Paternalisme: diferència entre les revisions

El [[patronisme obrer]] és una forma de paternalisme [[social]]. Aquesta forma de paternalisme va desenvolupar-se amb molta força amb la [[revolució industrial]], al principi era pròpia de les [[indústries]] però amb l'evolució de les [[empreses]] i formes de negoci es va estendre als altres tipus d'aquests. A [[Catalunya]] va començar al llarg del [[segle XIX]], sobretot a algunes grans [[fàbriques]] i va estendre's ràpida i àmpliament a la dècada de [[1880]], amb l'extensió de les [[fàbrica tèxtil|fàbriques tèxtils]] a les conques dels rius i la difusió de les [[colònies industrials]].<ref>''Indústria i ofici: conflicte social i jerarquies obreres'', de Carles Enrech Molina. [[Universitat Autònoma de Barcelona]], 2005, {{ca}}ISBN 9788449023804</ref>

Les vagues produïdes a les encara recents [[colònies tèxtils]] de l'[[Alt Llobregat]] i del [[Ter]] a la dècada del 1880, seguides de nombrosos acomiadaments en massa de vaguistes i afiliats a sindicats, va portar a un canvi d'estratègia empresarial a la dècada següent. El paternalisme, defensat per [[Prat de la Riba]] a ''Ley jurídica de la industria'' ([[1898]]), fou la solució a la conflictivitat social obrera que tants maldecaps havia portat a l'empresari. A les colònies industrials aquest paternalisme es fonamentava en el [[dret de propietat]] i en el [[dominació (sociologia)|domini]] sobre les coses de la propietat, i es convertia en un ''[[feudalisme industrial]]''. A canvi de la limitació dels drets de les persones, el tancament dins les muralles, el [[control social]] del capellà i l'[[amo]], la prohibició de la llibertat de premsa, l'obrer obtenia com a compensació la seguretat en la feina, habitatge i condicions més salubres que en les indústries del pla, un cert nivell d'educació per als infants, i activitats d'oci o distraccions "saludables", com el cor parroquial, teatre amateur, o associacions de caràcter catòlic.<ref name="erol">{{ref-publicació|cognom=Enrech Molina|nom=Carles|títol=Les colònies industrials i el projecte social paternalista|publicació=[[L'Erol]], revista cultural del Berguedà|data=2005|pàgines=17-21|exemplar=86-87 150 anys de colònies industrials|url=http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/201099/287107}}</ref>

El fabricant actuava com a gran [[pare]] o patriarca de tots els obrers, concedint gràcies i privilegis aïllats en determinades ocasions i només a certs treballadors, amb el fi de fixar-los i de disciplinar-los. Aquests privilegis eren mínims i cal recordar que es feia en una època on encara no existien els [[drets dels treballadors]], el descans dominical, etc. El paternalisme incloïa [[obediència]], fidelitat, lleialtat, respecte a les [[tradicions]], costums[[costum]]s i figura del fabricant absolutes a canvi de la seva [[bondat]] i benestar. Aquest paternalisme actualment no només no ha mort sinó que continua ben viu a les petites empreses. Més que això, ha augmentat a partir dels [[anys 80|anys 1980]].<ref>Antonio Martín Artiles, ''Actors socials i transformació de les relacions laborals'', Editorial [[UOC]]. {{ca}} ISBN 9788484296973</ref>