La bella i la bèstia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 15:
La crítica del segle XVIII va veure-hi una faula sobre els matrimonis de conveniència, en què joves eren casades amb vells, físicament lletjos però amb possibilitats d'esdevenir encantadors si es dóna l'amor (en contra d'aquesta visió del món que justificava aquests casaments van sorgir nombroses obres, com ''El sí de las niñas'', de [[Leandro Fernández de Moratín]]).
L'ensenyament del conte es pot entendre des de dos vessants: la crítica al culte a la [[bellesa]] física, ja que un cos poc agraciat pot amagar una gran personalitat i, d'una altra banda, la importància de mantenir les promeses. El final feliç, un requisit dels contes infantils, acaba amb l'amor de la parella que la salva de la mort, com en el cas de [[La Bella Dorment (conte)|''La Bella Dorment'']] i
Aquest conte conegut com ''La Bella y la Bestia'' de Disney és originat en el conte tradicional francés homònim. En català se'n coneixen dues versions: l'una, ''Abella'' (València, 1975) inclosa en el conjunt de rondalles publicades per Enric Valor (Castalla, 1911-València, 2000) i, d'altra, inclosa en l'obra ''Contes de riu-rau.'' ''Contes populars de la Marina Alta'' (1988), de Pepa Guardiola (Xàbia, 1953).
| |||