Leó Szilárd: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: d'un arma > d'una arma |
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
||
Línia 1:
{{Infotaula científic
| tipus_infotaula = científic
|
|imatge = Leo Szilard.jpg
|imatge_amplada =
|
|data_naixement = {{birth date|1898|2|11|mf=y}}
|lloc_naixement = [[Budapest]], [[Imperi Austrohongarès]]
|
|
|residencia = Hongria, Alemanya, Estats Units, Regne Unit
|ciutadania = [[Regne d'Hongria]]<br>[[República de Weimar]]<ref>[http://worldwide.espacenet.com/publicationDetails/originalDocument?locale=en_EP&FT=D&CC=GB&DB=&NR=630726A&date=19360330&ND=&KC=A Szilárd's patent specification] 1934</ref><br>[[Estats Units]]
|
|organitzacio = [[Universitat Tècnica de Budapest]] <br /> [[Universitat Tècnica de Berlín]] <br /> [[Universitat Humboldt de Berlín]]<br />[[Columbia University]]<br />[[University of Chicago]]<br />[[Universitat Brandeis]]<br />[[Institut Salk]] |alma_mater = [[Universitat Tècnica de Berlín]] <br />[[Universitat Humboldt de Berlín]]]
|
|
|estudiants_doctorals =
|estudiants_notables = [[Bernard T. Feld]], [[Maurice Sanford Fox]]
|conegut_per = [[Reacció nuclear en cadena]]<br />[[Petició de Szilárd]]<br />[[Carta Einstein-Szilárd]]<br />[[bomba de cobalt]]<br />[[refrigeració per absorció]]<br />
|autor_abrev_bot =
|autor_abrev_zoo =
|influi_en =
|
|premis = [[Guardó Àtoms per la Pau]] (1959)
|signatura = <!--(filename only)-->
|notes =
}}
'''Leó Szilárd''' ([[Budapest]], [[11 de febrer]] de [[1898]] - [[La Jolla (barri)|La Jolla]], [[Califòrnia]], [[30 de maig]] de [[1964]]<ref>{{ref-web|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/579362/Leo-Szilard|consulta=12 setembre 2014|títol=Leó Szilárd|editor=britannica.com|llengua=anglès}}</ref> ) va ser un físic [[jueu]] [[Hongria|hongarès]]-[[Estats Units|nord-americà]] que va treballar en el [[Projecte Manhattan]]. Va ser probablement el primer científic que va pensar seriosament a construir [[Arma nuclear|bombes atòmiques]]. (Havia llegit el relat de ficció "bombes atòmiques" dintre de la novel·la de ciència-ficció de [[H. G. Wells]] ''The World Set Free''). Va pensar en la possibilitat d'una [[reacció nuclear en cadena]] el [[12 de setembre]] de [[1933]] mentre esperava per a creuar l'Avinguda de Southampton en [[Bloomsbury]]. Segons es diu, Szilárd va tenir aquesta idea com a conseqüència de l'empipada per la negativa d'[[Ernest Rutherford]] a parlar sobre l'energia nuclear. Szilárd també va ser el copropietari, al costat de [[Enrico Fermi]], de la patent sobre el [[reactor nuclear]] <ref>([http://patft.uspto.gov/netacgi/nph-Parser?Sect1=PTO1&Sect2=HITOFF&d=PALL&p=1&u=/netahtml/srchnum.htm&r=1&f=G&l=50&s1=2708656.WKU.&OS=PN/2708656&RS=PN/2708656 U.S. Patent 2708656]).</ref>
|