Revisió del 05:04, 30 set 2016 modifica Oranies (discussió \| contribucions) 2.352 edits →‎Crònica rotense: Errada gramatical corregida Etiqueta: edició a través de l'aplicació mòbil ← Edició anterior		Revisió del 05:15, 30 set 2016 modifica desfés Oranies (discussió \| contribucions) 2.352 edits →‎Text de la Crònica: Errada gramatical corregida Etiqueta: edició a través de l'aplicació mòbil Edició següent →
Línia 51: ==Text de la Crònica== La Crònica d'Alfons III comença amb una descripció de l'ascensió al tron del rei visigot Vamba. Així com els seus successors, [[Ervigi]] ([[680]]-[[687]]) i [[Ègica]] ([[687]]-[[700]]),. ~~aquests~~Aquests monarques estan molt ~~altament~~ben valorats per la crònica, mentre que les activitats de [[Vítiza]] ([[700]]-[[710]]) i [[Roderic]] ([[710]]-[[711]]) són descrites des d'un punt de vista més crític. Els dos últims són anomenats governants responsables immediats de la caiguda del regne dels visigots, que es produí durant la conquesta àrab de la Península Ibèrica. Aquesta part de la Crònica d'Alfons III és una relació de dades bàsiques<ref> Per exemple, la relació d'activitats [[Ègica]] i [[Vítiza]] i el lloc d'enterrament del rei [[Roderic]].</ref> ~~però~~encara que alguns esdeveniments que estan en els seus llocs cronològic<ref> En particular, la informació sobre la durada de la Junta per a l'elecció del rei visigots per part dels nobles.</ref> contenen errors.<ref name=tesoro> [http://el.tesorodeoviedo.es/index.php?title=Cr%C3%B3nica_de_Alfonso_III%2C_versi%C3%B3n_%22ad_Sebastianum%22_o_Sebastianense ''Crónica de Alfonso III'': versión ''ad Sebastianum'' o ''Sebastianense''].</ref> En relació amb el primer rei d'Astúries, Pelai I, la Crònica Rotense i la Crònica Sebastianense mostren versions diferents sobre el procediment d'elecció. D'acord amb la primera, Pelai fou triat a l'Assemblea nacional dels asturians lliures; segons la segona, era el supervivent de les dues famílies reials visigodes després de la conquesta àrab. A més, la Crònica Sebastianense es centra en els vincles familiars del nou monarca amb els governants visigots anteriors.<ref name=tesoro/> El passatge de la batalla de Covadonga evidencia de forma més ~~detallada~~detalls de la batalla que les primeres fonts hispano-cristianes medievals de l'esdeveniment.<ref name=cmr> {{en}} {{ref-llibre\|autor=Thomas D., Roggema B.\|títol=Christian-Musulman Relations. A Bibliographical History. Volume I (600-900)\|url=http://books.google.ru/books?id=WtaGCo3S4IkC&pg=PA882\|editorial=BRILL\|any=2009\|pàgines=882—888\|allpages=960\|isbn=978-9004169753}}</ref> La Crònica d'Alfons III parla molt breument dels immediats successors de Pelai I. Dóna molts més detalls de les activitats dels reis [[Alfons I el Catòlic\|Alfons I]], [[Ramir I d'Astúries\|Ramir I]] i [[Ordoni I d'Astúries\|Ordoni I]]. El tema principal de les històries d'aquests governants era la seva lluita reeixida contra els musulmans, entre ells el cap [[muladí]] de la família [[Banu Qassi]] [[Mussa ibn Mussa ibn Fortun\|Mussa II el Gran]], que s'arribà a nomenar com "el tercer rei Spaniae".<ref> Els dos primers reis Spaniae, serien [[Emirat de Qúrtuba\|l'emir de Qúrtuba]] i el rei d'Astúries.</ref> A la mateixa Crònica no hi ha res sobre les derrotes que els musulmans afligiren als ~~asturs~~asturians. La Crònica acaba amb un registre sobre l'accés al tron d'Astúries l'any [[866]] del rei Alfons III.{{sfn\|Wolf\|1999}}<ref name=tesoro/> Les dades de la Crònica d'Alfons III foren usades en alguns dels escrits medievals posteriors, per exemple, en la [[Crònica silense]] i ''Crònica Najerense'', així com en els escrits de Lluc Tuisk i de [[Rodrigo Jiménez de Rada]].<ref name=cmr/>

Crònica d'Alfons III: diferència entre les revisions