Minineptú: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
m Corregit: línia divisòria benvolguda > línia divisòria estimada
Línia 1:
Un '''mininept'u''' (de vegades anomenat '''nan de gas''' o '''planeta transicional''') és un planeta més petit que [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]] i superior a 10 vegades la massa de la [[Terra]]. Aquests planetes tenen gruixudes atmosferes d'[[hidrogen]] i [[heli]], probablement amb capes profundes de gel, roca o oceans líquids (fets d'[[aigua]], [[amoníac]], una barreja de tots dos, o elements més pesats i volàtils). Tenen petits nuclis fets de components de baixa densitat.
<ref name="galactica">{{ref-web|url=http://www.orionsarm.com/eg-article/4e393001bf7fb |títol=Gas Dwarf |obra=Orion's Arm |editor=Encyclopedia Galactica}}</ref> Els estudis teòrics de tals planetes es basen lliurement en el coneixement sobre Urà i Neptú. Sense una atmosfera densa, que es classificarien com un [[planeta oceà]].<ref>[http://arxiv.org/abs/1111.2628 Optical to near-infrared transit observations of super-Earth GJ1214b: water-world or mini-Neptune?],
I.J.W. de Mooij (1), M. Brogi (1), R.J. de Kok (2), J. Koppenhoefer (3,4), S.V. Nefs (1), I.A.G. Snellen (1), J. Greiner (4), J. Hanse (1), R.C. Heinsbroek (1), C.H. Lee (3), P.P. van der Werf (1),</ref> Una línia divisòria benvolgudaestimada entre un planeta rocós i un planeta gasós és d'al voltant de dos radis de la Terra,<ref>[http://arxiv.org/abs/1202.6328 Architecture of Kepler's Multi-transiting Systems: II. New investigations with twice as many candidates], Daniel C. Fabrycky, Jack J. Lissauer, Darin Ragozzine, Jason F. Rowe, Eric Agol, Thomas Barclay, Natalie Batalha, William Borucki, David R. Ciardi, Eric B. Ford, John C. Geary, Matthew J. Holman, Jon M. Jenkins, Jie Li, Robert C. Morehead, Avi Shporer, Jeffrey C. Smith, Jason H. Steffen, Martin Still</ref><ref>[http://blogs.scientificamerican.com/observations/2012/06/20/when-does-an-exoplanets-surface-become-earth-like/ When Does an Exoplanet?s Surface Become Earth-Like?], blogs.scientificamerican.com, 20 June 2012</ref> però per a la massa, pot variar àmpliament per a diferents planetes en funció de les seves composicions. La massa pot variar des d'un mínim de dues vegades la massa terrestre fins a un màxim de 20 vegades la massa terrestre.
 
S'han descoberts diversos [[exoplaneta|exoplanetes]] que possiblement són nans de gas, basant-se en les masses i densitats conegudes. Per exemple, [[Kepler-11f]]<ref name="galactica"/> té una massa de 2,3 vegades la massa terrestre, però la seva densitat és la mateixa que la de [[Saturn (planeta)|Saturn]], la qual cosa implica que aquest planeta és una nan de gas amb un oceà líquid envoltat d'una espessa atmosfera d'hidrogen i heli, i només un petit nucli rocós. Tals planetes no han d'orbitar molt prop de la calor dels seus estels mare, d'aquesta manera l'espessa atmosfera seria arrossegada pels vents estel·lars. S'ha demostrat en el sistema [[Kepler-11]] que els planetes interiors tenen densitats més altes que els planetes que orbiten més lluny.