Pal·ladi d'Escòcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 22:
== Biografia ==
Originari de la [[Gàl·lia]], fou potser diaca a [[Saint Germain d'Auxerre]], i fill d'[[Exuperanci de Poitiers]], prefecte del pretori de les Gàl·lies (mort en un motí de l'exèrcit a [[Arle]] el [[424]]). Es va casar i va tenir una filla però sota influència de [[Pelagi]] es va acomiadar de la família i va anar com asceta a [[Sicília]] vers [[408]] o [[409]] deixant a la filla en un convent de l'illa. Fou ordenat sacerdot el [[415]] i va viure a Roma fins vers el [[429]]. Va encoratjar al papa [[Celestí I]] a enviar el bisbe [[Germà d'Auxerre]] a [[Britània]] per guiar als britons cap a la fe catòlica. Sembla que finalment fou enviat ell mateix com a bisbe a Irlanda el [[431]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mac-Geoghegan |nom=James |títol=The History of Ireland, Ancient and Modern |url= http://books.google.cat/books?id=MWo-AAAAYAAJ&pg=PA130&dq=431+Palladius+ireland&hl=ca&sa=X&ei=xwS9UvD-DqOO7AbJsICwBA&ved=0CEcQ6AEwAw#v=onepage&q=431%20Palladius%20ireland&f=false |llengua=anglès | editorial=J. Duffy |data=1844 |pàgines=130 |isbn=}}</ref> i és associat amb [[Leinster]] i el comtat de [[Meath]].
La tradició escocesa diu va ser desterrat pel sobirà de Leinster i es va haver d'establir a [[Escòcia]], on va dirigir una comunitat cristiana durant 20 anys. Va morir a Fordun (Auchenblae, prop d'[[Aberdeen]]). Les seves relíquies van conservar-se al monestir de Fordun, que aviat esdevingué un lloc de pelegrinatge (en 994, [[Kenneth III d'Escòcia]] morí de camí a Fordoun, on anava en qualitat de pelegrí), i en 1409 van ser dipositades en un preciós reliquiari donat per l'arquebisbe d'Aberdeen.
Línia 28:
Canonitzat i venerat com a sant, és conegut com a ''Apòstol dels escots'''. La seva festivitat és el 6 de juliol. Algunes dates, però, no concorden amb les dades històriques, i les tradicions irlandesa i escocesa presenten contradiccions al voltant de la figura del sant bisbe. La historicitat del viatge i l'estada a Escòcia és dubtosa, tot i que la influència posterior i l'arrelament d'aquesta tradició entre els escocesos va ser molt gran.
== Bibliografia ==
* {{ref-publicació |cognom=O'Croinin |nom=Daibhi |article=Who Was Palladius 'First Bishop of the Irish'? |llengua=anglès | consulta= 5 novembre 2011 |publicació=Peritia |volum=vol. 14 |data=2000 |pàgines=p.205-237}}
* ''Vita tripartita Sancti Patricii'' (MS)
| |||