Narbona: diferència entre les revisions

De l'època romana, en queden poques restes: principalment un fragment de la [[via Domícia]] descobert recentment a la plaça de Casa de la Vila, i l<nowiki>'</nowiki>''horreum'', una mena de cava que havia servit de graner o magatzem.<ref name="bleu">{{ref-llibre|títol=Languedoc Roussillon|col·lecció=Guides Bleus|lloc=París|any=2005|editorial=Hachette| isbn= 2-01-240250-X|llengua=francès}}</ref> També s'ha trobat i excavat parcialment un temple i un amfiteatre, i se sap que hi havia hagut termes i un teatre.<ref name="ciutats" /> La manca d'espectacularitat d'aquestes restes és compensada per l'abundor d'inscripcions recuperades del material emprat per construir les muralles en l'antiguitat tardana, enderrocades el [[1869]].<ref name="ciutats" />

 

 

El 752, fou assetjada per Pipí el Breu, però tampoc la va poder conquerir i va haver d'aixecar el setge deixant un contingent per mantenir el blocatge, que no fou gaire efectiu. El comte de Nimes Ansemond va morir en les operacions de blocatge (754). El 756, el setge es creu que es va reprendre, però l'eficàcia en fou molt limitada. Entre 756 i 759, els francs van negociar amb els gots de la ciutat, que eren els qui defensaven la ciutat amb plena cooperació amb els musulmans. El rei els va prometre de mantenir la comunitat goda en l'ús de les seves lleis i costums si lliuraven la ciutat, la qual cosa finalment van fer el [[759]], després del darrer [[Setge d'Arbuna (759)|llarg setge de tres anys]] (tercer setge d'Arbuna). Els gots s'apoderaren de l'interior de la ciutat, van matar la minsa guarnició sarraïna, i van obrir les portes als francs. Seguidament, altres ciutats es van sotmetre als francs si no s'havien sotmès abans (es pensa que [[Carcassona]], [[Lodeva]] i [[Elna]] principalment, però les dues primeres podrien haver estat en mans de [[Waifré d'Aquitània]]). Elna, amb tot el [[Rosselló]] i el [[Conflent]], es va lliurar a les forces de Pipí poc després de Narbona. El rei va cedir a l'església de Narbona la meitat de la població i de les seves dependències dins i fora dels murs, i la meitat dels drets ''domanials'' que el comte de la ciutat podia recaptar pel rei en tota la diòcesi; el terç de drets similars foren donats a altres esglésies de Septimània.<ref> aquest terç apareix sovint després sota el nom de teloneu (''teloneum'') o imposició domanial i el terç de les pastures sobre cada diòcesi o comtat</ref> Es van establir comtes a Narbona i en diverses poblacions de Septimània, que en general van ser el mateixos comtes gots que ja exercien el càrrec fins aleshores sota autoritat del valí musulmà.