Joan Sanxo i Farrerons: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Aixi > Així
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{MF|data=setembre de 2016}}
{{FR|data=setembre de 2016}}
'''Joan Sanxo i Farrerons''' va ser un escriptor i editor català de la primera meitat del segle XX. Sobresurt com a sardanista, promotor del [[nudisme]] i com a autor i editor de [[literatura eròtica]]. Ideològicament, s’inclinà vers l’anarquismel’[[anarquisme]]. Va utilitzar diversos pseudònims, com ara '''Laura Brunet''', ''Víctor Ripalda'' o ''Johannus''.
 
== Biografia ==
L’any 1907 va ser un dels promotors del primer Aplec de la Sardana, celebrat a [[Vil·la Joana]] (Vallvidrera). Amb aquest motiu va escriure un poema que va ser musicat pel mestre [[Eusebi Guiteras i Guiu|Eusebi Guiteras]].
 
El 1912 va intervenir, juntament amb [[Francesc Curet i Payrot|Francesc Curet]] i altres, en la creació del setmanari ''El Teatre Català.''
 
Durant la dècada de 1920 s’establí com a editor a Barcelona (editorial J. Sanxo, Impremta Laietana). Va publicar nombroses col·leccions de literatura eròtica en castellà, com ara ''Biblioteca Fauno, La novela selecta, Aventuras galantes de la Pompadour, La novela del día,'' etc. També va ser l’autor d’alguns títols d’aquestes col·leccions, signant amb els pseudònims Laura Brunet i Victor Ripalda (aquest darrer reservat exclusivament a les obres de caràcter obertament pornogràfic).
Línia 20:
Durant els anys trenta del segle XX va actuar com a promotor de combats de boxa mitjançant una empresa denominada “Espectacles Barcino Star”. Va ser mànager del boxejador Lluís Logan i va tenir tractes amb el púgil Kid Tunero.<ref>{{Ref-web|url=http://boxeo1930s.blogspot.com/2011/11/luis-logan-el-rey-del-ko.html|títol=Boxeo 1930s: Luis Logan.- "El rey del k.o."|consulta=2016-09-10}}</ref>
 
Durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] i especialment durant els anys de la Guerra Civil, Joan Sanxo i Farrerons es va apropar a l’anarquisme editant cartells i col·leccions de llibres com ''Estampas de la Revolución'' i ''Rojo y Negro'', on també va signar textos amb el pseudònim Laura Brunet.
 
Alguns indicis apunten que a causa del desenllaç de la guerra civil podia haver-se exiliat a Mèxic.