Pedro Figari: diferència entre les revisions

| període = [[{{segle |XX]]|s}}

[[Fitxer:Pedro Figari.jpg|200px|thumb|rightdreta|Pedro Figari.]]

La pintura de Figari es caracteritza per l'estil propi de l'autor, tot i que va ser influenciatinfluït per l'art [[Itàlia|italià]]. Figari començà a pintar quan els pintors d'[[Amèrica del Sud]] encara no hi havien trobat un estil propi, característic de la vida del nou continent, allunyada de les arrels [[Europa|europees]].

Europa s'havia destacat per la tècnica, per pintar un moment històric o un personatge. Figari, en canvi, volia captar un espai de la vida quotidiana, [[gautxo|gautxa]], eminentment americana. Pensava que la civilització europea havia perdut aquell contacte amb l'harmonia i la vida simple, mentre que [[Amèrica]] representava l'oportunitat de tornar a aquells orígens.<ref> Szyszlo, Fernando de. “''Contemporary Latin American Painting. A Brief Survey''.” College Art Journal 19 (1959-1960): 134-135.</ref><ref> Haber, Alicia. “''Vernacular Culture in Uruguayan Art: An Analysis of the Documentary Function of the Works of: Pedro Figari, Carlos González and Luis Solari''.” Occasional Papers Series 2 (1982).</ref> Aquest sentit caracteritza tota la seva obra, ja que en comptes de pintar un moment adequat, Figari es preocupà pel sentiment que volia transmetre, sense caure en els detalls. Ell mateix va reconèixer: {{cita|La meva pintura no és només una forma de pintar. Pel contrari, és una forma de veure, de pensar i de sentir. Em sorprèn que hi hagi pogut pintar sensacions i no coses, abans de tenir un domini complet de les tècniques pictòriques.<ref> Castillo, Jorge. “The Development of a Style.” XXIII Bienal Internacional de Sao Paulo. 8 Des. 1996 <http://www1.uol.com.br/bienal/23bienal/especial/iefi.htm#Nome>.</ref>}}

Durant els seus viatges per Europa, Figari es va exposar a la influència del [[Postimpressionisme]]. La seva obra primerenca encara té trets [[modernisme|modernistes]]. En comptes de concentrar-se en la forma i en la tècnica del treball, els modernistes s'interessaven més pel contingut. En la mateixa línia, les pintures de Figari destaquen pels materials que usava. La seva intenció no era retratar el subjecte de forma [[realisme|realista]], sinó pintar el [[sentiment]] o, almenys, l'abstracció d'aquest. Cal destacar, doncs, que l'expressió marca pràcticament tota la producció plàstica de Figari.<ref> Baddeley, Oriana, i Valerie Fraser. ''Drawing the Line: Art and Cultural Identity in Contemporary Latin America''. Nova York: Verso, 1989.</ref>

El llegat de Pedro Figari és la llibertat i l'expressió. En distanciar-se del corrent europeu, que seguia les tradicions acadèmiques, Figari ajudà a les persones a celebrar la cultura del seu país. Segons les seves paraules, volia {{cita|elevar la [[Cultura de l'Uruguai|cultura]] [uruguaiana] i fer que [la gent] estimés les coses americanes, les quals són moltes.<ref name="Marianne Manly"> Manly, Marianne. “''Painting and Traditions''.” Museu d'Art de les Amèriques. <http://www.museum.oas.org/permanent/americanism/figari/writings_about.html#traditions>.</ref>}} El seu estil pot ser considerat com a [[nacionalisme|nacionalista]], ja que la seva obra es troba inspirada en l'Uruguai, creant un sentiment popular d'amor pels valors propis d'una nació. Els uruguaians ja no hi eren obligats a seguir els costums dels seus avantpassats europeus, ara podien adoptar-ne uns propis.<ref>Anastasia, Luis V. ''Pedro Figari, americano integral''. Montevideo: Comissió Nacional d'Homenatge del ''Sesquicentenario de los Hechos Historicos de 1825, 1975''.</ref>

[[Fitxer:Barranca Yaco.jpg|200px|thumb|rightdreta|''Muerte de Facundo Quiroga''.]]

[[Fitxer:Figari7b.jpg|200px|thumb|rightdreta|''Candombe'', col·lecció privada, Buenos Aires.]]