Revisió del 19:45, 20 des 2014 modifica PereBot (discussió \| contribucions) Bots 928.790 edits m Robot substituint enllaç ambigu a Alexandre II per papa Alexandre II ← Edició anterior		Revisió del 16:25, 2 oct 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.775 edits Canvis menors, neteja, replaced: degut a → a causa de AWB Edició següent →
Línia 8: El moviment de la ''Pataria'' es desenvolupa per discutir aquesta tria. Els iniciadors històrics del moviment són de diversos títols, els quatre candidats al títol de bisbe. Inciten la població a rebutjar els sacraments dels sacerdots corrmputs i nicolaistes. Per oposar-se al moviment, l'emperador nomena un dels quatre candidats anteriorment rebutjats, [[Anselmo da Baggio]], com a bisbe de [[Lucca]] Després del final del regnat del Papa [[Benet IX]], àdhuc el papat veu la necessitat de reformes. Ja amb el Papa [[Lleó IX]], el concubinatge i la [[simonia]] dels sacerdots són condemnats. [[Landolfo Cotta]] es dirigeix a [[Roma]] per exposar els problemes milanesos al Papa [[Esteve IX]], però els [[sicari]]s de l'arquebisbe l'intercepten prop de [[Piacenza]] i gairebé el maten -va ser salvat. Morí, però, el [[1061]] ~~degut~~ a causa d'un altre [[atemptat]]. El [[1060]], el [[Papa Nicolau II]] hi envia una delegació sota la direcció d'Anselmo da Baggio, qui dugué la calma a [[Milà]]. ==Després de la mort de Landolfo Cotta== [[Fitxer:0317 - Milano - San Calimero - Foto Giovanni Dall'Orto 5-May-2007.jpg\|thumb\|~~right~~dreta\|320px\|Sant Erlembaldo Cotta. Baixrelleu del [[{{segle \|XIX]]\|s}} a la [[basílica]] de Sant-Calimero, a [[Milà]]]] Després de la mort de Landolfo Cotta, el seu germà [[Erlembaldo Cotta]] és nomenat cap militar dels ''patarini''. El mateix any, [[Anselmo da Baggio]] és nomenat [[Papa]] prenent el nom d'[[papa Alexandre II\|Alexandre II]]. Tot va bé fins al [[1066]], quan el Papa volia imposar l'autoritat de l'Església apel·lant el clergat de [[Milà]] i excomunicant Guido da Velate. Aquest, tanmateix, s'hi rebel·la. El [[4 de juliol]] del [[1066]], tropades molt violentes fan ferits, dels quals Erlembaldo Cotta, Arialdo da Carimate i Guido de Velate. El [[1089]]] el Papa [[Urbà II]], qui va enviar una [[croada]] a [[Orient]], decreta que els sacraments concedits pels sacerdots simonians o corromputs són vàlids, el que és contrari a les idees dels ''patarini''. Després d'aquests esdeveniments el moviment s'ha anat apartant cada cop més de l'Església Catòlica per encaminar-se envers les idees dels [[catarisme\|càtars]]. El [[1185]], els ''patarini'' seran perseguits com a secta heretge pel papa [[Luci III]]. [[Categoria:Milà]]

Pataria: diferència entre les revisions