Ladislao Biro: diferència entre les revisions

Quan Ladislao va tenir la idea de l'invent que el faria famós —el bolígraf— ja havia inventat una lapiceraploma font, una màquina per rentar roba, un sistema de canviscaixa automàticde encanvi lesautomàtic pels actuacionsautomòbils i un vehicle electromagnètic. La història explica que, sent periodista, estava molest pels trastorns que li ocasionava la seva ploma quan aquesta se li embussava enmig d'un reportatge. Llavors, juntament amb el seu germà Georg, que era químic, va aconseguir una tinta que era molt útil per a l'escriptura a mà, però que no podia utilitzar-se amb la ploma doncsja esque travavas'encallava en escriure. Però Ladislao va obtenirtenir launa idea de com resoldre aquest últim inconvenient tot observant a uns nens mentre jugaven a bales al carrer: ambles boletes quebales, en travessar un toll sortien traçant una línia d'aigua en el pisterra sec:. aquíAixí, es va adonar que en comptes d'utilitzar una ploma metàl·lica ena la punta, havia d'utilitzar una boleta. La dificultat de traslladar aquest mecanisme a un instrument d'escriptura residia en la impossibilitat per desenvolupar esferes d'una grandària suficientment petita. Ladislao Biro va patentar un prototip a Hongria i França, en [[1938]], però no hoel va arribar a comercialitzar.<ref>{{ref-web|url=http://www.clarin.com/ciudades/hungaro-hizo-porteno-creo-birome_0_981501869.html|títol=El húngaro que se hizo porteño y creó la birome|consulta= 1 d'octubre de 2015}}</ref> Aquest mateix any, [[Agustín Pedro Justo]], quiel qual pocs mesos abans havia deixat de ser [[President de la Nació d'Argentina]], hoel va convidar a radicarestablir-se al seu país quan, de casualitat, hoel va conèixer en moments en quèmentre Biro estavaera a Iugoslàvia fentprenent notes per a un periòdic hongarès. Agustín Justo hoel va veure escrivint amb un prototip del bolígraf i maravellatmeravellat per aquesta forma d'escriure es va posar a xerrar amb ell. Biro li va parlar de la dificultat per aconseguir unaun visavisat i Justo, que no li havia dit qui era, li va donar una targeta amb el seu nom.<ref name="BALMACEDA">{{ref-llibre|títol=Historias de las palabras|any=2011|editorial=Sudamericana|id=ISBN 978-950-07-3586-5|autor=[[Daniel Balmaceda]]}}</ref>

Biro encara no es va decidir, en aquell moment, a viatjar a l'Argentina, però alel maig de [[1940]], en començar la [[Segona Guerra Mundial]], ell i el seu germà van emigrar a l'Argentina juntament amb Juan Jorge Meyne, el seu soci i amic gràcies al qual vahavia escaparescapat de la persecució nazi pel seu origen jueu.<ref name="BALMACEDA">{{ref-llibre|títol=Historias de las palabras|any=2011|editorial=Sudamericana|id=ISBN 978-950-07-3586-5|autor=[[Daniel Balmaceda]]}}</ref> TempsUn despréstemps més tard, la seva esposa Elsa i la seva filla Mariana desembarcarien també a Buenos Aires. Casa seva es trobava a l'anomenat "barri anglès", limítrof amb el barri de Belgrano, i avui diaactualment alberga una institució dedicada als inventors.

En aquest mateix any van formar la companyia ''Biro Meyne Biro'' i en un garatge amb 40 operaris i un baix pressupost va perfeccionar el seu invent, realitzant el 10 de juny de 1943 una nova patent a Buenos Aires. Van llançar el nou producte al mercat sota el nom comercial de ''Birome'' (Acrònim format per les síl·labes inicials de Biro i Meyne). LaEl sevapreu de venda al públic va ser d'entre 80 i 100 dòlars, un cost excessiu per a aquestaaquella època.<ref name="lanación">{{ref-web|url=http://www.lanacion.com.ar/155295-el-invento-que-revoluciono-la-forma-de-escribir|títol=El invento que revolucionó la forma de escribir|consulta= 29 de setembre}}</ref> Al principi els llibreters van considerar que aquests «lapicitos a tinta» eren massa barats com per vendre'ls com a eina de treball i els venien com a joguines per a nois.<ref name="BALMACEDA">{{ref-llibre|títol=Historias de las palabras|any=2011|editorial=Sudamericana|id=ISBN 978-950-07-3586-5|autor=[[Daniel Balmaceda]]}}</ref> Sobre aquest tema, en ''la'' seva última entrevista abans de morir, Biro va afirmar: "La meva «joguina» va deixar 36 milions de dòlars en el tresor argentí, diners que el país va guanyar venent productes no de la terra sinó del cervell".

Quan vanes va començar a promoure's se l'ls cridavaanomenava ''esferográfica'' i es posava l'accent en que sempre estava carregada, s'assecava ena l'acte, permetia fer còpies amb paper carbòniccarbó, era única per a l'aviació i la seva tinta era indeleble.

En [[1943]] va llicenciar el seu invent a Eversharp Faber, dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], en la llavors extraordinària suma de USD 2.000.000 de dòlars americans, i en [[1951]] a Marcel Bich, fundador de l'empresa Bic de [[França]].<ref name="lanación">{{ref-web|url=http://www.lanacion.com.ar/155295-el-invento-que-revoluciono-la-forma-de-escribir|títol=El invento que revolucionó la forma de escribir|consulta= 29 de setembre}}</ref>

La societat formada per Biro i els seus socis va fer fallida, afligidadegut pera faltala manca de finançament i pera nous invents que no van tenir èxit comercial. Un antic proveïdor, Francisco Barcelloni, va intentar entusiasmar apersuadir Biro per a fabricar un bolígraf de baix cost. No va aconseguir convèncer-holo i es va instal·lar pel seu compte; va millorar el flux de tinta i va assajar una bolillabola de triple duresa. Posteriorment, Barcelloni va contractar a Biro per a l'adreça dedirigir la nova fàbrica.

* Un perfumerflascó usantde perfum que feia servir el mateix principi que el bolígraf. Més tard, amb elaquest mateix principi, es van crear els desodorantesdesodorants de bola.<ref name="lanación">{{ref-web|url=http://www.lanacion.com.ar/155295-el-invento-que-revoluciono-la-forma-de-escribir|títol=El invento que revolucionó la forma de escribir|consulta= 29 de setembre}}</ref>

* Una caixa delde canvi automàtica mecànica (1932), la patent de la qual va ser adquirida per [[General Motors]] que al mateix temps estava desenvolupant una caixa hidràulica.<ref name="lanación">{{ref-web|url=http://www.lanacion.com.ar/155295-el-invento-que-revoluciono-la-forma-de-escribir|títol=El invento que revolucionó la forma de escribir|consulta= 29 de setembre}}</ref> Es presumeix que GM va adquirir el seu invent per eliminar la possible competència.

A l'Argentina el [[29 de setembre]], dia del seu naixement, es commemora el '''Dia de l'Inventor'''.<ref name="d24">{{ref-web|url=http://www.eldiario24.com/nota/301062/por-que-el-29-de-septiembre-se-celebra-el-dia-del-inventor-en-la-argentina-20130929-0409.html|títol=Por qué el 29 de septiembre se celebra el Día del Inventor en la Argentina|consulta= 29 de setembre|apellido=|nom=|data=|obra=|llengua=|cita=}}</ref>

| DiscontinuadoDiscontinuat (data desconeguda)