Viquipèdia

Veles e vents: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
El poema no era aquest,per tant he posat el poema real.
m Revertides les edicions de 88.9.169.60. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Línia 7:
;''Veles e vents''
 
Veles e vents han mos desigs complir <br/>
: Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
faent camins dubtosos per la mar: <br/>
: oh serres desiguals que allí en la pàtria mia
mestre i ponent contra d’ells veig armar; <br/>
: dels núvols e del cel de lluny vos distingia
xaloc, llevant, los deuen subvenir, <br/>
: per lo repòs etern, per lo color més blau.
ab llurs amics lo grec e lo migjorn, <br/>
: Adéu tu, vell Montseny, que, des ton alt palau,
fent humils precs al vent tramuntanal <br/>
: com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
que en son bufar los sia parcial <br/>
: guaites per un forat la tomba del jueu
e que tots cinc complesquen mon retorn. <br/>
: e almig del mar immens la mallorquina nau.
 
: Jo ton superbe front coneixia llavors
Bullirà el mar com la cassola en forn, <br/>
: com conèixer pogués lo front de mos parents;
mudant color e l’estat natural, <br/>
: coneixia també lo so de tos torrents,
e mostrarà voler tota res mal <br/>
: com la veu de ma mare e de mon fill los plors.
que sobre si atur un punt al jorn. <br/>
: Mes, arrencat després per fats perseguidors,
Grans e pocs peixs a recors correran <br/>
: ja no conec ni sent com en millors vegades;
e cercaran amagatalls secrets: <br/>
: així d'arbre migrat a terres apartades
fugint al mar, on són nudrits e fets, <br/>
: son gust perden los fruits e son perfum les flors.
per gran remei en terra eixiran. <br/>
: ¿Què val que m'haja tret una enganyosa sort
 
: a veure de més prop les torres de Castella
Los pelegrins tots ensems votaran <br/>
: si el cant dels trobadors no sona en mon orella
e prometran molts dons de cera fets, <br/>
: ni desperta en mon pit un generós record?
la gran paor traurà al llum los secrets <br/>
: En va a mon dolç país en ales jo em transport
que al confés descuberts no seran, <br/>
: e veig del Llobregat la platja serpentina
e en lo perill no em caureu de l’esment, <br/>
: que, fora de cantar en llengua llemosina
ans votaré al Déu qui ens ha lligats <br/>
: no em queda més plaer, no tinc altre conhort.
de no minvar més fermes voluntats <br/>
: Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis
e que tots temps me sereu de present. <br/>
: que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
 
: la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
Jo tem la mort per no ser-vos absent, <br/>
: defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
perquè amor per mort és anul·lats, <br/>
: Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis
mas jo no creu que mon voler sobrats <br/>
: per estranya regió l'accent natiu, no plora
pusca esser per tal departiment. <br/>
: que al pensar en sos llars no es consum ni s'enyora
Jo só gelós de vostre escàs voler <br/>
: ni cull del mur sagrat les lires dels seus avis.
que, jo morint, no meta mi en oblit. <br/>
: En llemosí sonà lo meu primer vagit
Sol est pensar me tol del món delit, <br/>
: quan del mugró matern la dolça llet bevia;
car, nós vivint, no creu se pusca fer: <br/>
: en llemosí al Senyor pregava cada dia
 
: e càntics llemosins somiava cada nit.
aprés ma mort, d’amar perdau poder <br/>
: Si, quan me trobe sol, parl' amb mon esperit,
e sia tost en ira convertit. <br/>
: en llemosí li parl' que llengua altra no sent,
E jo forçat d’aquest món ser eixit, <br/>
: e ma boca llavors, no sap mentir ni ment,
tot lo meu mal serà vós no veer. <br/>
: puix surten mes raons del centre de mon pit.
Oh Déu! per què terme no hi ha en amor, <br/>
: Ix doncs per expressar l'afecte més sagrat
car prop d’aquell jo em trobara tot sol? <br/>
: que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
Vostre voler sabera quant me vol, <br/>
: oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
tement, fiant de tot l’avenidor! <br/>
: que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
 
: Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
Jo son aquell pus extrem amador <br/>
: cessarà de cantar de mon patró la gròria;
aprés d’aquell a qui Déu vida tol: <br/>
: e pàssia per ta veu son nom e sa memòria
puix jo son viu, mon cor no mostra dol <br/>
: als propis, als estranys, i a la posteritat.
tant com la mort, per sa extrema dolor. <br/>
A bé o mal d’amor jo só dispost, <br/>
mas per mon fat fortuna cas no em porta: <br/>
tot esvetlat, ab desbarrada porta <br/>
me trobarà, faent humil respost. <br/>
 
Jo desig ço que em porà ser gran cost <br/>
i aquest esper de molts mals m’aconhorta; <br/>
a mi no plau ma vida ser estorta <br/>
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost. <br/>
Lladoncs les gents no els calrà donar fe <br/>
al que amor fora mi obrarà: <br/>
lo seu poder en acte es mostrarà <br/>
e los meus dits ab los fets provaré. <br/>
 
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé, <br/>
de què la part pitjor me’n romandrà, <br/>
e de vós sap lo qui sens vós està. <br/>
A joc de daus vos acompararé.<br/>
 
== Enllaços externs ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Veles_e_vents»