Papa Pau IV: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m https://ca.wikipedia.org/wiki/Tema:T25fw6j4bf87vm4g |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 4:
|imatge= Pope_Paul_IV.jpg
|peu=
|càrrec= [[Papa]] de l'[[Església Catòlica]] |escut càrrec= Emblem of the Papacy SE.svg|inici = [[23 de maig]] de [[1555]]
|final = [[18 d'agost]] de [[1559]]
|escutpeu = C o a Paulo IV.svg
Línia 35:
Així, el cardenal Giovanni Morone, qui tendria l'honor d'oficiar la clausura del concili tridentí anys després, fou empresonat per estar en desacord amb l'ús del terror amb finalitats religioses.
El cardenal [[Reginald Pole]] també fou objectiu seu, havia estat el seu adversari en la lluita pel poder papal i a més havia aconseguit que [[Anglaterra]] retornés a la comunió catòlica-romana sota el regnat de [[Maria I d'Anglaterra|Maria I Tudor]] però sense retornar els anteriors béns de l'església al papa, fou cridat a [[Roma]] per comparèixer davant la inquisició però la reina d'Anglaterra ho impedí, ja que sabia quin seria el seu final.
Altres blancs seus varen ésser el patriarca d'Aquilea, l'arquebisbe de [[Toledo]], [[Bartolomé de Carranza]], d'altres però, aconseguiren escapar d'ell com [[Juan d'Àvila]] o [[Santa Teresa de Jesús]], ambdós reconeguts com a sants posteriorment.
Línia 50:
El rei francès [[Enric II de França]] dirigí les seves tropes contra les possessions espanyoles del sud d'Itàlia amb ajuda del papa, ja que s'hi uniren forces papals comandades per [[Francesc de Guisa]], el [[Duc de Guisa]]. Però el Virrei de Nàpols, [[Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel|Fernando Álvarez de Toledo]], [[Ducat d'Alba de Tormes|Duc d'Alba]] assabentat d'aquestes maniobres militars conduí el seu exèrcit a Roma. Vencé totes les places fortes dels francesos ocupant part del territori dels [[Estats Pontificis]] sempre recordant però que els retendria només fins que el papa fos deposat i substituït.
El [[1557]] el Virrei obtengué una victòria cabdal a [[Civitella del Tronto]] on l'exèrcit franc-papal quedà seriosament desgastat i quasi vençut. La seva minvada força desaparegué finalment quan el [[27 d'agost]] del mateix any les tropes de Felip II infligiren a les franceses una gran victòria a la [[Batalla de Sant Quintí (1557)|batalla de Sant Quintí]] i el duc de Guisa fou cridat precipitadament a la defensa de la seva pròpia pàtria. El [[Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel|duc d'Alba]] entrà a Roma sense cap oposició i allà trobà un papa destruït i suplicant la pau que li fou concedida. A canvi Pau IV es va comprometre a no fomentar ni fer la guerra al monarca espanyol i a no realitzar noves fortificacions en les places de la sobirania eclesiàstica.
Després d'aquesta lliçó, Pau IV s'apartà dels assumptes polítics i desistí de continuar anteriors accions bèl·liques, a més el [[3 d'abril]] de [[1559]] es firmava la [[Pau de Cateau-Cambrésis]] entre Felip II i Enric II, donant així per finalitzades les guerres italianes. Això no obstant, tant el retirat Carles II com el seu fill Felip II van ésser excomunicats per Pau IV.
=== Mort ===
Uns mesos després el [[18 d'agost]] moria Pau IV sent un papa molt poc estimat pels romans que li construïren una estàtua en el seu honor en un lloc recòndit de la ciutat i després aquesta fou mutilada i destruïda, incendiaren el Palau de la Inquisició, saquejaren el convent dels dominics i posaren en llibertat els reus inquisitorials.
Les [[profecies de Sant Malaquies]] es refereixen a aquest papa com ''De fide Petri'' (De la fe de Pere), cita que fa referència al seu nom i al seu cognom, Carafa, que significa fe.
{{Papa|[[Marcel II]] |[[1555]]- [[1559]] |[[Pius IV]]}}
{{papes}}
Línia 65:
{{Autoritat}}
[[Categoria:Papes de Roma del segle XVI|Pau IV]]
[[Categoria:Fundadors de comunitats o ordes religiosos catòlics]]
| |||