Llista de valís d'Arbuna: diferència entre les revisions

La conquesta estable de la ciutat de [[Narbona]] (que els àrabs anomenaren '''Arbuna''') fou el [[720]]. Els magnats gots lleials a l'últim rei visigot [[Ardó]] s'hi havien refugiat.<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; p. 57; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6.</ref> Aquest havia estat elegit quan fou sabut que [[Àkhila II]]<ref>{{GEC|0001457|Àkhila II}}</ref> havia renunciat davant [[Mussa ibn Nussayr]] l'any [[712]]. Amb el [[Setge de Narbona (719)|Setge de Narbona de 719]] [[Asas-Samh ibn Màlik al-Khawlaní]] no arribà a ocupar la ciutat però quan a l'any següent tornà el bon temps, Asas-Samh continuà l'atac i la conquerí. Les ciutats veïnes de [[Besiers]], [[Lodeva]], [[Agde]] i [[Magalona]] foren sotmeses o preses les següents setmanes. [[Nimes]], tanmateix, resistí.<ref>

Narbona era un [[comtat]] [[visigot]] abans de l'entrada d'Asas-Samh el [[719]] a la Septimània. Cal entendre que en certa mesura el valiat continuà organitzat amb una autoritat visigoda "comtal". Encara que amb documentació pobra, dispersa o inconnexa, continuen apareixenapareixent noms de comtes visigots en aquest periodeperíode. DeprésDesprés del [[Setge d'Arbuna (759)]] passà a ser el [[Vescomtat de Narbona]] i els nous vescomtes passen a ser nomenats per [[Carles II el Calb]], rei de [[França Occidental]].<ref>