Pelagi (heresiarca): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Canvis menors, neteja, replaced: segle V → {{segle|V}} AWB
Línia 1:
'''Pelagi''' (''Pelagius'') fou un religiós [[cristià]] del [[segle V]]. De la primera part de la seva vida no se'n té cap notícia. Es sospita que va néixer a la meitat del [[segle IV]] a [[Britània]] però no és esmentat abans del començament del {{segle |V}} quan apareix a Roma vivint en una fraternitat cenobítica; per la seva estricta observança va atreure l'atenció d'altres religiosos i de la gent en general, que el considerava proper a la santedat. Pelagi culpava de la relaxació de moral cristiana a la teoria de la [[gràcia divina]] que predicava [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]] entre d'altres.
 
==Biografia==
Línia 8:
Absent Pelagi (que va anar a [[Palestina]]), [[Pau Orosi|Orosi]], deixeble hispanoromà de Sant Agustí va anar a Síria on va informar que les doctrines que a l'Àfrica defensava ara Celesti havien estat condemnades per l'església africana ([[412]]) incloent al seu mestre Pelagi. [[Sant Jerònim]], un monjo betlemita que havia rebut inicialment a Pelagi, esperonat ara per Agustí, va assumir una actitud hostil sinó violenta contra Pelagi que fou denunciat primer davant de [[Joan II de Jerusalem]] (on va parlar Orosi, però al fer l'exposició en llatí no fou entès, ja que quasi tots els presents parlaven només grec) i després davant el sínode de [[Lod|Diòspolis]] ([[415]]), però els dos tribunals el van absoldre.
 
Pelagi va tornar a Àfrica, on seguia l'oposició a les seves doctrines; els sínodes de [[Cartago]] i de ''Mileum'', sense condemnar a cap persona, van condemnar les idees de Pelagi i Celesti. Finalment el papa [[Innocenci I]] va ser induït per Sant Agustí i altres quatre bisbes, a anatemitzar als dos líders per heretgia mitjançant decret de [[27 de gener]] del [[417]]; Innocenci va morir poc després (març del 417). Aquest anatema fou més tard revocat per Zòsim després de rebre una carta de Pelagi on exposava les seves idees.
 
Llavors Sant Agustí va convocar un nou [[sínode]] a [[Cartago]] ([[418]]) on va exposar els punts (que en endavant foren acceptats) i en els quals els pelagians s'oposaven a l'església:
Línia 37:
* ''Liber ad Viduam Consolatorius atque Exhortatorius''
* ''Epislola ad Augustinum''
* ''Epistola ad Augustinum Secunda'' (escrita el [[415]])
 
{{commonscat}}
 
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Religiosos cristians]]
[[Categoria:Britànics]]