Joan Petit i Montserrat: diferència entre les revisions

El 1934 esdevingué professor de Filologia Clàssica a la [[Universitat de Barcelona]] i també fou membre del consell directiu de la [[Fundació Bernat Metge]]. Ell mateix traduí diversos volums per a la col·lecció de clàssics llatins i grecs (Catul, amb Josep Vergés; Lisíes; Demòstenes). Al final de la guerra civil, s'exilià i perdé la seva plaça de professor, però retornà el 1942 retornà de França davant de l'entrada dels nazis. Va ser jutjat pel règim franquista i hagué de dedicar-se a l'ensenyament privat i al món editorial. Fou director literari de l'editorial Seix-Barral, amb la qual col·laborà des de 1946 i on tingué un important paper en la creació i publicació de les obres de la "Biblioteca Breve"; en aquesta col·lecció també publicà traduccions de [[Marguerite Duras]], [[Alain Robbe-Grillet|Alain Robbe Grillet]] i altres. El 1950, pogué retornar a la docència universitària com a ajudant de [[Martí de Riquer]], amic seu, que ja l'havia ajudat en el moment del judici. Féu docència de literatura francesa.