Harmònic: diferència entre les revisions

Els harmònics tenen la propietat de ser tots [[funció periòdica|periòdics]] amb el mateix període que la freqüència fonamental, i per tant la suma dels harmònics també és periòdica amb el mateix període. Els harmònics es troben igualment espaiats, a la distància donada per la freqüència fonamental, i poden ser trobats sumant repetidament aquesta freqüència. Per exemple, si la freqüència fonamental és 25Hz, les freqüències harmòniques són 25Hz, 50Hz, 75Hz, etc.

 

Els harmònics són els que generen el [[timbre]] característic d'una font de so (ja sigui una [[veu|veu humana]], un [[instrument musical]], etc.). Són els que permeten diferenciar un tipus d'instrument d'un altre, o reconèixer el timbre de la veu d'una persona.

 

Per exemple, si dos instruments executessin la nota '' do '' ₃ (la tecla blanca central d'un [[piano]], encara que musicalment parlant seria do cinc), l'ona fonamental d'ambdós tindria la mateixa freqüència (en aquest exemple 264 [[hertz|Hz]] o cicles per segon). Els seus timbres són diferents perquè cada un produeix una alçada d'harmònics diferents.

 

Quan s'executa una nota en un instrument musical es genera una ona de pressió d'aire. Aquesta ona sonora està acompanyada per una sèrie d'harmònics, que li donen a l'instrument el seu timbre particular. Cada harmònic d'aquesta sèrie té una amplitud (volum o força del so) diferent. Per exemple al [[clarinet]] són més forts els harmònics imparells (el 1r, el 3r, el 5è, el 7è, etc.).