Francesc Josep I d'Àustria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja AWB |
|||
Línia 7:
| inici=2 de desembre de 1848
| final=<br/> 21 de novembre de 1916
| predecessor = [[Ferran I d'Àustria|Ferran I]]
| successor = [[
| k_etiqueta=Coronació
Línia 14:
| títol =
| nom de naixement =
| càrrec2 = [[
| inici2=2 de desembre de 1848
| final2=<br/> 12 d'octubre de 1866
| predecessor2 = [[
| successor2 =
| k_etiqueta2=Coronació
| k_nom2 =
| títol =
| càrrec3 = [[
| inici3=1 de maig de 1850
| final3=24 d'agost de 1866
| predecessor3 = [[
| data de naixement = {{data de naixement|1830|8|18}}
| lloc de naixement = [[Palau Schönbrunn]], [[Viena]]
| data de mort = {{data defunció i edat|1916|11|21|1830|8|18}}
| lloc de mort = Palau Schönbrunn
| sepultura = [[Cripta Imperial]]
| l_etiqueta=Hereu
| l_nom =
|cònjuge= [[
| fills = [[
| casa reial =
| etiqueta_dinastia=Dinastia
| dinastia = [[Fitxer: Imperial Coat of Arms of the Empire of Austria (1815).svg |23px|Habsburg-Lorena]] [[Habsburg-Lorena]]
|pares= [[Francesc Carles d'Àustria]]<br/>[[Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)|Sofia de Baviera]]
| signatura = Franz joseph signature.png
| escutpeu = Coat of Arms of Emperor Franz Joseph I.svg
}}
[[Fitxer:Franz joseph1.jpg|thumb|
'''Francesc Josep I d'Àustria''' ([[Viena]], [[Imperi Austríac]] [[1830]] - íd., [[Imperi austrohongarès]] [[1916]]) fou '''[[emperador d'Àustria]], [[rei de Bohèmia]] i [[rei d'Hongria|Hongria]]''' entre [[1846]] i [[1916]], esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la [[Dinastia Habsburg]].
Línia 49:
== Família ==
Va néixer el [[18 d'agost]] de [[1830]] al [[Palau de Schönbrunn]], situat a la ciutat de [[Viena]], sent fill de l'arxiduc [[Francesc Carles d'Àustria]] i de [[Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)|Sofia de Baviera]]. Fou nét per línia paterna de [[Francesc I d'Àustria]] i [[Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies (emperadriu d'Àustria)|Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies]], i per línia materna de [[Maximilià I Josep de Baviera]] i [[Carolina de Baden]]. Fou germà de [[Maximilià I de Mèxic]], [[Carles Lluís d'Àustria (arxiduc d'Àustria)|Carles Lluís d'Àustria]] i [[Lluís Víctor d'Àustria]].
== Infància i joventut ==
Com era tradició, Francesc Josep I, conegut manyagosament a la cort com ''Franzi'', va ser educat a la guarderia imperial, amb els seus germans [[Maximilià I de Mèxic]] i [[Carles Lluís d'Àustria (arxiduc d'Àustria)|Carles Lluís d'Àustria]].
La baronessa [[Louise Sturmfeder]] va ser, durant els primers 7 anys de vida de Francesc Josep I, la institutriu que es va fer càrrec de la seva educació, afectuosa però estricta, va deixar empremta en el futur emperador.
Per a sorpresa de tothom, el petit ''Franzi ''creixia fort i sense patir gaires malalties i ja des de ben petit va despertar el seu interès pels afers militars, especialment les desfilades i els canvis de guàrdia.
Als 5 anys, el seu avi [[Francesc I d'Àustria]] mor, i el seu oncle, [[Ferran I d'Àustria]], és nomenat successor. La impossibilitat d'engendrar fills i la feblesa del nou emperador fa que la mare de Francesc Josep I, [[Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)|Sofia de Baviera]], prengui la decisió d'educar el seu fill com si fos el futur emperador d'Àustria. El va educar cristianament i el va aïllar de tota influència negativa per la seva educació, només uns pocs podien jugar amb el petit ''Franzi. ''Tot i ser una mare estricta, adorava el seu fill. Va gaudir de la seva posició d'arxiduquessa per vetllar per ell i exercir el seu rol com a mare, al contrari que la seva nora [[Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria)|Elisabet de Baviera]], que per la seva posició d'emperadriu es va veure obligada a cedir a les institutrius l'educació dels seus fills per ordre de la seva sogra.
Als 7 anys és separat de la seva institutriu i és traslladat al seu propi apartament, on el comte [[Heinrich Bombelles]], un devot catòlic, és nomenat pel canceller [[Metternich]] com a tutor del futur emperador. Al mateix temps, la mare de Francesc Josep I nomena assistent [[Johann Alexander]], comte de la [[família Coronini]], coronel de la vella escola, que li aportaria al seu fill una disciplina militar i estricta.
A partir dels 8 anys, les hores lectives del petit Francesc arriben a ocupar les 37 hores setmanals, tot i així, mai no es queixava.
El 1842, quan encara tenia 12 anys, augmenten fins a 50 les hores lectives setmanals. Aquestes hores estaven dedicades a l'ensenyament d'idiomes (alemany, francès, hongarès...), ciència, història, dret i ciències polítiques entre d'altres, però per sobre de tot, hi havia la religió. Tot això es complementava amb classes relacionades amb el protocol de palau i formació militar.
Línia 77:
* SAI l'arxiduquessa Sofia d'Àustria nascuda el [[1855]] a [[Viena]] i morta el [[1857]].
* SAI l'arxiduquessa [[Gisela d'Àustria]] nascuda a [[Viena]] el [[1856]] i morta el [[1932]] a [[Munic]]. Es casà amb el príncep [[Leopold de Baviera, príncep de Baviera|Leopold de Baviera]].
* SAI l'arxiduc [[Rodolf d'Àustria]] nat el [[1858]] a [[Viena]] i cometé suïcidi a [[Mayerling]] ([[Àustria]]) el [[1889]]. Es casà amb la princesa [[Estefania de Bèlgica]].
* SAI l'arxiduquessa [[Maria Valèria d'Àustria]] nascuda el [[1868]] a [[Budapest]] i morta el [[1924]]. Es casà amb l'arxiduc [[Francesc Salvador d'Àustria-Toscana]].
== Obra política ==
[[Fitxer:Kaiser Franz Joseph by Theodor Sockl (1852).png|thumb|
Va assumir el tron el [[1848]], després que abdiqués el seu oncle, l'emperador [[Ferran I d'Àustria]]. Els deu primers anys de regnat ([[1848]]-[[1859]]) vingueren marcats per la recuperació de la pau interior malgrat que s'aplicà una terrible repressió principalment a les províncies italianes i a [[Hongria]]. Pel que fa a la política exterior el fet més destacable fou la no-intervenció de l'emperador a la guerra de [[Crimea]], cosa que provocà un fort distanciament entre l'emperador i el tsar [[Nicolau I de Rússia]], que esperava una intervenció austríaca després de l'ajut rus arran de la revolució de [[1848]].
L'any [[1859]] es produí el primer enfrontament del regnat de Francesc Josep en què l'exèrcit austríac hagué d'intervenir directament. La [[segona guerra de la independència italiana]] de [[1859]] va enfrontar al [[Segon Imperi Francès]] i el [[Regne de Sardenya-Piemont]] amb l'[[Imperi Austríac]], i es va tancar amb el [[Tractat de Zuric]] el novembre, pel que els [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] van cedir la [[Llombardia]] a França, la qual la va cedir a la casa de [[Dinastia Savoia|Savoia]]. Àustria conservà el [[Vèneto]], el [[Trentino]], el [[Tirol del Sud]], el [[Friül - Venècia Júlia]] i les fortaleses de [[Mantova]] i [[Peschiera]]. Tots els estats italians, fins i tot el Vèneto, que era austríac, hagueren d'unir-se a una confederació italiana, presidida pel Papa.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Schneid |nom=Frederick C. |títol=The Second War of Italian Unification 1859-61 |url= |llengua=anglès | editorial=Osprey Publishing |data=2012 |pàgines=82 |isbn=1780964501}}</ref> La derrota fou un cop psicològic important per l'emperador, un cop que féu que abandonés la vanitat que en part havia marcat la primera dècada del seu regnat.
[[Fitxer:Naš Cesar. Spomenica ob Petdesetletnici Njegove Vlade 1898.JPG|thumb|
L'any [[1864]] esclatà un conflicte menor al nord d'[[Alemanya]], al costat de la frontera danesa. Les pretensions daneses d'annexar-se els ducats de Slesvig-Holstein provocaren la intervenció conjunta d'Àustria i de Prússia. Una intervenció no desitjada pels austríacs que encara arrossegaven conseqüència de la guerra de [[1859]]. Malgrat tot, [[Prússia]] empenyé els austríacs i aquests assumiren [[Slesvig-Holstein|Holstein]] com una província més de l'Imperi. Prússia, però, declarà la guerra a [[Àustria]] l'any [[1866]] i aquesta conclogué amb una estrepitosa derrota austríaca a la batalla de Sadowa i amb la pèrdua de la província de [[Venècia]] i l'expulsió d'Àustria de la Confederació Germànica. Per primera vegada en més quatre-cents anys els [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] quedaven relegats als seus dominis austríacs i fora de joc tant a [[Itàlia]] com a [[Alemanya]].
La desfeta a la [[batalla de Sadowa]] provocà l'anomenat compromís austrohongarès. L'Imperi es dividí en dos territoris, [[Àustria]] i [[Hongria]]. L'emperador assumia el títol de rei d'[[Hongria]] i concedia plena autonomia política en els afers interns al territori hongarès. Els vincles entre els dos territoris es concentraven en la figura de l'emperador i en alguns ministeris conjunts com el d'afers exteriors.
Des de [[1867]], i principalment des del [[1871]] fins al [[1914]] Àustria s'hagué d'acontentar a jugar un paper secundari en els afers europeus. Aïllat de la cursa colonial, seguí veient en els Balcans el seu mercat i la seva expansió, dins d'aquesta lògica es produeix la incorporació de la província de [[Bòsnia]] al país. Malgrat tot, el problema de les nacionalitats aparegué cada vegada amb més cruesa i les reivindicacions nacionals s'estengueren per tot el país però principalment als Balcans i a la República Txeca.
De mica en mica [[Àustria]] s'acostà a [[Alemanya]] per tal de garantir una potent aliança militar que amb el pas dels anys la portaria a la [[Primera Guerra Mundial]]. Francesc Josep declarà la guerra a [[Sèrbia]] com a conseqüència de les pressions de l'Estat Major arran de l'assassinat de l'arxiduc [[Francesc Ferran d'Àustria]] a [[Sarajevo]] el [[1914]]. L'emperador morí d'una pneumònia a [[Viena]] el novembre de [[1916]] evitant així de veure la dissolució de l'Imperi el [[1918]].
==Viena, la capital de l'Imperi==
[[Fitxer:Timbre Autriche Piaster Franz-Josef.jpg|thumb|
El regnat de Francesc Josep I serà de gran importància en l'aspecte urbanístic i constructiu. Va fer destruir les muralles que envoltaven el centre urbà de [[Viena]], i va substituir aquest espai per la [[Ringstraße|Ringstraẞe,]] una àmplia avinguda creada el [[1858]] que facilitava la integració de la ciutat antiga a la xarxa viària de la ciutat moderna, i al mateix temps, s'aixecaven en aquest espai els principals edificis públics de la ciutat, tot creant un espai ampli i fresc gràcies a les seves avingudes i jardins. Una de les obres més impactants de la Ringstraẞe és el [[Burgtheater]], aixecat entre [[1874]] i [[1888]] pels arquitectes [[Gottfried Semper]] i Karl von Hasenauer. Semper i Von Hasenauer van construir un edifici de clara inspiració [[neorrenaixentista]], vorejant gairebé el [[barroquisme]], seguint així les tendències històriques característiques de l'[[Historicisme arquitectònic|arquitectura historicista]] de la segona meitat del
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol= [[Duc de Milà]] |abans= [[Ferran I d'Àustria]] |després=Integració al [[Regne de Sardenya-Piemont]] |anys= [[1848]]–[[1859]]}}
{{Filera de successions|títol= [[Regne Llombardovènet|Rei llombardovènet]] |abans= [[Ferran I d'Àustria]] |després=Integració al [[Regne d'Itàlia (1861-1946)|Regne d'Itàlia]] |anys= [[1848]]–[[1866]]}}
{{Filera de successions|títol= [[Emperador d'Àustria]]<br /> [[Rei d'Hongria]] i [[Rei de Bohèmia|Bohèmia]]<br />{{mida|1=com a Ferran I/V}}|abans= [[Ferran I d'Àustria]] |després= [[Carles I d'Àustria i IV d'Hongria]] |anys= [[1848]]–[[1916]]}}
{{Finalitza taula}}
Linha 113 ⟶ 110:
{{Projectes germans}}
▲{{ORDENA:Francesc Josep I D'Austria}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Francesc Josep I D'Austria}}
[[Categoria:Emperadors d'Àustria]]
[[Categoria:Emperadors de la dinastia d'Habsburg-Lorena]]
| |||