Estació de l'any: diferència entre les revisions

Les '''estacions'''<ref>{{GEC|0230441|estació}}</ref> són els períodes de l'[[any]] en els quals les condicions climatològiques imperants es mantenen, en una determinada regió, dintre d'un cert rang. En les regions [[Clima temperat|temperades]] i [[Clima subàrtic|subpolars]], hi ha quatre estacions reconegudes amb una durada aproximada de tres mesos: [[hivern]], [[primavera]], [[estiu]] i [[tardor]].

Les regions càlides tenen dues o tres estacions; l'[[estació humida]] i l'[[estació seca]], i, en algunes regions [[Zona tropical|tropicals]], l'estació freda o suau.

Les quatre estacions tradicionals tenen el seu inici i final marcats per esdeveniments astronòmics ([[equinocci]]s i [[solstici]]s).

* [[Primavera]] (entre l'[[equinocci de primavera]] i el [[solstici d'estiu]]).

* [[EstiuTardor]] (entre el solstici d'estiu i l'[[equinocci de tardor]] i el [[solstici d'hivern]]).

La causa principal de les estacions de l'any és el fet que l'[[Rotació de la Terra|eix de rotació]] de la terra està [[Obliqüitat|inclinat]] respecte al seu [[pla orbital]] amb un angle d'aproximadament 23,5 graus.<ref>{{Ref-web|url= http://www.universetoday.com/26778/tilt-of-the-earth/|títol=Tilt of the Earth| consulta=21 de març de 2016|nom=Cain, Fraiser|llengua=anglès|data=}}</ref> Aquest eix es troba sempre [[Inclinació axial|inclinat]] de la mateixa manera —excepte el fenomen de la [[Precessió dels equinoccis|precessió]]— i per tant, l'[[hemisferi nord]] i l'[[hemisferi sud]] són desigualment il·luminats pel sol.

En qualsevol moment de l'any, els hemisferis nord i sud sempre experimenten estacions oposades. La causa és que una part del planeta és exposada als rajos del sol de forma més directa que l'altra (vegeu la figura 1), i aquesta exposició s'alterna a mesura que la Terra gira a la seva òrbita. Cada sis mesos la situació s'inverteix.

Durant aproximadament la meitat de l'any, l'hemisferi nord s'inclina cap al sol, amb la màxima inclinació al [[solstici d'estiu]] (al voltant del 21 de juny). El mateix passa a l'altra meitat de la Terra, però el moment de màxima inclinació en l'hemisferi sud és al [[solstici d'hivern]] (al voltant de 21 del desembre.).

Els dos instants en què el sol és directament per sobre de l'[[Equador celeste|equador]] són els [[Equinocci|equinoccisequinocci]]s. En aquests moments, tant el [[Pol nord celest|pol nord]] com el [[Pol sud celest|pol sud]] de la Terra són just en el [[terminador]], per la qual cosa el dia i la nit tenen la mateixa durada en els dos hemisferis. A l'[[equinocci de primavera]] (al voltant del 20 de març), comença la primavera a l'hemisferi nord, atès el dia cada vegada dura més, en canvi, a l'hemisferi sud comença la tardor, atès el dia es va escurçant. Així doncs, l'[[equinocci de tardor]] (al voltant del 23 de setembre) marca l'inici de la tardor a l'hemisferi nord i, en efecte, l'inici de la primavera a l'hemisferi sud.

L'efecte de la inclinació de l'eix és observable en el canvi de la [[durada del dia]] i l'[[altitud]] del sol al [[migdia]] (la culminació del sol) durant l'[[any]]. Un angle petit de la radiació provinent del sol durant els mesos d'hivern provoca que aquesta es reparteixi sobre una major part de superfície a la Terra, per tant, la llum rebuda és més indirecta i amb menys intensitat. A menor intensitat de llum, menys capacitat per a escalfar el sòl.

Les estacions de l'any no són el resultat de la variació de la distància entre la Terra i el sol causada per l'[[òrbita el·líptica]].<ref>{{Ref-web|url= http://www.physicalgeography.net/fundamentals/6h.html|títol=Fundamentals of physical geography| consulta=21 de març de 2016|llengua=anglès| editor=PhysicalGeography.net}}</ref> De fet, la Terra arriba al [[periheli]] (el punt de l'òrbita més proper al sol) al gener, i arriba a l'[[afeli]] (punt més llunyà del sol) al juliol. Per tant, l'escassa contribució de l'[[excentricitat orbital]] s'oposa a la tendència de les temperatures en l'[[hemisferi nord]].<ref name=":0">{{Ref-web|url= http://science.nasa.gov/headlines/y2002/02jul_aphelion.htm|títol=The Distant Sun (Strange but True: the Sun is far away on the 4th of July)| consulta=21 de març de 2016|nom=Tony|cognom=Phillips|llengua=anglès| editor=Science@NASA|data=4 de Julioljuliol de 2003}}</ref> En general, l'[[excentricitat orbital]] afecta a les estacions en un 7% en la variació de la llum diària rebuda.

L'excentricitat orbital pot influir en les temperatures, però a la Terra, aquest efecte és petit i és contrarestat per altres factors; la recerca mostra que la Terra en conjunt és, de fet, lleugerament més càlida quan és més lluny del sol. La causa d'això és que l'hemisferi nord té més terra que l'hemisferi sud, i la terra s'escalfa més fàcilment que el mar.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://science.nasa.gov/headlines/y2002/02jul_aphelion.htm|títol=The Distant Sun (Strange but True: the Sun is far away on the 4th of July)|consulta=21 de març de 2016|nom=Tony|cognom=Phillips|llengua=anglès|editor=Science@NASA|data=4 de Juliol de 2003}}</ref> Qualsevol intensificació notable de l'hivern i l'estiu en l'hemisferi sud a causa de l'òrbita el·líptica de la Terra és mitigada per l'abundància d'aigua en l'hemisferi sud.<ref>{{Ref-web|url= http://science.nasa.gov/science-news/science-at-nasa/2001/ast04jan_1/|títol=Earth at Perihelion| consulta=21 de març de 2016|nom=Tony|cognom=Phillips|llengua=anglès| editor=Science News. NASA}}</ref>

El [[Sol]] forma un angle de 23,45º amb el pla de l'equador. [[zenit]] d'un observador equatorial quan passa per la intersecció d'ambdós plans, línia dels equinoccis, la qual cosa ocorre sobre el 20 o 21 de març quan el Sol passa de l'hemisferi sud al nord, i el 22 o 23 de setembre quan passa del [[nord]] al [[sud]]. Entre aquests dos moments, el dia 22 o 23 de juny el Sol arriba a l'hemisferi boreal la seva màxima declinació -distància angular a l'equador- el que ocorre per a l'hemisferi sud el 21 o 22 de desembre.

El dia que el [[Sol]] creua l'equador, el moviment de rotació de la [[Terra]] li fa descriure aparentment una trajectòria equatorial, estant 12h per dalt de l'horitzó i 12 per sota en qualsevol [[latitud]]. Si és març a partir d'aquesta data el Sol culmina més alt en els llocs de l'hemisferi nord i cada vegada més baix sobre l'hemisferi sud. Els dies s'allarguen en elal nord i s'escurcen al sud. Per si fos poc, els raigs solars cauen cada vegada més perpendiculars al nord i més rasants al sud. La conseqüència d'aquest procés és un escalfament primaveral del nord i un refredament tardorenc del sud, la qual cosa prossegueix fins al 22 de juny. En aquesta data el Sol passa pel solstici d'estiu i s'inicia en elal nord aquest estació mentre al sud comença l'hivern.

El Sol aquest dia arriba en l'hemisferi nord a la seva màxima altura sobre l'horitzó arribant a al migdia el zenit al [[tròpic de Càncer]], és a dir el paral·lel 23°&nbsp;27′&nbsp;N. Totes les regions situades a latitud major que 66°&nbsp;33′&nbsp;N (corresponents al [[cercle polar àrtic]]) reben permanentment la llum del Sol. A la resta de l'hemisferi, els dies són els més llargs i les nits les més curtes. A l'hemisferi austral per contra la situació és totalment la contrària, és hivern, els dies curts i les nits llargues, al [[cercle polar antàrtic]] és nit permanent.

A partir d'aquesta data, la declinació solar disminuïx i en conseqüència el sol culmina cada vegada a menor altura al nord i a major altura al sud. El 22, 23 de setembre el sol torna a estar en l'equador i els dies i les nits duren igual en els dos hemisferis. Les temperatures en elal nord han anat baixant i pujant en elal sud. A l'arribar el 21 de desembre entra l'hivern en l'hemisferi boreal i l'estiu en l'austral produint-se la situació inversa a la del 21 de juny. Finalment s'arriba al 21 de març on comença de nou el cicle anual. Aquest cicle presenta certes irregularitats inherents a l'òrbita terrestre que és una [[el·lipse]] amb el [[sol]] ocupant un dels focus.

[[FileFitxer:Senaia primavera.JPG|thumb|Imatge representativa de la primavera]]

[[FileFitxer:Camí hivern llívia.jpg|thumb|Imatge representativa de l'hivern]]