Gebhard Leberecht von Blücher: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ referències |
|||
Línia 25:
== Caràcter ==
El general més vell dels quals van participar en les [[Guerres Napoleòniques]], Blücher era un home belicós, summament intel·ligent i afecte a l'acció directa. Cap de les forces d'[[hússar]] durant dècades, havia desenvolupat el gust propi dels comandants d'elit per batre's en primera línia, el que el va fer guanyar el disgust dels seus col·legues i superiors a l'estimar que un estrateg dels seus quirats arriscava massa en cada enfrontament. Si bé això era bo per a la moral de les tropes, se l'acusava de perdre de vista les condicions generals de les batalles i de concentrar-se només en el seu sector del front. La seva especialitat era la cavalleria.
==
Impulsiu i sanguini, els seus freqüents problemes amb el vi, les apostes i els assumptes de dones li van valer l'enemistat de [[Frederic el Gran]]. Va perdre ascensos i oportunitats per aquesta causa fins que, després d'una disputa amb el rei, va ser "retirat" a [[Silèsia]], allunyament que va durar setze anys. Durant aquest temps va viure com un ric hisendat.
A l'arribar al poder [[Frederic Guillem III de Prússia]], la sanció de Blücher va ser aixecada i es va reintegrar al servei actiu. Al ([[1793]]) va combatre contra les tropes de la [[Revolució francesa]], i a l'any següent va ser ascendit a [[general de divisió]] com reconeixement a la seva victòria a [[Landau]]. Ascendit a tinent general, va ser fet presoner després de les batalles de [[Batalla de Jena| Jena]] i [[Batalla d'Auerstädt| Auerstaedt]].
El maltractament que va rebre durant la seva captivitat no va fer més que abonar el seu odi contra els francesos en general i contra els oficials de [[Napoleó Bonaparte]] en particular, ja que les humiliacions rebudes no eren coherents amb la seva estirp i la seva nissaga. Blücher va jurar venjar-se, i va començar a fer-ho mitjançant els seus nombrosos èxits a la [[Batalla de Katzbach|campanya de Silesia]]
Sumant això al gran afecte que sentia per les seves tropes, al fet que es considerava un d'ells i al seu intens sentit del patriotisme, Blücher s'autoimposà la "tasca sagrada" de capturar viu i fer penjar a Napoleó, objectiu que guiaria tota la seva actuació durant la campanya de 1815. Durant aquesta etapa va travar amistat amb el general [[August Neidhardt von Gneisenau]], decisió que va contribuir enormement a la seva carrera. [[August Neidhardt von Gneisenau| Gneisenau]] era reflexiu on Blücher era exaltat, cerebral on Blücher determinat, i fred on Blücher era emotiu i colèric. Ambdós es complementaven perfectament.
No obstant això, els historiadors moderns opinen que el [[Arthur Wellesley de Wellington|Duc de Wellington]] no hagués obtingut el suport dels prussians de no ser pel francòfob Blücher, ja que [[August Neidhardt von Gneisenau|Gneisenau]] odiava als anglesos tant com a Napoleó i no hagués col·laborat amb ells d'estar sol.
== Referències ==
{{
== Bibliografia ==
* Chandler, David A.: Jena 1806, Osprey's Military. Ed. Cast.: Del Prado, Madrid, 1994. ISBN 84-7838-487-1.
* Wooten, Geoffrey: Waterloo 1815, Osprey's Military. Ed. Cast.: Del Prado, Madrid, 1994. ISBN 84-7838-481-2.
{{Autoritat}}
{{commonscat}}
{{ORDENA:Blucher, Gebhard Leberecht Von
[[Categoria:Militars prussians]]
[[Categoria:Receptors de la Pour le Mérite (classe militar)]]
| |||