Diferència entre revisions de la pàgina «Xona»

1.425 bytes afegits ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
El terme també s'utilitza per identificar els pobles que parlen un dels dialectes xona: Zezuru, Karanga, Manyika i Korekore, a vegades també el Ndau. Alguns investigadors inclouen el [[kalanga]], però altres afirmen que és una llengua diferent. El diccionari bàsic anglès-xona i xona anglès de Desmond Dale comprenen un vocabulari especial per als dialectesKaranga, Korekore, Manyika i Zezuru, però no per al Ndau o el Kalanga.
 
==Parlants==
El xona és la més parlada de les [[llengües bantus]] pel criteri de nombre de parlants nadius. Segons [[Ethnologue]],<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=sna Xona] a Ethnologue</ref> el xona, juntament amb els dialectes Karanga, Zezuru, i Korekore és parlat per 10,8 milions de persones. Les variants del xona [[manyika]] i [[ndau]],<ref>Stabilization in the Manyika Dialect of the Shona Group, Hazel Carter, Africa: Journal of the International African Institute, Vol. 26, No. 4, Oct., 1956, pp. 398-405</ref><ref>Report on the Unification of the Shona Dialects. By Clement M. Doke. 1931</ref><ref>[http://plc.sas.upenn.edu/shona University of Pennsylvania Language Center]</ref> relacionats separadament per Ethnologue,<ref>[http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=1934-16 Ethnologue's list of Shona (S.10) languages]</ref> són parlats per 1.025.000<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=mxc Ethnologue's Manyika entry]</ref> i 2.380.000<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=ndc Ethnologue's Ndau entry]</ref> persones respectivament. La xifra definitiva de parlants xona seria d'uns 14,2 milions de persones. El [[zulu]] és la segona [[llengua bantu]] més parlada amb 10,3 milions de parlants segons Ethnologue.<ref>[http://www.ethnologue.com/ethno_docs/distribution.asp?by=size Ethnologue's list of languages by size]</ref>
 
== Gramàtica ==
El xona compta amb cinc vocals (a, e, i, o, u), sons xiulats i nombroses africades, característiques de la fonètica de la regió. La seva gramàtica va estandarditzar-se als anys 50 i destaca per l'ús de [[prefix]]os nominals (la flexió es fa més amb prefixos que sufixos) i per la varietat de modes verbals, que permeten expressar diferents matisos de l'actitud del parlant cap a l'acció del verb. S'escriu en alfabet llatí.
== Referències ==
363.080

modificacions