Batalla de Borodinó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació
Ampliació
Línia 27:
La batalla en va acabar amb l'exèrcit rus fora de posició. L'estat d'esgotament de les forces franceses i la falta d'informació sobre l'estat de l'exèrcit rus va portar a [[Napoleó]] a romandre en el camp de batalla amb el seu exèrcit en lloc de la perseguir l'enemic en retirada com havia passat en altres campanyes que s'havien dut a terme en el passat. La totalitat de la Guàrdia Imperial de Napoleó es trobava a la seva disposició i en negar-se a posar en pràctica l'acció, Napoleó va perdre una oportunitat singular per destruir a l'exèrcit rus. La batalla de Borodino va ser un punt decisiu en la campanya, ja que va ser l'última acció ofensiva lliurada per Napoleó a Rússia. En retirar-se, l'exèrcit rus conservà la seva força de combat, cosa que li permetria, a la llarga, expulsar els francesos del país.
 
DesprésFins a la [[Incendi de Moscou de 1812|presa de Moscou]], enfront d'un [[Exèrcit Imperial Rus]] inferior en nombre al principi de la invasió, l’avantatge era tot per a les forces napoleòniques. Però el príncep rus i [[generalíssim|general en cap]] [[Mikhaïl Kutúzov]], elevà la moral del desastreseu exèrcit i l'encoratjà a dur a terme una contraofensiva, tot organitzant l'assetjament de la [[Grande Armée]] durant la retirada francesa. Fou així com les malalties, l'hivern, però també els soldats i la població russa, foren responsables de la desfeta de Napoleó a Rússia. Després del desastre de la Grande Armée a Rússia, les potències continentals que havien estat constantment humiliades per Napoleó en diverses guerres al llarg de tota una dècada, van veure finalment una oportunitat de derrotar-lo, i es van unir a la [[sisena coalició]] que fins llavors consistia en l'aliança entre russos, britànics, espanyols i portuguesos (aquests últims en la [[Guerra de la Independència Espanyola]]).
 
Els informes històrics de la batalla difereixen notablement depenent de l'origen de les fonts, franceses o russes. La lluita de faccions entre els oficials d'alt rang dins de cada exèrcit també va donar lloc a versions contradictòries i desacords sobre el paper dels individus particulars.