ref>http://www.cin.org/users/james/ebooks/master/trent/tcomm05.htm</ref>}}
 
En relació a la mateixa preocupació sobre la cita anterior del Catecisme Romà, el [[Catecisme de l'Església Catòlica]], més recent, també diu que la pena capital:
En relació a aquests drets hi ha els deures i responsabilitats: als altres, a les nostres famílies, i a la societat en general. Cal entendre i exercir els drets en un marc moral arrelat en la dignitat de la persona humana.
 
L'encíclica ''[[Laborem Exercens]]'' (1981) de [[Joan Pau II]] descriu el treball com la clau essencial de tota la qüestió social. El principi és un aspecte de la [[vocació]] humana. El treball inclou totes i cadascuna de les formes mitjançant les quals el món és transformat i la forma en què es mantenen els éssers humans. És mitjançant el treball que assolim la plenitud; per tal de complir amb si mateix hom ha de cooperar i treballar conjuntament per crear quelcom bo, un [[bé comú]]. El que s'anomena justícia és l'estat d'[[harmonia social]] en el quequal les accions de cada persona han de servir per al bé comú.
 
La llibertat d'acord la Llei Natural és la potenciació del bé. En ser lliure es tenen responsabilitats. A les relacions humanes hom té responsabilitats vers l'altre, sent això la base dels drets humans.
 
Els [[Deu Manaments]] mostren l'estructura bàsica de la Llei Natural en la mesura en què s'aplica a la humanitat. Els tres primers són el fonament per a tot el que segueix: l'Amor de Déu, l'adoració de Déu, la santedat de Déu i la construcció del poble de Déu. Els altres set manaments són relatius a l'amor de la humanitat i descriuen les diferents maneres en què han de servir al bé comú: honorar pare i mare, no matar, no cometre adulteri, no robar, no donar fals testimoni, no cobejar els béns aliens<ref>{{citar Bíblia|Ex|20:3-17}}</ref> Jesucrist els resumí amb el Nou Manament: ''Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat''.<ref>{{Citar Bíblia|Jn|13:34}}{{Citar Bíblia|Jn|15:9-17}}</ref> El misteri de Jesús és un misteri d'amor. La relació de l'home cap a Déu no és una relació de por, esclavatge o opressió; és una relació de confiança serena nascuda d'una tria lliure motivada per l'amor. Per Joan Pau II l'amor és la vocació fonamental i innata de cada ésser humà.
 
=== Opció preferent pels pobres i vulnerables ===
Jesús ensenyà que el [[Dia del Judici]] [[Déu]] preguntarà a tots què van fer pels pobres i pels necessitats: «'' tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu''».<ref name="ReferenceA"/><ref>{{Citar Bíblia|Mt|31:46}}</ref> Això queda reflectit en el Codi de Dret Canònic, que constata que ''Els fidels tenen també el deure de promoure la justícia social, així com recordant el precepte del Senyor, ajudar els pobres amb els seus propis béns''.<ref>{{ref-web |url= http://www.vatican.va/archive/ESL0020/__PT.HTM | títol= Codi de Dret Canònic - canon 222 §2 | consulta=18 de maig de 2013|cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= | editor=www.vatican.va }}</ref><ref>1983 CIC, [http://www.vatican.va/archive/ENG1104/__PU.HTM canon 222 §2].</ref>
 
Mitjançant les paraules, pregàries i obres hom ha de mostrar solidaritat i compassió vers els pobres. Les polítiques de les institucions públiques han de mostrar «''l'opció preferencial pels pobres''» a l'avantguarda de tot. La prova moral de qualsevol societat és «''com tracta els seus membres més vulnerables. Els pobres tenen el dret moral més urgent a la consciència de la nació. Estem cridats a mirar les decisions de política pública en termes de com afecten els pobres.''»<ref>Option for the Poor, [http://web.archive.org/web/20060216183419/http://www.osjspm.org/cst/themes.htm Major themes from Catholic Social Teaching], Office for Social Justice, Archdiocese of St. Paul and Minneapolis.</ref>
Tots els pobles del món pertanyen a la família humana. Hem de ser el guardià del nostre germà<ref>{{Citar Bíblia|Gn|4:9}}</ref> malgrat que la distància, la llengua o la cultura ens pot separar. Jesús ensenya que hem d'estimar els nostres veïns com a nosaltres mateixos a la paràbola del [[Bon Samarità]], on veiem que la nostra compassió ha d'estendre's a tots.<ref>{{Citar Bíblia|Lc|10:25-37}}</ref> La solidaritat inclou la crida que fa l'Escriptura a donar la benvinguda els estrangers entre nosaltres, incloent-hi els immigrants que busquen treball, una llar segura, educació pels seus fills i una vida decent per a les seves famílies.
 
La [[Solidaritat]] a escala internacional es preocupa principalment de l'[[Divisió Nord Sud|Hemisferi Sud]]. Per exemple, l'Església ha insistit moltes vegades que el deute extern dels països en vies de desenvolupament sigui condonat, en particular durant els anys [[Jubileu|jubilars]].<ref>[http://www.usatoday.com/life/people/2005-04-03-pope-bono_x.htm?POE=LIFISVA Bono recalls pontiff's affection for the poor — and cool sunglasses]. </ref> La caritat a les persones o grups ha de ser acompanyada per la transformació de les estructures injustes.
 
=== Cura per la creació de Déu ===
== El Magisteri Social de l'Església en acció ==
=== La Santa Seu ===
Diversos organismes de la [[Santa Seu]] estan dedicats a qüestions socials. El [[Consell Pontifici per la Justícia i la Pau]] està encarregat en la promoció de «''la justícia i la pau al món, a la llum de l'Evangeli i del magisteri social de l'Església.''»<ref name="Pastor Bonus">{{citar ref|títol=Art 142, [[Pastor Bonus]] |autor= [[Pope John Paul II]] | editorial=Holy See |data=1988-06-28}}</ref> Treballa per clarificar, expandir i desenvolupar nous magisteris a les àrees de la pau, justícia i drets humans. El consell també col·labora amb organitzacions catòliques locals i internacionals per treballar en aquestes àrees, i treballa amb les organitzacions de benestar social de les [[Nacions Unides]], mitjançant la [[Secretaria d'Estat de la Santa Seu|Secretaria d'Estat]].<ref>{{ref-web|títol=Profile | url= http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/justpeace/documents/rc_pc_justpeace_pro_20011004_en.html | editor=Pontifical Council for Justice and Peace | consulta=2008-03-18}}</ref> El consell supervisa les activitats de [[Caritas Internacional]]. També opera la [[Fundació Joan Pau II pel Sahel]] i la [[Fundació Populorum Progressio]].<ref>{{ref-web|títol=History | url= http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/corunum/corunum_en/profilo/istituzione_en.html | editor=Pontifical Council ''Cor Unum'' | consulta=2008-03-18}}{{enllaç no actiu|data= febrer 2010|data=febrer de 2014}}</ref> L'[[Acadèmia Pontifícia de Ciències Socials]] promou l'estudi i el progrés de les [[ciències socials]]. L'acadèmia treballa amb diversos dicasteris, especialment el Consell per la Justícia i la Pau per contribuir al desenvolupament del magisteri social de l'Església.<ref>{{ref-web| url= http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_academies/acdscien/own/documents/rc_pa_acdscien_doc_09111999_history_social_en.html |títol=Motu Proprio, History and Aim | editor=Pontifical Academy of Social Sciences | consulta=2008-03-18}}</ref> A Catalunya, un dels autors que ha reflexionat més sobre aquestes qüestions és [[Antoni Maria Oriol i Tataret]].
 
=== Europa ===
La [[Democràcia Cristiana]], un moviment polític en nombrosos països europeus i de Llatinoamèrica està significativament influenciatinfluït pel magisteri social. Ha influït d'altres moviments polítics en diversos graus a tot el món, inclosos països no catòlics.
 
El principi de subsidiarietat que s'originà a la ''[[Rerum Novarum]]'' va establir-se a la llei de la [[Unió Europea]] del [[Tractat de Maastricht]]<ref>[[:s:Consolidated version of the Treaty on European Union/Title I: Common Provisions#Article 5|Article 5 of the Treaty of Maastricht]]</ref> signada el 7 de febrer de 1992 i entrà en vigència l'1 de novembre de 1993. La formulació present està continguda a l'article 5 del Tractat d'Establiment de la [[Comunitat Europea]], versió consolidada després del [[Tractat de Niça]], que entrà en vigència l'1 de febrer de 2003.
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Doctrina Social De L'Esglesia}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Doctrina Social De L'Esglesia}}
[[Categoria:Teologia i doctrina catòlica]]
311.985

modificacions