Georges Hébert: diferència entre les revisions

'''Georges Hébert''' ([[París]], [[27 d'abril]] de [[1875]] - † [[Tourgéville]], [[2 d'agost]] de [[1957]]) va ser un instructor d'educació física [[França|francès]] promotor d'un nou mètode d'entrenament, el [[Mètode Natural d'entrenament]] o Hébertism, contrari a la gimnàstica sueca. Com a oficial de l'Armada Francesa abans de la Primera Guerra Mundial, Hébert va ser assignat al llogaret de St. Pierre en [[Martinique]]. En 1902 va haver una catastròfica erupció volcànica i Hébert heroicament va coordinar la fugida i rescat d'alde voltantprop de set-centes persones. Aquesta experiència va tenir un profund efecte en ell, i va reforçar la seua creença que l'habilitat atlètica ha de ser combinada amb coratge i altruisme. Ell va desenvolupar aquest mètode en el seu propi refrany, "Etre fort pour être utile" - "Ser fort per a ser útil." Hébert havia viatjat per tot el món i estava impressionat pel desenvolupament físic i les habilitats dels moviments dels indígenes africans i d'altres regions: Els seus cossos eren esplèndids, flexibles, exactes, hàbils, resistents i, no obstant això, no havien tingut entrenament gimnàstics sinó les seues vides en la naturalesa.