Luci Afrani (cònsol 60 aC): diferència entre les revisions

El [[59 aC]] va rebre la província de la [[Gàl·lia Cisalpina]] i sembla que va obtenir algunes victòries sobre els gals perquè va obtenir els honors del triomf. Quant Pompeu va rebre l'[[Hispània Citerior]] i l'[[Hispània Ulterior]] durant el seu segon consolat ([[55 aC]]) va enviar coms a governadors a Afranius i Petreius en nom seu, mentre ell va restar a Roma. ▼

Al esclatar la guerra civil el [[49 aC]] Afranius era encara a Hispània amb tres legions, i es va unir a Petreius per oposar-se a Cèsar que s’acostava a Hispània després de dominar Itàlia. Si be al principi obtingueren alguna victòria finalment foren derrotats i van haver de demanar el perdó de Cèsar, que els hi fou concedit a canvi de llicenciar les seves tropes i de no servir mai mes contra ell. Afrànius no va acomplir la seva paraula i una vegada alliberat es va unir a Pompeu a Dyrrhacium, on alguns aristòcrates el van acusar de traïció però va mantenir la confiança de Pompeu. Després de la batalla de Dyrrhacium Afrànius va recomanar tornar a Itàlia ara que Pompeu era l’amo de la mar, però el seu consell no fou seguit. A la batalla de [[Farsàlia]] Afranius va tenir el comandament d’un sector del camp. Després de la derrota, al no poder esperar perdó, va fugir a Àfrica on es va unir a l’exèrcit pompeià dirigit per Cató i Escipió, i després de la derrota de [[Thapsus]] ([[46 aC]]) va intentar fugir a [[Mauritània]] amb Faust Sul·la i mil cinc-cents cavallers però fou fet presoner per Publi Sitti i assassinat pocs dies després, segons uns per ordre de Cèsar i segons altres durant un motí.▼

El seu fill Luci Afrani (''Lucius Afranius'') va negociar amb Cèsar a Hispània a través de Sulpici, per salvar la vida pròpia i la del seu pare. Després fou hostatge de Cèsar.▼