An Longfort: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{Commonscat}} de wikidata
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula de municipi|de |Longford|
|oficial = An Longfort
|bandera =
| escut =
|fotografia = LongfordCathedral.JPG
|fotografia_descripció = Catedral de Longford
|fotografia_mida = 250px
|localització = {{Location map
|Irlanda |float = none|label = Longford|caption = Localització de Longford a Irlanda
|Irlanda
|lon_dir = O |lat_dir = N|lat_deg = 53|lat_min = 43|lat_sec = 37.2|lon_deg = 7
|float = none
|lon_min = 47|lon_sec = 59.28|position=right
|label = Longford
|caption = Localització de Longford a Irlanda
|lon_dir = O
|lat_dir = N
|lat_deg = 53
|lat_min = 43
|lat_sec = 37.2
|lon_deg = 7
|lon_min = 47
|lon_sec = 59.28
|position=right
}}
|admin_tipus1 = [[Estat]]
|admin1 = [[Fitxer:Flag of Ireland.svg|20px|Irlanda]] [[República d'Irlanda]]
|admin_tipus2 = [[Província]]
|admin2 = [[Fitxer:Flag of Leinster.svg|20px|Leinster]] [[Leinster]]
Linha 52 ⟶ 42:
|web = [http://www.longfordcoco.ie/ longfordcoco.ie]
}}
'''Longford''' ({{en}} [[irlandès]]o '''An Longfort'')' {{ga}} és una ciutat de la [[República d'Irlanda]], capital del [[Comtat de Longford]]. És la ciutat més gran del comtat i prop d'un terç de la seva població hi viu. Està situada en la intersecció de les rutes N4 i N5, la qual cosa significa que el tràfic que viatja entre [[Dublín]] i els comtats de [[Comtat de Mayo|comtats de Mayo]] i [[Comtat de Roscommon|Roscommon]] passa a través de la ciutat.
 
La ciutat està construïda als marges del [[riu Camlin]] (en irlandès, ''Camlinn''; «estany retorçat») i que és un afluent del [[riu Shannon]]. El nom de ''Longford'' és un anglicisme de l'irlandès ''Longphort'', que significa «moll», ''Longfort'' en ortografia moderna.
 
== Història ==
La zona va pertànyer fins al segle XIII a ''[[Annaly]]'', un feu que estava controlat pel [[clan [[O'Farrell]], qui malgrat el domini anglès van recuperar el control de la regió cap al segle XV. És per això que la ciutat també és coneguda com a ''Longphort Uí Fhearghail'' («port d'O'Farrell»).
 
En 1400 es va fundar allí un convent [[Dominics|dominicàdominic]].
 
== Patrimoni cultural ==
Prop de la vila corre un [[camí cèltic]] de l'edat de ferro, el [[Corlea Trackway]], el principal tram del qual es troba a [[Keenagh]]. Es creu que va ser construït l'any 148 aC, travessant un pantà en les proximitats del riu Shannon. És el camí de roure més extens que s'han descobert a Europa i va ser excavat pel professor Barry Raftery de l'[[University College Dublin]]. A l'interior del ''Corlea Trackway Visitor Centre'' es troba conservat un tram de 18 metres en exhibició permanent, en un saló especialment dissenyat amb humidificadors per a evitar que la fusta s'esquerdi per la calor. El [[Bord na Móna]] i el Servei de Patrimoni han realitzat treballs de conservació del pantà que ho envolta per assegurar que es manté humit i que el camí enterrat no perilla. En el centre s'exhibeixen, a més, altres artefactes històrics.
 
Una de la més importants obres arquitectòniques és la [[catedral de Saint Mel]], la qual posseeix [[vitrall]]s fets per [[Harry Clarke]]. Entre ells es troba una de les seves primeres obres, ''La consagració de Saint Mel com a bisbe de Longford'', que es va exhibir en l'l’''Exposició anual d'art industrial'' en 1910, on va obtenir el segon premi. Aquest any es va exhibir també en la ''Societat d'art i artesanies d'Irlanda'', aconseguint el quart lloc. La catedral va sofrir danys considerables en un incendi el 25 de desembre de 2009. Els dos vitralls principals (que representen a [[Anna (mare de Maria)|Santa Anna]] i la [[Resurrecció de Jesús]]), situats al [[transsepte]], es troben en condicions de ser restaurats.<ref name="Catedral">{{ref-web|url=http://www.stmelscathedral.com |títol=St Mels Cathedral, Longford, Ireland, Diocese of Ardagh and Clonmacnois, Cathedral Fire, Friends of St Mels Cathedral |autor=Stmelscathedral.com |data=25 de desembre de 2009 |dataaccés=11 d'octubre de 2012 |llengua ={{en}} anglès }} </ref>
 
== Demografia ==
Linha 70 ⟶ 60:
|lugar=Longford
|1813=3062 |1821=3783 |1831=4516 |1841=4966 |1851=4467 |1861=4819 |1871=4375 |1881=4380 |1891=3827 |1901=3747 |1911=3760 |1921=3685 |1931=3807 |1941=4020 |1951=3845 |1951=4167 |1961=4073 |1961=4129 |1971=4791 |1981=6548 |1981=6835 |1991=6824 |1991=6984 |2002|7557 |2001=8836 |2011=9601
|font=<ref>{{ref-web|url=http://www.cso.ie/census |títol=Census for post 1821 figures. |llengua ={{en}} anglès |obra=Cso.ie |dataaccés=13 de setembre de 2012}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.histpop.org |títol=The Online Historical Population Reports Website |fdataaccés= 13 de setembre |anyaccés=2012 |autor=[[Universitat d'Essex]] |obra=histpop.org |llengua ={{en}} anglès }} </ref><ref>{{ref-web|url=http://www.nisranew.nisra.gov.uk/census |títol=NISRA - Northern Ireland Statistics and Research Agency |obra=Nisranew.nisra.gov.uk |llengua ={{en}} anglès |dataaccés=13 de setembre de 2012}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Lee |nom=John Joseph |editor-cognom=Goldstrom |editor-nom=J. M. |editor2-cognom=Clarkson |editor2-nom=L. A. |títol=Irish Population, Economy, and Society: Essays in Honour of the Late K. H. Connell |any=1981 |editorial=Clarendon Press |lloc=Oxford, England |capítol=On the accuracy of the [[Gran Fam Irlandesa|Pre-famine]] Irish censuses}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Mokyr |nom=Joel |cognom2=O Grada |nom2=Cormac |títol=New Developments in Irish Population History, 1700-1850 |publicació=The Economic History Review |volum=37 |exemplar=4 |pàgines=473–488 |mes=novembre |any=1984 |url=http://www3.interscience.wiley.com/journal/120035880/abstract |doi=10.1111/j.1468-0289.1984.tb00344.x |llengua ={{en}} anglès }} </ref>}}
 
== Economia ==
[[Fitxer:LongfordChamber3897c.jpg|thumb|111px|left|Cambra de comerç de Longford]]
Les principals indústries de Longford són la producció agropecuària, serradors, manufactura d'acer, comerç al detall, producció de cables i de diagnòstics mèdics. És un proveïdor important de serveis terciaris per al comtat, així com la ubicació de la [[Conselleria de Benestar Social]] i el [[Servei Penitenciari d'Irlanda]]. La ciutat és també un centre comercial important, amb molts punts de venda incloent grans cadenes de supermercats i locals d'empreses importants a nivell nacional.
 
Linha 79 ⟶ 69:
 
== Referències ==
{{referènciesReferències|2}}
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}