Atròpat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 3:
Membre d'una noble família [[mazdaista]], el seu nom vol dir "el que porta el foc". Abans del [[331 aC]] havia estat ja nomenat [[sàtrapa]] de [[Mèdia]]. Va participar a la batalla de [[Gaugamela]] ([[1 d'octubre]] del [[331 aC]]) al front dels [[cadusis]] (''cadusii''), [[albans]] (''albani'') i [[saquesines]] (''sacesinae''). El rei Darius III es va refugiar el hivern del 331 al 330 aC a [[Echbatana]], capital de la Mèdia on amb ajut d'Atròpat va intentar reclutar un nou exercit, però no ho havia aconseguit quant va aparèixer allí Alexandre el juny del [330]. Darius va fugir i Atròpat va fer submissió a Alexandre, que el va confirmar com a sàtrapa.
 
Atròpat fou lleial i quant [[ParmeniParmenió]] fou assassinat a Echbatana va dominar la situació. El [[324]] un tal [[Bariaxes]], rebel que deia ser rei dels medes i perses, fou detingut per Atròpat, que el va entregar a Alexandre a [[PersagardaParsagarda]].
 
Poc després Atròpat va anar a [[Susa]] amb Alexandre i la seva filla es va casar amb [[Perdicas]]. Al hivern del 324 al 323 aC va allotja a Alexandre a Echbatana i li va oferir cent dones soldats. Allí va morir ''Hephaesteion'', amic íntim d'Alexandre, poc després d’arribar.
 
Al [[323 aC]] va morir Alexandre i el [[320 aC]] a la Conferencia de Triparadisos la Mèdia fou dividida: la part sud per el general macedoni [[PeithonPitó]] i la part nord per Atròpat. No va participar a les guerres subsegüents i es creu que es va dedicar a restaurar el mazdeisme, que havia estat perseguit al temps d'Alexandre i que per això el seu nom es va donar al país.
 
[[Categoria:Sàtrapes]]
[[Categoria:Imperi persa]]
[[Categoria:Reis de la Mèdia Atropatene]]
 
[[de:Atropates]]