Diferència entre revisions de la pàgina «Xona»

1.075 bytes afegits ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
El xona és la més parlada de les [[llengües bantus]] pel criteri de nombre de parlants nadius. Segons [[Ethnologue]],<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=sna Xona] a Ethnologue</ref> el xona, juntament amb els dialectes Karanga, Zezuru, i Korekore és parlat per 10,8 milions de persones. Les variants del xona [[manyika]] i [[ndau]],<ref>Stabilization in the Manyika Dialect of the Shona Group, Hazel Carter, Africa: Journal of the International African Institute, Vol. 26, No. 4, Oct., 1956, pp. 398-405</ref><ref>Report on the Unification of the Shona Dialects. By Clement M. Doke. 1931</ref><ref>[http://plc.sas.upenn.edu/shona University of Pennsylvania Language Center]</ref> relacionats separadament per Ethnologue,<ref>[http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=1934-16 Ethnologue's list of Shona (S.10) languages]</ref> són parlats per 1.025.000<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=mxc Ethnologue's Manyika entry]</ref> i 2.380.000<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=ndc Ethnologue's Ndau entry]</ref> persones respectivament. La xifra definitiva de parlants xona seria d'uns 14,2 milions de persones. El [[zulu]] és la segona [[llengua bantu]] més parlada amb 10,3 milions de parlants segons Ethnologue.<ref>[http://www.ethnologue.com/ethno_docs/distribution.asp?by=size Ethnologue's list of languages by size]</ref>
 
==InstrucciíInstrucció==
[[File:Wikipedia-logo-v2-sn.png|thumb|Wikipedia en xona.]]
El xona és una llengua escrita estàndard escrita estàndard amb [[ortografia]] i [[gramàtica]] codificades durant el segle XX i fixada en la dècada de 1950. La primera [[novel·la]] en xona, ''Feso'' de [[Solomon Mutswairo]], fou publicada en 1957. El xona és ensenyat a les escoles però no és el mitjà general d'instrucció. Té una literatura i compta amb diccionaris monolingües i bilingües (principalment xona - anglès). El xona modern es basa en el dialecte parlat pels Karanga de la província de Masvingo, la regió al voltant de [[Gran Zimbabwe]], i els zezuru del centre i nord de Zimbabwe. No obstant això, tots els dialectes de zona són considerats oficialment d'igual importància i s'ensenyen a les escoles locals.
El xona és membre de la gran família de [[llengües bantus]]. En la [[classificació de Guthrie de les llengües bantus|classificació zonal]] de [[Malcolm Guthrie]] la zona S10 designa un [[continu dialectal]] de varietats estretament relacionades, que inclou el xona, [[manyika]], [[nambya]] i [[ndau]], que es parlen a Zimbabwe i Moçambic central; Tawara i Tewe, que es troben a Moçambic; i [[ikalanga]] de Botswana i Zimbabwe occidental.
 
==Orígens==
[[File:Shona witch doctor (Zimbabwe).jpg|thumb|N'anga o sanador tradicional xona (Zimbabwe)]]
És probable que els parlants xona es traslladessin a l'actual Zimbabwe des de [[Mapungubwe]] i les comunitats K2 a [[Limpopo]], Àfrica del Sud, abans de l'afluència d'europeus, principalment colons britànics. Una concepció errònia és que els parlants del dialecte karanga van ser absorbits per la cultura i la llengua ndebele abans de convertir-se en kalanga. Aquest error és el resultat directe de la polarització política en el marc curricular nacional de Zimbabwe. La llengua kalanga és àmpliament parlada a Botswana, on els ndebele mai van estar presents.Es creu que el kalanga ha estat la llengua utilitzada pels mapungubweans.<ref>Department of Archeology, Wits University</ref> Si això és exacte es dedueix que el dialecte karanga del xona és derivat del Kalanga. El karanga està més a prop del Kalanga que la resta dels dialectes esmentats. Ambdós karanga i kalanga són més a prop del [[Tshivenḓa|venda]] que els altres dialectes xona.
== Gramàtica ==
El xona compta amb cinc vocals (a, e, i, o, u), sons xiulats i nombroses africades, característiques de la fonètica de la regió. La seva gramàtica va estandarditzar-se als anys 50 i destaca per l'ús de [[prefix]]os nominals (la flexió es fa més amb prefixos que sufixos) i per la varietat de modes verbals, que permeten expressar diferents matisos de l'actitud del parlant cap a l'acció del verb. S'escriu en alfabet llatí.
363.766

modificacions