Robòtica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Definició de robòtica |
m Revertides les edicions de 79.154.155.152. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 1:
La '''robòtica''' és una branca de la tecnologia que estudia el disseny i construcció de màquines capaces d'exercir tasques repetitives en les quals es necessita una alta precisió, tasques perilloses per a l'ésser humà o tasques irrealitzables sense intervenció d'una màquina. Les ciències i tecnologies de les que deriva són: l'[[àlgebra]], els [[autòmats programables]], les [[màquines d'estats]], la [[mecànica]], l'[[electrònica]] i la [[informàtica]].
L'escriptor [[txec]] [[Karel Čapek]] va encunyar el [[1921]] el terme "[[robot]]" a la seva obra dramàtica ''[[R.U.R.|Rossum's Universal Robots / R.U.R.]]'' a partir de la paraula txeca ''Robbota'', que significa [[servitud]] o [[treball (economia)|treball]] forçat. El terme robòtica és encunyat per Isaac Asimov, definint a la ciència que estudia els robots. Asimov va crear també les Tres Lleis de la Robòtica. En la ciència-ficció l'home ha imaginat els robots visitant nous mons, aconseguint el poder, o simplement alleugerint les tasques casolanes.
Les tres lleis de la robòtica descrites per [[Isaac Asimov]], un escriptor rus de [[ciència-ficció]]. Tots els robots dels seus relats i novel·les estan dissenyats per a complir-les. Apareixen per primera vegada al relat "''Runaround''", del [[1942]], recollit dins del llibre "[[Jo, robot]]".
Les lleis diuen així:
# Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
# Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
# Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.
Els robots actuaran sempre respectant les lleis de la robòtica, no com una regla moral sinó perquè l'estructura del seu "cervell positrònic" està construïda al voltant d'elles; de fet, construir robots que no s'hi basessin obligaria a refer tota la ciència de la robòtica. Aquestes lleis sorgeixen com a mesura de protecció dels humans. Segons Isaac Asimov, la concepció d'aquestes lleis volia contrarestar el temor que els robots es poguessin rebel·lar i atacar als seus creadors, i no són més que una aplicació de les lleis de les eines, no formulades per ser massa evidents: una eina ha de ser segura, ha de fer la tasca per la que està fabricada i no s'ha de fer malbé (amb aquest ordre de prioritats).
[[Romà Gubern]] analitza al seu llibre ''El simi informatitzat'' els motius del ser humà per crear éssers artificials a la seva imatge i semblança. Alguns robots estan dissenyats avui en dia per assemblar-se als humans.
== Història==
La història de la robòtica ha estat unida a la construcció de "artefactes", que tractaven de materialitzar el desig humà de crear éssers a la seva semblança i que ho descarreguessin del treball. L'enginyer espanyol [[Leonardo Torres Quevedo]] '''(GAP)''' '''(OMFG)''' '''(MCETPM)''' (que va construir el primer [[comandament a distància]] per al seu automòbil mitjançant [[telegrafia]] sense fil, l'escaquista automàtic, el primer [[transbordador aeri]] i molts altres enginys) va encunyar el terme "'''automàtica'''" en relació amb la teoria de l'automatització de tasques tradicionalment associades als humans.
| |||