Diferència entre revisions de la pàgina «Matrillinatge»

335 bytes afegits ,  fa 3 anys
m
cap resum d'edició
(correcció (cas-cat))
m
'''Matrillinatge''' és un sistema de [[llinatge]] en el qual l'adscripció de l'individu es realitza per via materna, per la qual cosa els [[ancestre]]s familiars principals són parents de la [[mare]]. En moltes societats[[societat]]s amb '''matrilinealitat''' el nom familiar, les propietats familiars i les herències provenen de la família de la mare, ties i àvia. Els fills dels homes queden adscrits a la família de la mare dels fills no a la del pare.
 
La successió fraternal (manera successòria en el qual un germà succeeix a un altre) sol ser '''matrilineal''' (és a dir, succeeix un germà matern), així com la successió a través del fill home d'una germana (règim successori emprat, per exemple, pels antics [[aixanti]]), si bé la successió fraternal també pot ser patrilineal (successió a través d'un germà patern). Una altra forma successòria òbviament matrilineal és aquella en la qual una filla succeeix a la seva mare.
 
El [[patriarcat]] també pot ser matrilineal, com ho ha estat en algunes societats prehistòriques europees, per exemple.<ref>Encarna Sant-Celoni, ''El masclisme no està gravat en l'ADN, s'aprèn'', diari ''La Veu'', [[22 de març]] de [[2016]]. {{ca}}</ref>
Una altra forma successòria òbviament matrilineal és aquella en la qual una filla succeeix a la seva mare.
 
== Societat matrilineal ==
Una [[societat]] '''matrilineal''' és la que posseeix un sistema de descendència que es defineix per la línia materna. En aquestes, l'individu pertany al grup per la seva vinculació amb les [[dones]] d'aquest, és a dir, la família matrilineal inclou a la mare, l'àvia materna, la mare d'aquesta, etc. i als seus descendents per línia femenina. Característiques freqüents d'aquestes societats són:
* En aquesta organització, generalment l'autoritat és exercida per l'[[oncle]] matern o [[avúncul]], el qual és el centre del grup, el seu [[home]] principal. El [[marit]] no pertany al grup.
* En la societat matrilineal, formen part del grup els germans i germanes de la mare d'una persona. Els fills de la dona són membres del grup de la dona (no del grup del pare).
Exemples ben coneguts de societats matrilineals són els [[Confederació iroquesa|iroquesos]] del nord d'Amèrica del Nord i els [[txibtxa]] precolombins del centre de Colòmbia i un nombre importants de societats europees de l'antiguitat clàssica i preclàssica.
 
==Matrillinatge i matrilocalitat==
El matriarcat és una accepció diferent de la de ''[[matrilocalitat]]'', usat per alguns antropòlegs[[antropòleg]]s per descriure societats on l'autoritat maternal es basa en relacions domèstiques, havent-li de l'espòs unir-se a la família de l'esposa, en lloc que l'esposa es mudi a la vila o tribu de l'espòs, així, ella és mantinguda per la seva família estesa, i l'espòs tendeix a estar socialment aïllat. Altres passos coadjuvants són la matrifocalitat i la poliàndria, generalment fraternal.
 
Així, el Matriarcat,concepte teòric de matriarcat és una combinació d'aquests factors; est inclou matrilinealitat i matrilocalitat. Però el que és més important és el fet que la dona està a càrrec de la distribució dels béns per al clan i, especialment, les fonts de nutrició, camp i menjar. Aquesta característica fa que cada membre del clan depengui més enllà de la matrilinealitat i matrilocalitat, i li atorga a la dona una forta posició en les societats que avui són considerades matriarcals.
 
=== Evidència empírica ===
L'evidència històrica mostra que en tots els temps han existit societats amb organització [[matrilineal]] al costat de formes basades en la [[patrilinealitat]]. Una anàlisi continguda en l{{'}}''Ethnographic Atles'' (1967) de [[George Peter Murdock]] sobre 752 societats històricament documentades va donar les següents dades:
:{| class="wikitable"
|+ style="font-size:120%" |'''Relació entre residència postmarital i filiació'''
S'observa que una mica més d'una cinquena part de les societats tenen un règim de filiació matrilineal, en el qual els individus reben el nom familiar, l'herència i el prestigi de la seva branca materna, sent els béns, l'estatus social, etc. heretats generalment pels fills de la germana materna o pels germans materns del mort. En general en les societats matrilineals les dones tenen un estatus social més alt que en societats patrilineals. Encara que difícilment pot dir-se que la majoria de societats matrilineals siguin genuïns matriarcats, ja que en la majoria de societats matrilineals moltes de les més altes responsabilitats polítiques i legislatives també estan en mans dels homes.
 
=== Causes de la matrilinealitat ===
S'observen correlacions més o menys clares entre els avantatges de l'organització matrilineal i certes l'organització socioeconòmica d'una societat. Així alguns factors que semblen haver afavorit o influït la preferència de la matrilinealitat en algunes societats són:
* Necessitat d'absències perllongades dels [[membres masculins]] en guerres, caceres o empreses comercials. En aquest cas les dones queden al càrrec de la [[producció]] d'aliments i altres tasques bàsiques amb la qual cosa un grup de dones emparentades administra la casa familiar. En la mateixa situació en una societat patrilineal la llar del clan quedaria a càrrec d'un grup de dones no emparentades genèticament: sogres, cunyades, etc.
* Presencia de pobles [[veïns]]] també matrilineals. Òbviament si una petita població se segueix el model matrilocal, i els seus veïns són llogarets o grups patrilocals, en absència dels homes del primer llogaret és previsible que els llogarets veïns aprofitin per atacar. De fet, en la majoria de societats matrilocals les expedicions d'homes estan formades per homes de diversos llogarets i sense parentiu entre si (ja que en elles el nom familiar s'hereta de la mare). Un bon exemple de societat matrilocal van ser els iroquesos d'Amèrica del Nord, o certs pobles "molt bel·ligerants" de l'Amazones que van estendre els seus dominis sobre tribus llunyanes.
 
== Exemples ==
== Genètica ==
 
En termes biològics, tots els descendents d'una dona, siguin homes o dones hereten d'ella les seves [[mitocondri]]s. L'explicació es deu al fet que l'[[espermatozoide]] en fecundar a l'[[òvul]] es desprèn del seu [[Flagel eucariota|flagel]] i amb això de tot el seu material cel·lular a excepció del [[nucli cel·lular|nucli]], el qual es fusiona amb el de l'òvul. És per això pel que en el [[zigot]] solament estan presents els mitocondris que li va conferir la seva mare. D'acord amb això, tots tenim els mitocondris de la nostra mare les quals li van ser heretades de la seva mare (nostra àvia), aquesta les va heretar de la seva progenitora i així prèviament. Això dóna com a resultat que tots els [[Humà|éssers humans]] descendeix per línia materna d'una sola dona anomenada l'[[Eva mitocondrial]].
 
== Termes jurídics ==
8.948

modificacions