Diferència entre revisions de la pàgina «Xona»

1.301 bytes afegits ,  fa 4 anys
cap resum d'edició
| estats = {{ZIM}} 8.071.000<br /> {{MOZ}} 2.340.000<br />{{MAW}} 85.000<br /> {{BOT}} 55.000<br />{{ZAM}} 47.000<br>{{SAF}} 21.000
| regió = [[Àfrica oriental]]
| parlants = 78,000500,000 (aproximat)
| parlantsnadius =
| parlantsnonadius =
==Parlants==
El xona és la més parlada de les [[llengües bantus]] pel criteri de nombre de parlants nadius. Segons [[Ethnologue]],<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=sna Xona] a Ethnologue</ref> el xona, juntament amb els dialectes Karanga, Zezuru, i Korekore és parlat per 10,8 milions de persones. Les variants del xona [[manyika]] i [[ndau]],<ref>Stabilization in the Manyika Dialect of the Shona Group, Hazel Carter, Africa: Journal of the International African Institute, Vol. 26, No. 4, Oct., 1956, pp. 398-405</ref><ref>Report on the Unification of the Shona Dialects. By Clement M. Doke. 1931</ref><ref>[http://plc.sas.upenn.edu/shona University of Pennsylvania Language Center]</ref> relacionats separadament per Ethnologue,<ref>[http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=1934-16 Ethnologue's list of Shona (S.10) languages]</ref> són parlats per 1.025.000<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=mxc Ethnologue's Manyika entry]</ref> i 2.380.000<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=ndc Ethnologue's Ndau entry]</ref> persones respectivament. La xifra definitiva de parlants xona seria d'uns 14,2 milions de persones. El [[zulu]] és la segona [[llengua bantu]] més parlada amb 10,3 milions de parlants segons Ethnologue.<ref>[http://www.ethnologue.com/ethno_docs/distribution.asp?by=size Ethnologue's list of languages by size]</ref>
 
==Instruccií==
[[File:Wikipedia-logo-v2-sn.png|thumb|Wikipedia en xona.]]
El xona és una llengua escrita estàndard escrita estàndard amb [[ortografia]] i [[gramàtica]] codificades durant el segle XX i fixada en la dècada de 1950. La primera [[novel·la]] en xona, ''Feso'' de [[Solomon Mutswairo]], fou publicada en 1957. El xona és ensenyat a les escoles però no és el mitjà general d'instrucció. Té una literatura i compta amb diccionaris monolingües i bilingües (principalment xona - anglès). El xona modern es basa en el dialecte parlat pels Karanga de la província de Masvingo, la regió al voltant de [[Gran Zimbabwe]], i els zezuru del centre i nord de Zimbabwe. No obstant això, tots els dialectes de zona són considerats oficialment d'igual importància i s'ensenyen a les escoles locals.
 
==Llengües vernacles relacionades==
El xona és membre de la gran família de [[llengües bantus]]. En la [[classificació de Guthrie de les llengües bantus|classificació zonal]] de [[Malcolm Guthrie]] la zona S10 designa un [[continu dialectal]] de varietats estretament relacionades, que inclou el xona, [[manyika]], [[nambya]] i [[ndau]], que es parlen a Zimbabwe i Moçambic central; Tawara i Tewe, que es troben a Moçambic; i [[ikalanga]] de Botswana i Zimbabwe occidental.
 
== Gramàtica ==
384.687

modificacions