Diferència entre revisions de la pàgina «Xona»

1.245 bytes afegits ,  fa 3 anys
==Dialectes==
El xona és utilitzat per referir-se a un llenguatge normalitzat basat en els dialectes centrals de la regió Xona. Les llengües xona formen un continu dialectal del [[desert de Kalahari]] a l'oest fins a l'oceà Índic a l'est i el [[riu Limpopo]] al sud i el [[riu Zambeze]] al nord. Si bé les llengües estan relacionades, l'evolució i la separació en els últims 1000 anys ha fet que la [[intel·ligibilitat mútua]] no sempre sigui possible sense un període d'aculturació. Per tant, els parlants de xona central tenen dificultats per comprendre parlants kalanga tot i que el lèxic pot ser compartit en més del 80% amb alguns dialectes occidentals karanga. De la mateixa manera els dialectes de l'est (Shanga) parlats a l'oceà Índic també són molt divergents. Hi ha moltes diferències dialectals en el xona, però es reconeix un dialecte estandarditzat. D'acord amb la informació d'Ethnologue (que exclou S16 Kalanga):
 
*'''Hwesa'''
*S14 '''Karanga''' (Chikaranga). Parlat al sud de Zimbabwe, vora [[Masvingo]].
:Subdialectes: Duma, Jena, Mhari (Mari), Ngova, Venda (no [[venda]]), Nyubi (parlat a Matabeleland al començament del [[Zimbabwe#Era colonial (1888–1965)|període colonial]] i ara exgingit), Govera.
 
*S12 '''Zezuru''' (Chizezuru, Bazezuru, Bazuzura, Mazizuru, Vazezuru, Wazezuru). Parlat a [[Mashonaland]] i Zimbabwe central, vora [[Harare]]. Llengua estàndart.
:Subdialectes: Shawasha, Gova, Mbire, Tsunga, Kachikwakwa, Harava, Nohwe, Njanja, Nobvu, Kwazvimba (Zimba).
 
*S11 '''Korekore''' (Xona septentrional, Goba, Gova, Shangwe). Parlat al nord de Zimbabwe, vora Mvurwi.
:Subdialectes: Budya, Gova, Tande, Tavara, Nyongwe, Pfunde, Shan Gwe.
 
Les llengües amb la intel·ligibilitat parcial amb xona, de les quals els parlants són considerats que són ètnicament xona, són el S15 [[ndau]], que es parla a Moçambic i Zimbabwe, i el S13 [[manyika]], parlat a Zimbabwe oriental, prop Mutare. S'ha introduït material d'alfabetització ndau a les escoles primàries.
 
Maho (2009) reconeix el Korekore, Zezuru, Manyika, Karanga, i Ndau com a llengües diferents en l'agrupació xona, mentre que el Kalanga és més divergent.<ref name="Guthrie"/>
 
== Gramàtica ==
El xona compta amb cinc vocals (a, e, i, o, u), sons xiulats i nombroses africades, característiques de la fonètica de la regió. La seva gramàtica va estandarditzar-se als anys 50 i destaca per l'ús de [[prefix]]os nominals (la flexió es fa més amb prefixos que sufixos) i per la varietat de modes verbals, que permeten expressar diferents matisos de l'actitud del parlant cap a l'acció del verb. S'escriu en alfabet llatí.
363.980

modificacions