Luci Afrani (cònsol 60 aC): diferència entre les revisions

m
cap resum d'edició
m ({{fusió|Lluci Afrani (cònsol)}})
mCap resum de modificació
{{fusió|Lluci Afrani (cònsol)}}
'''Luci Afrani''' (''Lucius Afranius'') fou un militar romà d’origen fosc (Ciceró diu que "era fill d'Aulus" expressió que vol dir "persona de la que ningú sap res").
 
Fou partidari de [[Gneu Pompeu]] i el [[77 aC]] fou un dels llegats d’aquest en la guerra contra [[Sertori]], i mes tard oficial de Pompeu a la guerra contra [[Mitridates VI Eupator]]. Al tornar Pompeu a Roma va voler obtenir el consolat per L. AfràniusAfrani, i ho va aconseguir tot i fer front a una gran oposició. Afranius fou cònsol probablement el [[60 aC]], però no va poder fer res per Pompeu i el seu consolat fou ineficaç ja que no estava dotat per les coses politiques tot i que tenia una bona predisposició pels afers militars; el [[59 aC]] va rebre la província de la [[Gàl·lia Cisalpina]] i sembla que va obtenir algunes victòries sobre els gals perquè va obtenir els honors del triomf.
 
El [[59 aC]] va rebre la província de la [[Gàl·lia Cisalpina]] i sembla que va obtenir algunes victòries sobre els gals perquè va obtenir els honors del triomf. Quant Pompeu va rebre l'[[Hispània Citerior]] i l'[[Hispània Ulterior]] durant el seu segon consolat ([[55 aC]]) va enviar coms a governadors a Afranius i Petreius en nom seu, mentre ell va restar a Roma.
 
El [[59 aC]] va rebre la província de la [[Gàl·lia Cisalpina]] i sembla que va obtenir algunes victòries sobre els gals perquè va obtenir els honors del triomf. Quant Pompeu va rebre l'[[Hispània Citerior]] i l'[[Hispània Ulterior]] durant el seu segon consolat ([[55 aC]]) va enviar coms a governadors a ''Afranius'' i ''Petreius'' (Afrani i Petreu) en nom seu com a llegats, mentre ell va restar a Roma.
Al esclatar la guerra civil el [[49 aC]] Afranius era encara a Hispània amb tres legions, i es va unir a Petreius per oposar-se a Cèsar que s’acostava a Hispània després de dominar Itàlia. Si be al principi obtingueren alguna victòria finalment foren derrotats i van haver de demanar el perdó de Cèsar, que els hi fou concedit a canvi de llicenciar les seves tropes i de no servir mai mes contra ell. Afrànius no va acomplir la seva paraula i una vegada alliberat es va unir a Pompeu a Dyrrhacium, on alguns aristòcrates el van acusar de traïció però va mantenir la confiança de Pompeu. Després de la batalla de Dyrrhacium Afrànius va recomanar tornar a Itàlia ara que Pompeu era l’amo de la mar, però el seu consell no fou seguit. A la batalla de [[Farsàlia]] Afranius va tenir el comandament d’un sector del camp. Després de la derrota, al no poder esperar perdó, va fugir a Àfrica on es va unir a l’exèrcit pompeià dirigit per Cató i Escipió, i després de la derrota de [[Thapsus]] ([[46 aC]]) va intentar fugir a [[Mauritània]] amb Faust Sul·la i mil cinc-cents cavallers però fou fet presoner per Publi Sitti i assassinat pocs dies després, segons uns per ordre de Cèsar i segons altres durant un motí.
 
 
El seu fill Luci Afrani (''Lucius Afranius'') va negociar amb Cèsar a Hispània a través de Sulpici, per salvar la vida pròpia i la del seu pare. Després fou hostatge de Cèsar.
Al esclatar la guerra civil el [[49 aC]] AfraniusAfrani era encara a Hispània amb tres legions, i es va unir a PetreiusPetreu per oposar-se a [[Juli Cèsar]] que s’acostavas'acostava a Hispània després de dominar Itàlia. Si be al principi obtingueren alguna victòria finalment foren derrotats i van haver de demanar el perdó de Cèsar, que els hi fou concedit a canvi de llicenciar les seves tropes i de no servir mai mes contra ell. AfràniusAfrani no va acomplir la seva paraula i una vegada alliberat es va unir a Pompeu a Dyrrhacium[[Dirraquium]] ''(Dyrrhachium)'', on alguns aristòcrates el van acusar de traïció però va mantenir la confiança de Pompeu. Després de la batalla de Dyrrhacium Afrànius va recomanar tornar a Itàlia ara que Pompeu era l’amol'amo de la mar, però el seu consell no fou seguit. A la batalla de [[Farsàlia]] Afranius va tenir el comandament d’un sector del camp. Després de la derrota, al no poder esperar perdó, va fugir a Àfrica on es va unir a l’exèrcit pompeià dirigit per Cató i Escipió, i després de la derrota de [[Thapsus]] ([[46 aC]]) va intentar fugir a [[Mauritània]] amb Faust Sul·la i mil cinc-cents cavallers però fou fet presoner per Publi Sitti i assassinat pocs dies després, segons uns per ordre de Cèsar i segons altres durant un motí.
 
A la batalla de [[Farsàlia]] Afrani va tenir el comandament d’un sector del camp. Després de la derrota, al no poder esperar perdó, va fugir a Àfrica, on es va unir a l’exèrcit pompeià dirigit per Cató i Escipió, i després de la derrota final de [[Thapsus]] ([[46 aC]]) va intentar fugir a [[Mauritània]] amb Faust Sul·la i mil cinc-cents cavallers però fou fet presoner per Publi Sitti i assassinat pocs dies després, segons uns per ordre de Cèsar i segons altres durant un motí.
 
El seu fill Luci Afrani (''Lucius Afranius'') va negociar amb Cèsar a Hispània a través de Sulpici, per salvar la vida pròpia i la del seu pare. Després fou hostatge de Cèsar. La seva sort final es desconeguda.
 
 
[[de:Lucius Afranius (Konsul)]]
[[en:Lucius Afranius (consul)]]
 
 
[[Categoria:Governadors romans de la Gàl·lia]]
[[Categoria:Governadors romans de l'Hispània Ulterior]]
 
[[de:Lucius Afranius (Konsul)]]
[[en:Lucius Afranius (consul)]]
117.929

modificacions